Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 07/10/2012

L’enquesta

El titular del Diari de Sant Cugat de la setmana passada era prou aclaridor: "La meitat dels sancugatencs votarien sí en un referèndum per la independència." Pam!

Era el resultat d'una enquesta encarregada pel regidor de participació Francesc Carol i els resultats obtinguts son demolidors, impensables de preveure fa tans sols uns anys enrere..I encara més sorprenent resulta que l'enquesta estigui feta abans (concretament al mes de Juliol) de la històrica Diada que vam viure fa un mes..

Sí, un mes! Sembla mentida oi? Els esdeveniments s'han precipitat i la massiva participació en la manifestació independentista ha fet accelerar un procés que ja és definitiu. Perquè després alguns visionaris diguin que sortir al carrer de forma massiva i pacífica no serveix de res..

Cal recordar que l'enquesta ha estat realitzada a 1.000 dels 85.000 habitants que té Sant Cugat, i això és moltíssima gent. I amb un 95,5% de nivell de confiança. Si passem les xifres al total de Catalunya estaríem parlant d'una enquesta feta a 88.500 persones, quasi el camp del Barça ple de gom a gom!

Els partidaris del NO són el 21% i els que s'abstindrien un altre 21%. I amb això no val fer trampes com va fer el butlletí del PSOE a Catalunya - perdó! m'ha traït el subconscient, em referia a El Periódico - a l'enquesta del dia 11 de Setembre on va sumar les abstencions als partidaris del no, manipulació digne dels nostres amics de la caverna mediàtica unionista.

I quins resultats hi haurien si es fes a dia d'avui la mateixa enquesta? Jo estic convençut que encara serien més demolidors. La gent ha sortit de l'armari i ja diu obertament que és independentista. Sí ho som, i què? I no anem encaputxats ni amb el cóctel molotov a la mà com els agradarien a alguns..

I si els amics Monago, Leguina, Fdez. Vara, Pedro J, Feijoo, Montoro, Losantos, Vidal-Quadras i companyia segueixen així aviat serem la majoria absoluta de la població catalana els que votarem SÍ. 

Ànims nois, no defalliu! L'ambient que hi havia a Sant Cugat dies previs a la Diada ja feien preveure que en faríem una de grossa. 

Mai, mai, mai havia vist tantes estelades penjades als balcons i finestres de Sant Cugat. Que l'independentisme és transversal ho demostra també el fet que les estelades estiguessin tant en cases unifamiliars amb el Tuareg a la porta com en pisos de protecció oficial on els seus membres es mouen en la cara T10 de 2 zones.

El dia de la Diada vaig tenir l'ocasió de parlar amb una persona que ha assistit a la gran majoria d'ofrenes que cada any organitzacions i partits polítics fan a la plaça de Rafael de Casanova i em confessava que mai havia vist tanta gent com aquest any. 

Massiva va ser també l'assistència al discurs institucional de la Diada fet a la flamant plaça de Barcelona i on l'alcaldessa Mercè Conesa va tancar el discurs amb un "Visca Catalunya... Lliure!". Una última curiositat, d'aquestes tres últimes paraules n'hi havia una que no estava al redactat original del discurs, endevineu quina..?

Anem bé companys, molt bé!

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 14/09/2012

JO VAIG SER-HI.


Feliç, sóc molt feliç!

Vaig poder viure en primera persona la manifestació més bèstia que s'ha fet mai al meu país, acompanyat de la meva familia i d'una paraula que no es va abandonar en tota la tarda i cridada de viva veu per tothom: "INDEPENDÈNCIA!".

Em vaig saludar amb molta gent de Sant Cugat de diferents estatus; metges, estudiants, administratives, periodistes, empresaris, taxistes, aturats, advocats... De diferents edats; joves, adults, ancians i fins i tot nadons.. De diferents ideologies; esquerra, centre, dretes.. L'independentisme és, per fi, totalment transversal.

Som independentistes, i què!?

Els dies previs a Sant Cugat es van esgotar les estelades, els balcons estàven atapaits de banderes catalanes amb més estelades que mai i als cafès el tema de conversa era "aniras a la mani"?

Als ferrocarrils no s'hi podia ni entrar però la gent, lluny d'enfadar-se, esperava tranquilament al següent. Ni un sol incident en una mobilització de 2 milions de persones, pocs països del món poder dir el mateix.

No vam anar emprenyats ni a cridar consignes contra ningú, anavem il.lusionats, en familia, serens i tenint molt clar el que anàvem a fer: una revolta pacífica i un referèndum a cost 0€.

No ens vàrem manifestar senyors, vàrem canviar la història.

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 09/09/2012

SUMAR, NI RESTAR NI ESPANTAR.

Queden unes 48 hores per una de les manifestacions més bèsties que veurem en molt de temps. L'onze de Setembre d'enguany serà un dels actes més impressionants que pot viure un català. Un país que diu prou al robatori, al menyspreu i a l'asfixia premeditada que pateix per part del govern espanyol. 

Catalunya, si així ho volen els seus ciutadans, té el dret a ser un estat. S'ha acabat, ens plantem, no tenim por, tenim una il.lusió col.lectiva i la durem a terme. I punt,

Poques coses em venen al cap més apassionants que lluitar per poder construir un estat propi, ara bé:

No m'agrada que els independentistes juguem a aviam qui pixa més lluny o qui la té més llarga.. L'absurda i ridícula puresa del nostre independentisme ho pot engegar tot a rodar. 

