Article publicat al Diari de Sant Cugat el 26/10/2012

Sant Cugat del Bolet.


De moment no podem dir que estiguem vivint una bona temporada de bolets, més aviat tot el contrari..

Els bolets de primavera van sortir tard i en molt poques quantitats, les pluges de primavera van ser ridícules. Els de la temporada d'estiu que surten en cotes altes (principalment Pirineu i Prepirineu) quasi ni s'han vist ja que els habituals ruixats estiuencs de tarda van decidir no treure el cap i les temperatures van ser sorprenentment altes, quasi bé subsaharianes.

I no ha sigut fins fa un parell de setmanes que s'ha pogut començar a agafar-ne uns quants, tot i que no ha sigut per tirar coets s'ha apaivagat la síndrome d'abstinència que patia el món boletaire.

Sembla ser que si les pluges no desapareixen encara podrem salvar la part final de la temporada, i a Sant Cugat tenim algunes zones que son molt i molt bones per un dels bolets més bons que hi han, el Lactarius sanguifulus, conegut popular com el rovelló Vinader. El més saborós de tots els rovellons que es fan.

Aquí, o es fan bolets delicatessen o no se'n fan, anem així de sobrats!

Juntament amb una petita zona compresa entre Castellar, Matadepera i nord de Terrassa, Sant Cugat és l'únic lloc del Vallès on n'hi han, i Novembre i Desembre son els mesos que acostumen a sortir.

Així que ja sabeu, una bona manera d'introduir els més menuts en aquest apassionant món és endinsar-se a Collserola i buscar-ne. Estalviarem la cada cop més cara benzina i guanyarem un parell d'hores de son, tan preuades per grans i petis sobretot els caps de setmana.

I recordeu: el bolet s'arrenca i no es talla, porteu cistella mai bossa de plàstic, no deixar escombraries al bosc, i en cas de dubte: NO s'agafen.

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 05/10/2012

Benvolgut Iñaki


Benvolgut Iñaki com que ja és de domini públic que vindreu a viure a Sant Cugat, em permetré donar-vos uns consells.

No seran com els que l'Empar Moliner us va fer al seu article de l'Ara fa unes setmanes.. Jo em centraré en com poder encaixar-te dins del poble.

Fas 2 metres d'alçada, i sembla que tens les esquenes ben amples... Jo et recomano fer-te casteller. Havia pensat recomanar-te les sardanes, però deixar-te al voltant de desenes de bosses de mà amb els moneders dins no crec que sigui una bona idea..

Els castells estan de moda des de fa molt de temps, i a Sant Cugat tenim una colla que està que se surt! Tio, fes-me cas, apunta't!

Al primer assaig que vagis la gent et mirarà extranyada, però tu has de ser valent! És cert que està ple de republicans i secessionistes, però tu no et tallis. Mira, tu pregunta pel Bardaler, li expliques que et passa, treus la cartera (a poder ser que sigui la teva) i pagues una ronda de cerveses a tot Déu. A L'hora del brindis et poses en peus i crides ben fort: "Mori el borbó!!".

A fi de comptes la única diferencia entre el teu sogre i tu és que a tu t'han enganxat i l'altre té impunitat "constitucional".

I a la parenta, un consell de bon rotllo..

Quan surti de casa per anar cap a la seva "feina" a La Caixa res de travessar el poble en hora punta.. Des d'on estareu travessava el golf, puja per Villa, gires per Arnau Cadell, passes per sota de l'estació de Valldoreix, rotonda de Can Cadena, Carretera de Vallvidrera i enganxes el túnels per allà.

Com el Teletac és de la Caixa segur que li fan bon preu (ja se que no el pagueu..).

Quan arribi a Barcelona que baixi per Capità Arenes i la deixin abans de creuar la Diagonal. Així podrà fer-ho ella a peu mentre els fotògrafs immortalitzen l'escena, donant una imatge de "infanta campechana", que és ho que us interessa oi?

