Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 07/10/2012

L’enquesta

El titular del Diari de Sant Cugat de la setmana passada era prou aclaridor: "La meitat dels sancugatencs votarien sí en un referèndum per la independència." Pam!

Era el resultat d'una enquesta encarregada pel regidor de participació Francesc Carol i els resultats obtinguts son demolidors, impensables de preveure fa tans sols uns anys enrere..I encara més sorprenent resulta que l'enquesta estigui feta abans (concretament al mes de Juliol) de la històrica Diada que vam viure fa un mes..

Sí, un mes! Sembla mentida oi? Els esdeveniments s'han precipitat i la massiva participació en la manifestació independentista ha fet accelerar un procés que ja és definitiu. Perquè després alguns visionaris diguin que sortir al carrer de forma massiva i pacífica no serveix de res..

Cal recordar que l'enquesta ha estat realitzada a 1.000 dels 85.000 habitants que té Sant Cugat, i això és moltíssima gent. I amb un 95,5% de nivell de confiança. Si passem les xifres al total de Catalunya estaríem parlant d'una enquesta feta a 88.500 persones, quasi el camp del Barça ple de gom a gom!

Els partidaris del NO són el 21% i els que s'abstindrien un altre 21%. I amb això no val fer trampes com va fer el butlletí del PSOE a Catalunya - perdó! m'ha traït el subconscient, em referia a El Periódico - a l'enquesta del dia 11 de Setembre on va sumar les abstencions als partidaris del no, manipulació digne dels nostres amics de la caverna mediàtica unionista.

I quins resultats hi haurien si es fes a dia d'avui la mateixa enquesta? Jo estic convençut que encara serien més demolidors. La gent ha sortit de l'armari i ja diu obertament que és independentista. Sí ho som, i què? I no anem encaputxats ni amb el cóctel molotov a la mà com els agradarien a alguns..

I si els amics Monago, Leguina, Fdez. Vara, Pedro J, Feijoo, Montoro, Losantos, Vidal-Quadras i companyia segueixen així aviat serem la majoria absoluta de la població catalana els que votarem SÍ. 

Ànims nois, no defalliu! L'ambient que hi havia a Sant Cugat dies previs a la Diada ja feien preveure que en faríem una de grossa. 

Mai, mai, mai havia vist tantes estelades penjades als balcons i finestres de Sant Cugat. Que l'independentisme és transversal ho demostra també el fet que les estelades estiguessin tant en cases unifamiliars amb el Tuareg a la porta com en pisos de protecció oficial on els seus membres es mouen en la cara T10 de 2 zones.

El dia de la Diada vaig tenir l'ocasió de parlar amb una persona que ha assistit a la gran majoria d'ofrenes que cada any organitzacions i partits polítics fan a la plaça de Rafael de Casanova i em confessava que mai havia vist tanta gent com aquest any. 

Massiva va ser també l'assistència al discurs institucional de la Diada fet a la flamant plaça de Barcelona i on l'alcaldessa Mercè Conesa va tancar el discurs amb un "Visca Catalunya... Lliure!". Una última curiositat, d'aquestes tres últimes paraules n'hi havia una que no estava al redactat original del discurs, endevineu quina..?

Anem bé companys, molt bé!

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 09/09/2012

SUMAR, NI RESTAR NI ESPANTAR.

Queden unes 48 hores per una de les manifestacions més bèsties que veurem en molt de temps. L'onze de Setembre d'enguany serà un dels actes més impressionants que pot viure un català. Un país que diu prou al robatori, al menyspreu i a l'asfixia premeditada que pateix per part del govern espanyol. 

Catalunya, si així ho volen els seus ciutadans, té el dret a ser un estat. S'ha acabat, ens plantem, no tenim por, tenim una il.lusió col.lectiva i la durem a terme. I punt,

Poques coses em venen al cap més apassionants que lluitar per poder construir un estat propi, ara bé:

No m'agrada que els independentistes juguem a aviam qui pixa més lluny o qui la té més llarga.. L'absurda i ridícula puresa del nostre independentisme ho pot engegar tot a rodar. 