Aquesta competició indirectament exclou una sèrie de gent, i tots som necessaris: gent d'esquerres, de centre, de dretes, lliberals, socialistes, socialdemòcrates, joves, grans, immigrants espanyols, africans i sud-americans, empresaris, treballadors, sindicalistes, castellanoparlants, rics, pobres, classes mitges..TOTS! I s'ha de convèncer a tota aquesta gent que el millor que ens pot passar és seguir el nostre propi camí.

Mirem com està composat el Parlament de Catalunya, la realitat del país no és un concert de Brams a unes barraques de festa major, el nostre TL a Twitter o un aplec sardanista..

I unes preguntes a tots aquests que tenen sempre la paraula "botifler" a punt:

A quanta gent heu no independentista heu convençut?

• Heu passejat per alguns barris de Badalona, Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma, Sant Adrià, Barcelona, Cornella...? Cal que us digui quanta gent hi viu en aquelles zones o feu el recompte vosaltres mateixos?

• Els heu explicat a quant equivalen els més de 16.000.000.000€ robats cada any?

• Els heu dit que a cada persona els foten 2.251€ cada any?

• Heu explicat a Mossos, bombers, metges, professors o administratius de la Generalitat que no tenim diners per pagar-los per què estem sent sistemàticament espoliats?

• Heu parlat amb pensionistes atemorits per si cobraran pensió si tenim un estat propi?

Jo vull construir un estat que al dia següent de ser proclamat es foti a pencar per intentar ser el millor, no vull que la ressaca del dia anterior ens deixi escarxofats al sofà sense poder moure'ns pensant que ja està tot fet.

Ara toca, mentre el poble demana la independència, escenificar una negociació d'un pacte fiscal que crec que NO sortirà. Espanya tal i com és ara és inviable sense els nostres diners i a nosaltres, per sort, ja no ens alimenten molles.. El clam independentista és imparable.

M'agraden més les carreres de fons de 10.000 metres que els esprints de 100 metres. Es saboreja més la victòria, i nosaltres guanyarem.

De vegades em ve una imatge al cap que em fa pensar molt. D'aquí 15 anys, després d'un dinar familiar, que els fill ja adolescents em preguntin: "I tu què vas fer per aconseguir-ho?" Prefereixo contestar que vaig intentar convèncer el màxim de gent possible de les avantatges de ser un estat que no pas que amb les meves proclames vaig atemorir molta gent que potser s'haguessin unit al projecte.

Salut!

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/sumar-ni-restar-ni-espantar-9343.php

Columna publicada a la web del TOT Sant Cugat, Especial Diada Nacional de Catalunya 2011

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/09/sant-cugat-de-guixols-2254.php

Ich bevorzuge es, Deutschland vor Spanien

Prefereixo que em mani Alemanya que Espanya, així de clar. 

Prefereixo que el/la canciller sigui qui em digui quin dèficit haig de tenir, a quin tipus d'interès haig de pagar pels crèdits, quants dies de vacances haig de fer a l'any, quina ha de ser la nostre formació o quines han de ser les meves jornades laborals abans que m'ho diguin desde Moncloa.

Alemanya és un estat federal, i la mal anomenada "solidaritat interterritorial" no sobrepassa el 4% entre els diferents lands, aquí financem la bona vida d'uns quants a costa de l'esforç dels catalans.

Alemanya no roba al meu país 20.000.000.000 M€ cada any, el 10% del nostre PIB anual, Espanya si.

Alemanya no té un Tribunal Constitucional hereu del franquisme que humilia al meu país, Espanya si.

Alemanya no posa pals a les rodes per construir l'elemental eix ferroviari mediterrani que ens connecti amb Europa, Espanya si.

Alemanya no te polítics que es passin la meva llengua materna pel forro dels pebrots, Espanya si.

Molts espanyols s'escandalitzen perquè Alemanya diu prou, que fins aquí han arribat. Que ells no paguen més la festa. Deuen estar farts de veure com els fons d'inversió europeus, que havien de servir per una cosa, hagin servit per finançar partits polítics, treure sucoses comissions, construir infraestructures ruïnoses i innecessàries i viure de renda.

Quan la Seat marxava a tomar pel sac degut a que era can pixa qui la va comprar, un grup empresarial amb seu a Huelva o la Volkswagen?

Inimaginable que Alemanya permeti televisar un acte desde un camp d'extermini nazi, a Espanya es retransmeten misses en obert desde el Valle de los Caidos.

Que va fer Alemanya amb Gerard Schroeder fa 8 anys, retallades històriques per sortir de la crisi ho abans possible i enfortits. Que es fa a Espanya? Una campus party a l'aire lliure on el referent és la plaça Tahdir egípcia i l'objectiu el comunisme.... Toca't els collons!

A més els alemanys fan el pa a casa i en família, aquí cada cop es compra més pa precuinat a les benzineres, i això si que hauría de ser el detonant!

Quan ens ensortim amb la independència, que ho farem, no estaria malament proposar un referèndum per convertir-nos en un estat lliure associat als Alemanys, pensem-hi..

Salutacions desde Catalunya, un país que si fos normal, tindria a Valero Ribera com a “coach” de l’equip de consellers de per vida.