I res de portar un Golf de fa 15 anys Iñaki, no cola..

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 14/09/2012

JO VAIG SER-HI.


Feliç, sóc molt feliç!

Vaig poder viure en primera persona la manifestació més bèstia que s'ha fet mai al meu país, acompanyat de la meva familia i d'una paraula que no es va abandonar en tota la tarda i cridada de viva veu per tothom: "INDEPENDÈNCIA!".

Em vaig saludar amb molta gent de Sant Cugat de diferents estatus; metges, estudiants, administratives, periodistes, empresaris, taxistes, aturats, advocats... De diferents edats; joves, adults, ancians i fins i tot nadons.. De diferents ideologies; esquerra, centre, dretes.. L'independentisme és, per fi, totalment transversal.

Som independentistes, i què!?

Els dies previs a Sant Cugat es van esgotar les estelades, els balcons estàven atapaits de banderes catalanes amb més estelades que mai i als cafès el tema de conversa era "aniras a la mani"?

Als ferrocarrils no s'hi podia ni entrar però la gent, lluny d'enfadar-se, esperava tranquilament al següent. Ni un sol incident en una mobilització de 2 milions de persones, pocs països del món poder dir el mateix.

No vam anar emprenyats ni a cridar consignes contra ningú, anavem il.lusionats, en familia, serens i tenint molt clar el que anàvem a fer: una revolta pacífica i un referèndum a cost 0€.

No ens vàrem manifestar senyors, vàrem canviar la història.

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 03/08/2012

Sant Cugat en flames.

Ja han cremat 2,000 hectàrees i l'incendi continua descontrolat. Ja afecta la totalitat del parc de Collserola en una catàstrofe sense precedents al Vallès.

Dijous tarda conductors que baixaven l'Arrabassada van donar l'avís als serveis d'emergència, el vent va fer que les flames s'escampessin sense cap tipus de control pel parc de Collserola, de seguida es va veure la magnitud de l'incendi i es va haver de desallotjar Les Planes i La Floresta. 

Els veïns van haver d'abandonar casa seva mentre ploraven desencaixats veient com cremava casa seva.

Centenars de veïns van passar la nit al PAV-3 on centenars de voluntaris col.laboren amb els sereis d'emergències.

L'incendi ja crema el 50% de la superfície de Valldoreix i la totalitat de la Torre Negra, on les flames s'han escampat cap al terme de Cerdanyola per la zona del camí de Can Borrell. El conseller de Territori i Sostenibilitat, veí de la zona, declarava: "És l'incendi més devastador que es recorda" i el conseller d'Interior es mostra "desolat per la magnitud de l'incendi, és un miracle no haver de lamentar fins al moment víctimes mortals.." 

L'alcaldessa demanarà la declaració de Sant Cugat com a "zona catastròfica".

Per sort és una crònica fictícia, escrita per un taxista sota l'aparell de l'aire condicionat.. Que no passi a ser una realitat redactada pels periodistes locals mig ofegats pel fum i encesos de ràbia al peu del canó només depèn de nosaltres.

El 40% de la superfície de Sant Cugat és zona forestal, i sovint per no embrutar els cendrers dels flamants cotxes es comet la inconsciència de llençar la cigarreta per la finestra.

Que la tragèdia de l'Alt Empordà ens faci reflexionar a tots..

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 13/07/2012

A favor de la flexibilització d'horaris comercials

Segurament alguns de vostès m'hauran maleit els ossos només llegint el titular, anem a veure si aconsegueixo argumentar-ho.

Alguns detractors de la possible mesura argumenten que aquesta decisió seria la mort del petit comerç tradicional.. Jo, en canvi, crec que la mort del petit comerç serà el no adaptar-se als nous hàbits de consum o a les exigències dels seus clients.

Hauria de quedar clar que permetre la flexibilització no vol dir que et posin una pistola al pit per que obris les 24h del dia ininterrompudament, sinó que et permet fer i desfer com més interessi al teu negoci.