Aquesta competició indirectament exclou una sèrie de gent, i tots som necessaris: gent d'esquerres, de centre, de dretes, lliberals, socialistes, socialdemòcrates, joves, grans, immigrants espanyols, africans i sud-americans, empresaris, treballadors, sindicalistes, castellanoparlants, rics, pobres, classes mitges..TOTS! I s'ha de convèncer a tota aquesta gent que el millor que ens pot passar és seguir el nostre propi camí.

Mirem com està composat el Parlament de Catalunya, la realitat del país no és un concert de Brams a unes barraques de festa major, el nostre TL a Twitter o un aplec sardanista..

I unes preguntes a tots aquests que tenen sempre la paraula "botifler" a punt:

A quanta gent heu no independentista heu convençut?

• Heu passejat per alguns barris de Badalona, Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma, Sant Adrià, Barcelona, Cornella...? Cal que us digui quanta gent hi viu en aquelles zones o feu el recompte vosaltres mateixos?

• Els heu explicat a quant equivalen els més de 16.000.000.000€ robats cada any?

• Els heu dit que a cada persona els foten 2.251€ cada any?

• Heu explicat a Mossos, bombers, metges, professors o administratius de la Generalitat que no tenim diners per pagar-los per què estem sent sistemàticament espoliats?

• Heu parlat amb pensionistes atemorits per si cobraran pensió si tenim un estat propi?

Jo vull construir un estat que al dia següent de ser proclamat es foti a pencar per intentar ser el millor, no vull que la ressaca del dia anterior ens deixi escarxofats al sofà sense poder moure'ns pensant que ja està tot fet.

Ara toca, mentre el poble demana la independència, escenificar una negociació d'un pacte fiscal que crec que NO sortirà. Espanya tal i com és ara és inviable sense els nostres diners i a nosaltres, per sort, ja no ens alimenten molles.. El clam independentista és imparable.

M'agraden més les carreres de fons de 10.000 metres que els esprints de 100 metres. Es saboreja més la victòria, i nosaltres guanyarem.

De vegades em ve una imatge al cap que em fa pensar molt. D'aquí 15 anys, després d'un dinar familiar, que els fill ja adolescents em preguntin: "I tu què vas fer per aconseguir-ho?" Prefereixo contestar que vaig intentar convèncer el màxim de gent possible de les avantatges de ser un estat que no pas que amb les meves proclames vaig atemorir molta gent que potser s'haguessin unit al projecte.

Salut!

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/sumar-ni-restar-ni-espantar-9343.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 12/08/2012

DEL BARCO DE CHANQUETE, NO NOS MOVERÁN!


S'ha acabat la festa. Ja no queda ni whisky, ni ginebra ni gots de tubo. El discjòquei es nega a punxar cap cançó més i les llums giratòries de colors llampans que trencàven la foscor de la sala s'apaguen i la por s'apodera d'un sistema econòmic basat en la confiança.

Tornem a la realitat, la orgia del caler fàcil és història i toca tirar d'ibuprofè per passar la ressaca...

Les vacances no queden al marge de la competició viscuda i la quinzena al sud-est asiàtic es converteix (en el mollor dels casos) en una setmana a la Costa Brava i els deu dies dels 4 de família a Menorca amb allotjament i esmorzar passen a ser deu dies a Torredembarra a l'apartament dels sogres que no soportes, sense aire condicionat i a sobre dormint al sofà-llit..

L'absurda competició que s'havia establert entre alguns santcugatencs ha petat; Que t'has comprat un Volkswagen Touareg 3.0? Doncs jo el V6.. Que la Judith té un V6!? Doncs jo un V12 Miquel! I on poso un Touareg podeu posar un viatge a Nova York, Bali, Orlando o Cancún.

Coneixo gent que no aguantava la seva parella i que marxava a 12.000 kms només per la satisfacció d'arribar a la oficina i passar per la cara a la companya a la que odia i que (pobreta) només ha anat de creuer pel mediterrani a crèdit, que el moreno del Carib dura més i és més intens.. Bravo!

Tota aquesta fantasmada ha petat, i tal com va comentar el conseller Recoder fa uns mesos a la presentació d'un llibre del Tomàs Grau, "no sempre és fàcil anar a menys en segons quines circumstàncies.."

Em va quedar clar que no es referia a aturats, pensionistes o mileuristes. Sutilment, picava més alt..

