Dimecres vaig assistir a l’exitosa jornada d’emprenedoria al teatre auditori de Sant Cugat i ho vaig fer perquè sóc emprenedor, perquè m’interessen els temes relacionats amb l’emprenedoria, perquè m’agrada escoltar la gent que sap més que jo i perquè venia Emilio Duró.
La jornada va estar molt i molt bé, enhorabona a qui aconseguís portar-la a Sant Cugat i aviam si podem organitzar actes com aquest més sovint. Però hi han coses amb les que no estic d’acord.
A Catalunya no tots qui emprenem ho fem al sector tecnològic, ni posem noms extranys als nostres oficis. Qui detecta que manca algun servei a un lloc determinat arrisca el seu petit patrimoni perquè la seva familia no disposa de capital, o creu que un “Bussiness Angel” és el nou model de Harley Davidson també és un emprenedor.
I no cal que es faci dir “Mechanical Assistent Manager Bussines Developer”, pot fer-se dir mecànic a seques i ser un exemple d’emprenedoria.
Com m’hagués agradat veure com a ponent a un mecànic amb el seu mono blau i botes de seguretat excusant-se abans de començar la conferència perque ha de marxar aviat que té a mitges el canvi del catalitzador d’un Opel Vectra..
I l’altra cosa que vaig trobar exagerat és la mitificació de Steve Jobs, que de ben segur ha sigut un gran tipus i un emprenedor amb una visió privilegiada. Però a mi que em perdonin, no és un exemple vàlid.
A la decisió més important de la seva vida va fer una errada impressionant, una errada que a qualsevol empresa li hagués valgut un acomiadament fulminant, una errada que si se l’hagués estalviat a dia d’avui encara seria un dels tipus vius més admirat i influent del planeta, i no un mite que, massa jove, descansa en pau.