L'altre dia ho parlava amb una farmacèutica que des de fa un parell d'anys obre fins a les 21h i es planteja per l'any que ve obrir fins a les 21,30h. Es que a aquesta senyora, mare de tres fills no li agradaria poder plegar a les 19h? Clar que sí! Però ha detectat unes puntes importants de vendes en aquesta franja horària i vol aprofitar per a fer calaix, el calaix que no fa de 9,30h a 12,30h entre setmana. Per cert, la farmàcia no li ve de família..

Oposar-s´hi considero que es una postura egoista, ja que si a tu t'agrada estar diumenge a la tarda jugant a la WII a casa no tens perquè obligar a qui prefereix treballar a fer el mateix. Ni menjar ni deixar menjar.. L'esport nacional.

Amb la llei actual els centres dels pobles s'estan buidant de comerç tradicional, per què donar les culpes a una possible llei que encara no està en marxa!?

Els hàbits de les famílies han canviat molt i no adaptar-se als nous temps per part d'alguns sectors els portaran al fracàs absolut. No es pot viure al 2012 amb normatives del segle passat..

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 21/06/2012

3,97€ = 660,55 pessetes.

Aquesta "morterada" és el que val el peatge del túnel de Vallvidrera (2.517 metres de longitud) els dies laborables de 07,30h a 10,30h i de 17h a 21h. Fins aquest any si passaves més d'un número determinat de vegades al mes en aquesta franja horària i pagaves amb el via T et feien un 20% de descompte.

Aquest 2012 l'han suprimit i n'han posat uns altres que incentiven l'alta ocupació (descompte només aplicable de dilluns a divendres) i els vehicles menys contaminants, però per gaudir de qualsevol d'aquests descomptes s'ha de tenir el Via T de Tabasa, que val 34€ per un període de 5 anys i té un manteniment de 12€/any. Uns 18,80€ l'any.

El concepte "manteniment" aplicat a un petit dispositiu com el via T és collonut, ja que ni se li ha de canviar l'oli, ni fer una revisió completa cada 10,000 quilòmetres, ni tan sols canviar la pila.. 12€/any!

Em poso en contacte amb Tabasa i no em volen dir la quantitat de Via T de Tabasa que tenen donats d'alta, normal...

Crec que la majoria de catalans estaríem d'acord en que les coses no son gratuïtes i que s'ha de pagar un preu per elles, d'acord. Però hem de ser els més idiotes d'entre 47 milions de tios? I els 85.000 habitants de Sant Cugat no haurien de tenir algun descompte per utilitzar aquesta via?

Anar cada dia en cotxe pels túnels fins a Barcelona a treballar en cotxe particular costa a cada santcugatenc 166,74€ multiplicat per 11 mesos 1,834,14€ més els 18,80/any del Via T dóna un total de 1.852,94€ ( 308.303 pessetes ).

Em pregunto si els cotxes camuflats dels mossos que es posen al Km.12 direcció Barcelona o a la sortida del túnel llarg direcció Sant Cugat paguen peatge.. segur que si oi?

Article publicat el 01/06/2012 al Diari de Sant Cugat

Dels Louis Vuittons al pit i collons.

Sovint, des de fora i per enfotre-se'n, s'utilitza el tòpic de que Sant Cugat és "pijolandia". Ignorants que pensen que aquí anem tots conduint un Porsche, amb un Tagheuer al canell, vestint americanes Prada i portant bosses Louis Vuitton.

Negar que existeixen seria mentir, però fer creure que la majoria és així és viure fora de la realitat. El teixit associatiu és molt ampli, i tot i que encara hi ha molt recorregut per fer i cal implicar encara més gent a les associacions existents, quedar-se amb la brometa fàcil és d'una ignorància supina..

Aquí tenim uns sonats que vesteixen camises verdes gruixudes, espardenyes com les d'abans, faixes negres i mocadors vermells, i que la setmana passada van fer la millor actuació de la seva història: els Gausacs de Sant Cugat. Va ser a Reus i setze anys després de la fundació de la colla castellera santcugatenca.