Jo, defensor a ultrança del "menú paella" de xiringuito a peu de platja que inclou: Amanida catalana, Paella mixta i crema catalana (cremada o sense cremar) per 12,50€ (beguda no inclosa), partidari de la seva inclusió com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, però que quan les circumstàncies ho han permès m'he fotut una caldereta a Menorca o he creuat "el charco" per dur la mítica pulsereta del tot inclòs, puc assegurar que ho important no son els kilòmetres que facis per vacances, sinó en companyia de qui els fas.

Potser per fi descobrirem que tenim un país acollonant: La Cerdanya, la Vall d'Aran, la Garrotxa, el Pallars, l'Empordà, el Penedès.. O que a Sant Cugat s'està de pebrots el mes d'Agost.

Però qui no s'adapti que no pateixi, sempre els hi quedaran els insofribles àlbums de fotos (amagant panxeta), les horteres figuretes del menjador i els records al seu cervell del que va passar en aquella "Junior Suitte" del Bahia Príncipe...

Salut!

P.d. Sempre m'havia vingut de gust posar un títol a l'article que no tingues res a veure amb el text..

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/08/del-barco-de-chanquete-no-nos-moveran-9024.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 17/06/2012

#StCugatPower

Assegut en una terrassa de Coll Favà tot fent un cafè escolto com un senyor d'uns 60 anys li explica a la seva dona com en una regió de la llunyana Xina un alcalde ha decidit fer fill predilecte un ciutadà que va projectar una presa perquè els seus habitants tinguessin reserves hídriques per afrontar possibles sequeres. Ho explicava com orgullós i amb un interès admirable! La dona se l'escoltava, però per la cara que feia crec que li importava ben poc... En canvi ell semblava un assessor de l'alcalde xinès.

Casualment dues taules més enllà prenia una Voll Damm un escriptor d'èxit, molt admirat, que fa conferències arreu del món i fincat a Sant Cugat. Deu minuts més tard em sona el mòbil i és un emprenedor entrat a la quarantena, referent dels àmbits econòmics i ponent de molts actes relacionats amb l'emprenedoria. Un cervell privilegiat que, casualment, també viu a Sant Cugat.

Al cap d'una hora em creuo amb el cotxe amb el manager del pilot amb més futur del paddock del campionat del món de motociclisme i admirat per tot el món del motor per la seva senzillesa i professionalitat, també afincat a Sant Cugat... I per acabar el dia comparteixo mitja hora amb un professor universitari d'història contemporània, articulista de referència, que no pot complir amb tots els actes a què el conviden i que també viu a Sant Cugat.

I camí de casa me'n recordo de l'alcalde xinès i el fill predilecte que tenia meravellat al senyor que al matí posava el cap com un timbal a la seva senyora i que si parlés mandarí podria passar perfectament pel seu cap de premsa.

Som conscients que a Sant Cugat tenim veïns que fan coses excepcionals? Professionals de diferents àmbits admirats arreu del món, empresaris d'èxit en temps difícils, escriptors, periodistes, esportistes, professors, mecànics, emprenedors, pintors, enginyers, científics, arquitectes, biòlegs, estudiants.. els tenim al costat i ni ho sabem!

Per això són tant importants els mitjans locals, periodisme de proximitat no vol dir periodisme de segona. Per què al.lucinem amb la sortida del Huffington Post o els titulars del New York Times i oblidem la gran tasca que han fet modernitzant el web del "TOT Sant Cugat", l'excels diari local Diari de Sant Cugat o que la gent de Cugat.cat celebra el seu 30 aniversari fent una gran tasca com a mitjà local multimèdia?

Son temps difícils, veurem molts canvis i l'economia no millorarà a curt termini, es així.. Però no podem deixar-nos arrossegar pel pessimisme i l'autoodi. Senyors, la mitjana d'edat dels 85.000 habitants de Sant Cugat és de 36 anys, tenim uns dels índex de natalitats més elevats i un tant per cent espectacular de llicenciats. Tenim empenta, tenim empreses potents, tenim coneixements, tenim futur!

No pretenc ni molt menys que li treguin el títol de fill predilecte a l'enginyer xinés d'una regió que soc incapaç de pronunciar el seu nom sense entrebancar-me, el que sí m'agradaria és que ens preocupéssim una mica més del que es fa aquí i dels santcugatencs i santcugatenques que fan coses excepcionals.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/06/referents-de-proximitat-o-stcugatpower-7946.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 20/05/2012

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/05/la-minyona-7388.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 22/04/12

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/04/el-vi-es..-social-6789.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 23/03/12

Volem carril cotxet!


Per fi arriba el bon temps! Centenars de pares comencem a deixar enrere l'època de grips, mocs, bronquitis i/o tos seca que ens ha "segrestat" a casa la meitat de la temprada tardor/hivern i ens llancem a passejar I se'ns veuen unes cares de felicitat.. Semblem nòrdics quan arriben el primer dia a Calella...

Com canvien els temps, 15 anys enrere els dissabtes o diumenges t'aixecaves del llit tot just per dinar destrossat per la festa de la nit anterior i ara a les 08:30 hores (en els millors dels casos) ja tenim els marrecs activats..

Aparquem a la zona de Coll Favà, baixem per Francesc Macià, tombem cap al centre, juguem amb els nens davant del Monestir, es persegueixen uns als altres, juguen a la pilota, fem la cervesseta a les terrasses.. felicitat infinita!

Doncs després de tanta activitat i d'haver-los donat de dinar cauen esgotats i s'adormen plàcidament als cotxets. I llavors és quan decideixes seguir el passeig pel centre de Sant Cugat tot xerrant amb la parella.

Idíl·lic oi? Doncs no xatos.. Deixant clar que sóc un enamorat dels carrers empedrats, la percepció canvia quan vas amb el nen adormit al cotxet pel carrer Santa Maria, és divertidíssim!

Els qui van amb els nens desperts es nota perquè passegen pel centre del carrer sense problemes, i els qui els portem dormits anem pels laterals que són on hi ha un metre per banda de carrer completament llis. Evitem així que amb els sotracs de les llambordes se'ns despertin.

Què passa quan els que anem direcció cap a l'estació ens creuem amb els pares que van en direcció Monestir pel mateix lateral? Tensió, ens aguantem les mirades, actitud desafiant a veure qui és el primer que abandona la zona llisa amb el risc que el marrec es desperti... Sembla la típica escena de les pel·lícules del "Far West". La dona et mira com dient: "Com es desperti em sentiràs", però és que la dona del "rival" li diu el mateix!

Salvat aquest tràngol (no sempre amb èxit) arriba el moment de sortejar les terrasses, testos, o els cotxets pels nanos que els hi poses 1€ i es pensen que son Michael Schumacher a Montmeló... (ahir vaig deixar-me 2€ més).

Si aconseguim arribar des del carrer de Santa Maria amb Francesc Moragues fins a l'entrada de l'estació a la plaça de Lluís Millet ens haurien de premiar un diploma de "pare del mes"!

I si féssim un "carril cotxet"? Sant Cugat és la ciutat amb una natalitat més alta, demandants hi haurien.. Els podríem senyalitzar de manera semblant als "carrils bici" però amb dibuixos del Pocoyó, el Bob Esponja, les Tres Bessones, el Mickey o les princeses. Amb una línia discontinua que permeti els avançaments (hi ha visibilitat suficient) i de doble direcció, on en comptes de viure moments de màxima tensió amb el pare que ve de cara ens podríem saludar relaxats i amb un somriure, i qui sap si acabaríem fent el vermut plegats en comptes de seguir-nos amb la mirada com dient: "Me he quedado con tu cara.."

Penseu-hi quan passegeu el proper cap de setmana i si em voleu desafiar, sóc el del cotxet "Cybex" blau marí..

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/03/volem-carril-cotxet-6288.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 06/03/12

 Els autèntics referents.


Sovint quan assistim a les xerrades que es realitzen a Sant Cugat sobre emprenedoria, consells per muntar una empresa o motivació de grups sempre ens posen els mateixos exemples, fundadors o directius de grans multinacionals que mouen xifres de tants zeros que és difícil passar-ho a pessetes en qualsevol calculadora. Apple, GM, Nike o Facebook són exemples recurrents.