Un dos de set, un quatre de vuit, un tres de set aixecat per sota i dos pilars de cinc. I aquesta exhibició tan sols 9 dies després d'una actuació a Noruega!

Exemple de constància, de fer les coses a foc lent, construint sobre bases sòlides, de compromís, de companyonia i d'esperit de superació amb un punt de bogeria. Perquè acabar la jornada laboral i robar temps a la família per posar-se a entrenar 3 hores al "Muntanyenc" és passió, pura passió.

El mes que ve fan l'actuació de Festa Major, serà el diumenge 1 de Juliol i en un marc incomparable. Per que mentre altres colles actuen en places de braus o places d'ajuntament aquí ho fan en el millor lloc possible, la plaça del Monestir.

I veure carregar un castell a la plaça del Monestir creieu-me que paga la pena..

Pit, collons i amunt Gausacs!

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 11/05/2012

Miquel del Roig fa xalar Sant Cugat.


Dissabte va ser un dia dur, s'acomiadava al temple el més gran, Pep ho deixava. Des de Sant Cugat vam partir una petita representació per fer-li els honors i després de les emocions viscudes tocava tornar a al poble. Eren quarts de dotze i l'abatiment encara ens durava. Llavors va ser quan el Pep va proposar anar a prendre alguna cosa a la plaça del Rei, era la festa dels diables de Sant Cugat i tocava Miquel del Roig: "Vinga va, que veuràs com t'agrada" va dir.. i vam apropar-nos. Jo no sabia ni qui era ni què feia, em vaig deixar enredar.. i tant si em va agradar!

No se ben bé com definir quin tipus de música fa, ja que no soc cap expert però el que si que puc explicar-vos que entre d'altres coses fa ballar, riure, cantar i saltar només amb un micro i la seva llengua afilada i seva guitarra clàssica "tunnejada".

Toca cançons de diferent gènere i de diferents èpoques afegint-li lletres crítiques, àcides i iròniques tractant l'actualitat política, social, esportiva, territorial..

No va salvar-se quasi bé ningú: el rei, Abertis, el Mundo, Bankia, l'espoli fiscal... I ho fa sense aturar-se, tot de cop, una darrera l'altre. No et dóna temps d'acabar de riure de l'última que n'ha dit de grossa que ja està disparant a un altre banda. Fa participar al públic, el convida a pujar a cantar i es crea un ambient de festa com feia temps que no veia.

M'explicaven que va tancar la Festa Major de l'any passat a Sant Cugat i que va ser espectacular. Si vingues aquest any us recomano que l'aneu a veure, tingueu la franja d'edat que tingueu. Imagineu-vos si és bo que durant una estona em va fer oblidar que Sant Pep deixava de dirigir el millor equip de la història...

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 20/04/2012

Sis hores de ple municipal.


Eren quarts d'onze de la nit, el ple a l'ajuntament de Sant Cugat havia començat a les 19h, no es sabia encara que no acabaria fins a la 01h de la matinada tot i que els pronòstics dels "experts" apuntaven als voltants de les 00h.

 Va ser llavors quan l'alcaldessa va esclatar i var dir prou, i amb contundència (a mi em va espavilar de cop) va exclamar: "Ja està bé de portar temes al ple que no tinguin la temàtica de Sant Cugat!!" i d'entre el silenci que es va apoderar de la sala van sorgir una majoria d'aplaudiments espontanis.

 I els aplaudiments dels periodistes què cobrien l'acte van ser els més entusiastes..

No seré jo qui jutgi quins temes son importants i quins no, o quins afecten més la vida diària dels més de 85.000 habitants de Sant Cugat, ho poden jutjar vostès mateixos.

Els informo d'alguns dels temes tractats aquest últim ple i així tindran més arguments per fer-ho:

- Major regulació del tràfic internacional d'armes
- Defensa del català a les Illes Balears
- Rebuig a la persecució de les minories per motius religiosos (casos de Pakistan i Iran)

 Significa posar en dubte si el ple municipal és el lloc idoni per tractar aquests temes estar-hi en contra? Jo crec que no..

 És més, personalment, amb els tres enunciats estic absolutament d'acord. Però havent-hi altres llocs on poder tractar-los i creyente que hi han temes amb molta més incidència en la vida diària dels santcugatencs no se jo si al ciutadà li faci molta gràcia que els seus 25 representants discuteixin aquests temes..

La percepció que jo tinc quan trepitjo/rodo carrer i xerro amb la gent és un altre ben diferent a la d’ells. I és curiós perquè suposo que seran els mateixos carrers oi..?

Article publicat al Diari de Sant Cugat 15/04/12

Poble o ciutat? Aquesta és la qüestió..

Sovint tinc un dubte que encara no tinc resolt, a Sant Cugat què som: un poble gran o una ciutat petita? "Small city" o "Big town"?

Depèn amb qui parlo em diu que som una ciutat i altres que diuen que no hem deixat de ser un poble, més gran que abans, però un poble en definitiva.

Actualment som la tercera població en nombre d'habitants del Vallès Occidental, amb un espectacular creixement en el nombre d'habitants els darrers 12 anys d'un 49%.

Si ens comparem amb Sabadell o Terrassa sembla que siguem un poble. Tant Sabadell com Terrassa es mouen al voltant dels 200.000 habitants cadascuna mentre a Sant Cugat estem actualment en 83.000. I el sentiment majoritari allà és que son una ciutat.

Si ens comparem amb Rubí tenim 10.000 habitants més però allà es consideren majoritàriament un poble, en canvi aquí m'he trobat amb força gent que considera que Sant Cugat és una ciutat. Curiós..

Què fa que es tingui la percepció de ser un poble o una ciutat, el nombre d'habitants o la sensació que tenen les persones que habiten?

Intento resoldre els meu dubte al diccionari d l'Institut d'Estudis Catalans i diu:

Ciutat: Població gran que té més preeminències que una vila. Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp.

Poble: Conjunt dels habitants d'un territori, d'un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament.

Els meus dubtes no tan sols no es resolen sinó que augmenten.. Per una banda considero que som una ciutat però també tenim alguna cosa de poble. Podríem considerar que som una ciutat que encara no ha deixat de ser poble?

Potser seria una bona definició si no fos tan llarga... Què en penseu?

Article publicat al Diari de Sant Cugat 16/03/12

Benvolguts espoliats santcugatencs.

El conseller Mas-Colell ens dóna la dada: 2.251€. Aquests son els diners que a cada català ens foten cada any. I tant se val que siguis de dretes, d'esquerres, de centre o apolític. Tant se val que portis un Range Rover V6 o un Citroen Saxo del 93. Tan t se val que diumenge vagis a missa de 12 o escolleixis enfilar-te amb la bicicleta Collserola amunt. Tant se val que siguis mestressa de casa o executiu d'una multinacional. Son uns diners a fons perdut; els treballes, els guanyes i te´ls foten, així de simple...

A Sant Cugat hi viuen 83.337 habitants, fent una simple mutiplicació ens surt que des d'aquí surten 187.591.587€ cada any que no veiem mai més.. Recordar que el pressupost de l'ajuntament de Sant Cugat per l'any 2012 és de 92,1 milions d'euros. Resumint, al conjunt de santcugatencs els foten més del doble del pressupost municipal anual!

I l'espoli és transversal; als 3.759 votants del PP de Sant Cugat els hi foten 8.461.609€/any, als 2.773 del PSOE 6.242.023€/any, als 681 de Ciudadanos 1.532.931€/any... Per citar tres partits "a l'atzar.."