I d’aquets, entre 6.000 milions de tios n'hi hauran un centenar tirant llarg... Està molt bé saber quins han estat els encerts d'aquests gurús però tanmateix és complicat aplicar-ho a les microempreses o pimes, que són el teixit d'un país com el nostre. A mi m'agraden més els casos d'èxit a petita escala, l'èxit del tio que se la juga i munta un petit comerç i que és capaç en temps d'una crisi descomunal salvar-se, i no perquè hagi estudiat a Standford o Cambrige, no perquè el seu pare tingui contactes a gran escala que li tornen favors prestats en el passat, sinó perquè ha aplicat el sentit comú, ha sabut entendre el que demanava la seva clientela i els hi ha facilitat, tan senzill com això.

Parlo d'una pizzeria del centre de Sant Cugat, petita, acollidora i portada d'una manera familiar. Vaig anar-hi un divendres i hi havia cua, sí, sí: cua! Vaig haver d'esperar una estona per poder menjar-hi. Estrany oi? Doncs no us penseu pas que posaven bitllets de 50€ dins de la lasanya, que sortegessin un cap de setmana a Port Aventura o que haguessin contractat un boy o una streapper per amenitzar la jornada, no. Havien aplicat el sentit comú i s'havien adaptat a les difícils circumstàncies actuals amb intel·ligència i rapidesa.

Deurien veure que menjar un menú contundent cada dia no és la millor opció per conservar els pantalons d'una temporada a un altre i que el preu del menú normal multiplicat per 22 dies laborables d'un mes suposava una despesa considerable en aquests temps difícils. Es van posar a plorar per les cantonades del local o van intentar aliances impossibles abocades al fracàs? No. Van elaborar diferents tipus de menú més econòmics on podies escollir un segon amb beguda i postre o cafè per un 25-35% menys... Absurd oi? Doncs ple cada dia entre setmana xatos! (A veure quants gurús poden dir el mateix) Perquè van veure que el difícil era mantenir la clientela de dilluns a divendres, el cap de setmana no calia perquè ja funcionava bé.

A aquest noi no el veurem en una jornada d'emprenedoria amb un "power point" explicant com s'ho ha fet mentre un auditori ple pren notes sense parar i espera que acabi l'exposició del seu model de negoci per felicitar-lo, no. A aquest el veiem pencant cada dia, intentant tirar un negoci endavant i buscant la manera de conciliar vida laboral amb familiar.

I jo, si voleu que us digui la veritat, m'agafo més com exemple aquest tipus de tios que als gurús de Silicon Valley. Només així ens en sortirem.. Diuen les estadístiques que el 50% de negocis fracassen abans dels primers 5 anys, ells ja pertanyen a l'altre banda de l'estadística. Enhorabona!

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/02/els-autentics-referents-5689.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 29/01/2012

Reinventant el ple municipal.


Fa uns dies vaig assistir per primer cop al ple de l’Ajuntament de Sant Cugat, i va haver una sèrie de coses que em van sorprendre. Unes més i d’altres menys, si us sembla bé us faig uns petita relació i una llista de coses que milloraria. Redactades, com sempre, amb el meu particular punt de vista que espero que molesti força a alguns i arrenqui un somriure a d’altres:

- Mitjana d’edat: Digne de viatge de l’Inserso, sorprenent i alhora preocupant l’elevada mitja d’edat. No vull dir que sobri gent gran, però si en falta de jove. I em comentava un conegut que el fet que ara hi sigui la CUP l’ha fet baixar força… No vindria malament disposar d’un desfibril·lador a mà.

- Intervenir assegut: Tots els regidors intervenen asseguts, desconec si és normativa o voluntat pròpia. Però a més com alguns només es dediquen a llegir, intervenen amb el cap cot, com si es dirigissin al bolígraf que tenen al costat dels papers en comptes que a les persones que els envolten.

- Discurs poc natural i poca flexibilitat o massa rigidesa en els torns de paraula: El vocabulari emprat sovint és llunyà a la ciutadania. Jo quan vaig al forn no escolto la gent que demani: “Una barra de quart que segons la llei 4 article 5.3 ha de pesar 204 grams pesats en una balança equilibrada amb la mesura de quilo exposada al museu egipci de Londres”, la gent diu “bon dia, una barra de quart Sisplau”. Tant costa parlar perquè la gent normal t’entengui? I la dependenta no aixeca la mà per preguntar-te si vols alguna cosa més o si la vols més o menys cuita. Ho pregunta directament i prou no?