Més dades, amb una mitjana de 2 fills per parella significaria que de cada llar marxen 9.004€/any, 750€ cada mes! 25€ cada dia! Plogui, nevi, faci sol o estigui núvol..Us heu parat a pensar què podria fer una família de 4 membres amb 750€ més cada mes? O de quins serveis, que ara no pot permetre's, en podria gaudir?

Permetríem això si ho fessin albano-kosovars encaputxats, de nit i en furgonetes? Doncs perquè ho permetem que ens ho facin encorbatats, amb cotxe oficial i des de la Carrera de San Jerónimo a 650 quilòmetres? Per què al què uns fan ho consideren un delicte i al que fan els altres solidaritat interterritorial?

Article publicat al Diari de Sant Cugat 03/02/12

Sant Cugat del Bebè.

Una de les situacions límit que viu un matrimoni és la de comprar tot el que necessitem per donar la benvinguda al nadó, sempre i quan haguem superat amb èxit la fase pre-boda. El mareig de mirar mobles, electrodomèstics, vestits o restaurants es substitueix per mirar cotxets, bressols, robeta o la cadireta pel cotxe.

I per donar-vos un cop de mà us donaré un petit consell: oblideu-vos d’anar a fires o exposicions on ens convertim en un €uro amb potes recollint mostres inútils, passegeu per Sant Cugat!

A partir de Març/Abril Sant Cugat es converteix en la capital mundial dels complements de nadons, l’equivalent al Mobile World Congress però a nivell bebè.

Passejant un cap de setmana pels voltants del Monestir, Coll Favà, parc Central o Quatre Cantons podem veure tots els models possibles de cotxets. El que es plega com un paraigues, el que necessites tenir una furgoneta perquè hi càpiga, el “vintage” d’inoxidable i rodes grans, el suec que es plega tant que el pots fotre a la butxaca interior de l’americana…

Està ple de botigues de nadó (on el diminutiu “eta” o “et” és converteix per art de màgia en 25/30€. JaquetETA, jerseiET.. ), escoles bressol, monovolums o parcs infantils (que es converteixen en el Serengueti on només els més forts aconsegueixen pujar al gronxador).

I a l’hora del vermut quan seiem a qualsevol de les terrasses aprofitant l’hora del sol i els donem de dinar, aquell moment es converteix en una classe magistral sobre: la bossa del menjar, el tupper, cullera de metall o de silicona, tipus de pitet, iogurt o fruita, quantitat de xumets aconsellables, amb gluten o sense, lactosa si lactosa no, rovell o clara, dalsy o apiretal..

Article publicat al Diari de Sant Cugat 05/01/12

Gràcies crisi!

Haig de parlar d’algun fet rellevant del 2011? Mmmhh.. Ja està! Un fet original, la crisi! Sorpresos?

És cert que a Sant Cugat la crisis no ha passat de llarg i també està fent mal, però no podem negar que no hem patit un sotrac tan bèstia com als pobles/ciutats que ens envolten. 

I les coses no passen per casualitat, des de fa anys es va apostar per un projecte de ciutat determinat on els fruits es recollien a mig termini. I negar-ho seria fer trampes al solitari, amb els seus encerts i les seves coses a millorar, el projecte està fent que la crisi dels pebrots no faci tant mal com a altres llocs.

Fins i tot rescatem valors que hem tingut oblidats:

La solidaritat; a Càritas tenen més ajudes que mai.
L’austeritat i la racionalitat; és necessari cremar 40 litres de gasoil a la setmana per portar els nens a escola que està a 20’ caminant?

L’enginy; quan la feina no va rodada i ja no entra sense fer cap esforç és quan has de trencar-te les banyes per intentar ser la primera opció del consumidor. Primer per sobreviure, i més tard per no desaparèixer. Ja no val només obrir la persiana.

La feina ben feta; S’ha acabat tractar al client de qualsevol manera, se l’ha de cuidar després de massa anys sense fer-ho suficientment.

La conscienciació nacional; fa uns anys era impensable que Sant Cugat s’adherís a la “Xarxa de municipis per la independència” com va fer fa uns dies. Sense crisi no haguéssim reaccionat a l’ofeg premeditat al que estan sotmetent els veïns als ciutadans d’aquest país des de ja fa massa anys. 

Els santcugatencs també haurem d’escollir: separar-nos i sortir-nos-en SEGUR o desaparèixer ofegats amb l’estanquera.

Article publicat al Diari de Sant Cugat 09/12/11

B30, capital Lima.


No se si heu pogut xerrar una estona amb alguna víctima de la banda dels “peruans” que opera a la B30, jo si. Ho vaig fer aquest cap de setmana passat amb una dona de mitjana edat, només 3 hores després d’haver estat escollida com a víctima. I la barreja d’indignació, por, impotència i desconfiança en la justícia impactava.. El seu delicte? Ser dona, rossa, anar sola i amb un cotxe amb matricula estrangera.


Pedrada al vidre del darrera que el rebenta, i un cotxe que es creua al davant obligant-la a disminuir dràsticament la velocitat. L’objectiu evidentment era que s’atures al voral i robar-la. Sort que va tenir el cap fred i ràpidament va agafar el telèfon per trucar als Mossos, acte que va espantar als delincuents que van marxar ràpidament. (encara sort que no la van multar per no fer-ho pel mans lliures..)


Sou conscients del resultat que pot tenir un impacte així al vidre a 120 km/hora!?
Sóc un ferm defensor del projecte de la B30 com a motor econòmic, crec en les posibiltats que té com potenciador del territori i estic convençut que la seva importància anirà a més. Però dit això, si no volem sortir a les revistes econòmiques/guies turistiques/noticiaris com a carretera més pròpia de Ciudad Juárez que com a important via de país desenvolupat ens haurem de posar durs. Perquè no pot ser que dels 20 detinguts a una de les darreres batudes que es van fer, només dos personatges haguessin entrat a la presó.


Jo mateix he presenciat com robaven un Audi A6, com fan els canvis de sentit suicides a l’enllaç del Papiol per evitar la persecució policial o com controlen els cotxes a les arees de servei.

No seria necessari esperar a lamentar víctimes mortals…

Columna publicada al Diari de Sant Cugat 18/11/2011

Sant Radar del Vallès.

Quina finalitat pot tenir posar un radar a les 8,00h del matí d’un dia laborable just al final de la pronunciada baixada que hi ha en una recta de 1.000 metres de llargada que conecta el parc empresarial de Sant Cugat amb el nucli urbà, amb dos carrils per sentit i amb un disc de límit 50 km/hora?

Passar a 81 km/hora suposa multa de 400€ i pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

Quins criteris (a part dels evidentment recaptatoris) es segueixen per posar segons quins ridículs límits de velocitat?

Perquè massa vegades es posa el radar just al darrere d'inexplicables senyals de 30 km/h!!?? Casualitat oi?

Ronda Nord amb la benzinera BP, Avda. Europa a mitja alçada, Rius i Taulet amb Santiago Rossinyol, Avda. La Clota amb Roc Codó, Rius i Taulet amb Mercantic, Avda. La Clota amb Josep Serrabogunyà, Can Ganxet amb Can Picanyol, Avda. Mossen Cinto Verdaguer amb Cirerer, Pla del Vinyet amb Pau Casals, Ronda Nord al túnel de Coll Favà, Francesc Macià amb Salvador Espriu, Francesc Macià amb el CAP, Carretera de Roquetes amb Victor Hugo, Ronda Nord amb Verge del Roser, Avda. Monteserrart Roig passat el tanatori, Llaceres amb Sta. Teresa, Avda. de Gràcia amb Llaceres, Rius i Taulet amb Reus, Olabarria amb Mozart, Avda. Gràcia amb Mariné, Ramon Muntaner amb Joan Reglà, Avda. Roquetes amb Torrent de Ferrussons, Enllaç amb Carme…

Aquestes son algunes de les localitzacions escollides per posar el radar en dies laborables. Com podreu comprovar, zones molt perilloses.