- Valoracio tipus 1x1: Trobo a faltar fer com a les retransmissions esportives un 1x1 un cop acaba el ple. Igual que fa el mestre Ricard Torquemada a Catalunya Ràdio però aplicat als polítics. Per exemple: Regidor A: Tens, semblava que li tirava la sisa de l'americana, no es mostrava còmode, angoixat de pensar que tornaria a sopar bledes quan arribes a casa. Regidora B: Adormida, amb dificultats per aguantar el cap dret durant les intervencions, semblava mancada de cafeina, necessita canviar hàbits i descansar més. Regidor C: Apàtic, més preocupat en llegir en català sense patir un ictus que en entendre el que li han escrit. Necessita transfusió aviam si agafa empenta. I així amb cadascun dels regidors..

- Smartphones: Costa imaginar com serien els plens abans de l’arribada d’aquesta tecnologia, tot i que també costa entendre que abans llegíssim els components del gel de dutxa mentre anàvem al wàter.. Addicció generalitzada de molts assistents. Risc de suicïdis massius si és prohibís utilitzar-los.

- Aigua: Rutinària ampolla d’aigua per cada regidor. Si un cop acaba el ple molts van a fer uns vinets o una cervesa perquè no els hi servim ja al ple acompanyat d’uns fruits secs o unes galetes salades. Així potser es deixarien anar, ja sabeu, es perd una mica la vergonya… Fins i tot podríem veure com el regidor B li tira la canya a la regidora F del partit contrari encoratjat pel parell de txacolins que s’ha fotut..


http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/01/reinventant-el-ple-municipal-5090.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 01/01/2012

Qui perd els orígens perd identitat.



Fa uns dies es va presentar al Monestir de Sant Cugat l’últim llibre de Tomàs Grau 'Mirant enrere, personatges i costums del meu Sant Cugat'

Sovint quan sentim expressions ”enrere, antigament, fa anys..” fugim tot pensant que ara sí que som llestos i sabem el que ens fem, no com abans que eren uns pagesos que no en tenien ni idea de res.

Fals! El llibre és molt interessant i no estaria de més que els nostres fills el dia de demà sabessin que aquí, només fa unes dècades hi havia carboners, matalassers, ferrers o carreters, que es feia la matança del porc, que la roba es rentava a safareigs públics, que als enterraments se separaven homes i dones, que durant la Guerra Civil al Golf de Sant Cugat l’exèrcit va muntar un campament militar, que es feia la sega i la batuda i que la verema del Setembre (el poble va viure molts anys del raïm) era un dels esdeveniments de l’any.

Resulta també curiós conèixer qui són molts dels santcugatencs que donen nom a molts carrers. Degut a la meva feina, volto molt pel poble i no m’havia aturat mai a pensar qui eren o a què es dedicaven aquells que donen nom a carrers; metges, professors, exalcaldes, pastissers, industrials, pintors.. gent respectada i molt activa a nivell associatiu.

Moltes de les associacions que encara avui perduren van néixer o es van recuperar gràcies a l’empenta i esforç d’aquests santcugatencs: La “Penya Regalèssia”, agrupacions teatrals, esbarts, els grallers, el ball de gitanes, el “paga-li Joan”, l’orfeó, els falcons, ball de bastons… Avui en dia tendim a respectar en funció dels cavalls de potència del cotxe que es porta, la quantitat de metres lineals que fa la façana de la casa on es viu o els € que val el rellotge de titani que penja del canell esquerra i crec que abans es feia en funció del llegat que deixaves al poble o a la implicació que hi tenies.

En aquests moments que ens toca viure no estaria de més que ens fixéssim més en aquesta gent i l’agaféssim com exemple de com per poder viure millor no existeixen dreceres i treballar dur dia a dia s’ha d’imposar al l’enriquir-se en el mínim temps possible o amb la llei del mínim esforç.

Pagaria per veure les cares de molts d’ells si sentissin parlar de primes de risc, de comprar futurs, de gastar-se íntegrament el que guanyes durant 10/15 anys en 80 m2 a tocar d’una autopista, d’anar un dia a esquiar cremant 70 litres de gasoil, tenir 2/3 cotxes per casa o que la suma de la roba que porten nens de 13 anys superi el salari mínim professional.