Zones on passen els treballadors que encara queden i els pares/mares de família que porten els nens a escola. On son els que es queixàven dels radars recaptatoris als accesos a Barcelona? País…

Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 07/10/2011

A córrer tothom!

A Sant Cugat tot Déu corre, i en plan salvatge! Si no es en plan salvatge, ens quedem al sofà.

Estranys son els matins on no et creues amb 40 persones patejant Can Ganxet o Montserrat Roig, amunt i avall, homes i dones amb cara de patiment, competint desde la matinada.. Si, de matinada!

L’altre dia eren les 03.50h i em vaig creuar amb un senyor que ja corria! I no feia pinta d’acabar de començar, feia pinta d’estar a punt de treure el fetge per la boca! Imagineu com el vaig veure que fins i tot vaig pensar a aturar-me i preguntar-li si necessitava ajuda o fugia d’algú.. 

Això si, la gran majoria de qui corre a Sant Cugat està prim, i mereixen estar-ho eh!? Però em refereixo que veus a poca gent que corri perquè necessita perdre pes. Jo mateix hauria de córrer per aprimar-me, però quan comenci no penso fer-ho pel carrer, em tancaré al gimnàs... No vull ser l’únic gras que corri per Sant Cugat.

I l’equipament? Déu ni do amb l’equipament! Per un esport que existeix en que és barat equipar-se i ens capfiquem en complicar-ho.

Sabatilles? Si clar, però de Gel.. no voldràs córrer amb unes Jhayber oi? No, de 100€ cap amunt! I a sobre anem a què ens agafin la forma de la petjada… Nivellàs!

Samarretes Decathlon!? No! D’aquelles que expulsen la suor, la dessalen i la converteixen en un procés d’osmosis inversa en Evian, pura tecnologia!

I els auriculars! Tinc comprovat que depèn quins auriculars patinen amb la suor i van caient fins que acabes amb ells enredats al pels de les aixelles.

I la cirereta.. Ens emboliquem els mugrons per a que no s’irritin i acabis amb la mamella com la d’una vaca, i al cap dels anys vagis donant cops de genoll als mugrons mentre corres.

Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 26/5/11

Bolvir de la Cerdanya

En Fidel s’ha llevat d’hora; dutxa, afaitat, cafè sol, traje impecable i només un minúscul maleti a la mà. Fa mala cara, no ha dormit gaire i se’l nota neguitos, despren una agradable olor de Badedas barrejada amb D&G.

Marxa camí de l’aeroport, Bilbao l’espera.

Allà dorm placidament Alvaro: pare de 3 nens i feliçment hipotecat amb la seva unifamiliar. Es llevarà, esmorzarà amb els nens, els durà a l’escola i enfilara cap al despatx amb el seu X5. 

No imagina que, un cop aparcat, ell no arribarà al despatx.

Saludarà al Fidel, que l’espera al vestíbul amb l’alegria típica de qui es retroba per sorpresa despres de massa temps sense veure’l:”¡Coño Fidel! ¡Tu por aquí..que alegria!”

Pero de seguida que vegi com l’aparta lleument la mirada i torça el gest imaginarà a que ha vingut, i amb la veu tremolosa li dirà:”No me jodas Fidel, no me hagas esto..”

Al maletí porta tot el que li queda a l’Alvaro despres de 8 anys a l’empresa, el taló de l’acomiadament procedent.

Més tard, quan Fidel arrivi a les 20h a la seva rehipotecada quatre vents amb piscina, obri la porta i vegi amb l’alegria com el reben els seus 2 nanos no podrà evitar tornar a pensar en l’Alvaro, en la cara que haurà fet en entrar al menjador i mirar als nens. 

Estara tocat, pero res com preparar un cap de setmana a Eurodisney per a intentar oblidar que ell també és un numero, més a prop del taló que de la falsa abraçada per l’ascens.