No parlo de tornar a viure com fa 60 anys, però tampoc de menysprear-los o riure de com ho feien ells, perquè segurament avui podem gaudir de moltes coses gràcies a l’esforç i la manera de fer d’aquella gent. Hauríem de buscar el terme mig entre aquella època dura i austera i l'orgia recent, sense deixar de banda quina ciutat volem per d’aquí 10/15 anys. 

Miro les fotgrafies i els somriures de les seves cares supera i és més natural, l’amargament que projecten moltes de les cares actuals.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/12/qui-perd-els-origens-perd-identitat-4522.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 04/12/2011

Bananitytza’t!

Vaig tenir la sort de conèixer l’existència del projecte “Bananity” en primera persona i per boca d’un dels seus socis (avantatges que té la feina d’un servidor..), la idea era molt bona i l’entusiasme amb el que me l’explicava era el d’un adolescent, i no el d’un “jove” que ja comença a deixar lluny aquella època..
He de reconèixer que no em vaig poder treure del cap el projecte durant uns dies (la mestressa en podria donar fe..). Tenia la sensació que m’acabaven d’explicar una idea collonuda i que algun dia, mentre veiés al 3/24 que a aquests nois els intentaven comprar l’empresa per milions de dòlars, recordaria per sempre més aquell trajecte.

Després d’un temps sense sentir-ne gaire més a parlar, a mitjan novembre m’assabento qui són els creadors, qui ho apadrina, quan ho engeguen i on s’ubiquen. Sorpresa (agradable) darrera sorpresa.

Neix “Bananity”, una xarxa social pensada, creada i posada en pràctica des de Catalunya i presentada des de Sant Cugat. Disposats a competir contra els monstres del Silicon Valley des d'aquí, des de la “Banana House” ubicada al ben mig de Sant Cugat. 

I no és una xarxa social més, agafa el millor de cadascuna, busca les mancances que tenen i les aplica i descarta les coses que no ens agraden de les ja existents. Ho posen tot a la coctelera, molt de gel picat (perquè quedi ben refrescant), aroma d’atreviment i pensament de gosadia; ho remenem ben fort una estona i servim en “copa balon” decorada amb una rodanxa de banana.

D’aquesta crisi hauríem de treure moltes conclusions, i una d’elles és que hem de tenir clar que només ens en sortirem si retenim el talent, el valorem, l’ajudem amb la primera empenta, confiem en ell, ens sentim orgullosos d’ell i en fem bandera.
Però ens hem convertit en una societat que valora més el que es fa a 10.000 quilòmetres que el que es fa al costat de casa, actitud típica de país subdesarrollat i de ments sedades pels imputs de la mediocritat de que en fan bandera en alguns àmbits. Perquè és més fàcil criticar a qui arrisca o innova des del sofà de casa o a la barra d’un bar quinto en mà entre mires de reull el debat sobre qualsevol reallity que escup el televisor.

Què porta a aquest grup de valents emprenedors a instalar-se a casa nostra podent fer-ho a San Francisco? La manca de complexes, n’estic segur. Haurem d’esperar a què els donin un premi internacional, una portada a la revista especialitzada o alguna menció del gurú de torn per valorar el que fan? Llavors sí que es farà cua per fer-se una foto al costat d’ells; càrrecs de confiança, polítics en busca de la popularitat perduda, personalitats diverses..Llavors les abraçades i els somriures de hiena es multiplicaran per deu.

Des d’aquí us animo a participar-hi. És divertida, diferent, eficient i molt interactiva. Una xarxa social “Made in Catalonia”, creada sense els complexes que arrosseguen/em les generacions que els precedim.

Jo els faig confiança i un “LOVE” ben contundent, i tu?

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/12/bananitytza-t-4014.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 06/11/2011

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/11/la-fletxa-dels-pebrots-3387.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 09/10/2011

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/10/-sant-cugat-vine-i-explica-ho-2812.php

Columna publicada a la web del TOT Sant Cugat, Especial Diada Nacional de Catalunya 2011

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/09/sant-cugat-de-guixols-2254.php

Columna publicada al web del TOT Sant Cugat, Agost 2011

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/08/sant-cugat-de-guixols-1896.php

Columna publicada al web del TOT Sant Cugat, Juliol 2011.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/07/botox-cayennes-i-cintes-de-video.-1459.php