19 d’abr. 2012
Entrevista a Joan Ramon Armadàs
Quedem al Noops, just davant de l'ajuntament. El lloc i l'hora l'ha escollit ell, deformació professional.. Quan arribo ja està assegut a la terrassa fent un cafè amb llet, son les 12h d'un dissabte, dia esplèndid. Sec i demano un tallat.
Conversa agradable, distesa, se'l veu còmode. Jo, al principi preocupat per què tot quedi ben enregistrat. Durant l'entrevista es para força gent a saludar-lo, entre ells el fotògraf que el retrata a la contraportada del seu llibre. Fins i tot li compren un parell que els dedica il.lusionat. Acabem l'entrevista i a la taula on estàvem tots dos ja som 5 persones.
La pregunta que més li costa respondre és la de explicar algun "fracàs personal" i se'l veu a gust parlant del seu ofici i el seu poble. L'haig de frenar, sinó encara estaria transcrivint l'entrevista. En total 37 minuts de gravació, que porten una feina considerable si ho has de fer a estones com és el meu cas.. Bona gent el Joan Ramon.
En Joan Ramon Armadàs té 28 anys, va néixer a Barcelona i als 5 anys va venir a viure a Sant Cugat. És llicenciat en dret i periodista. Va començar fent de cuiner en un bar, productor de Bloomberg TV a Londres, corresponsal a la Xina per l'Agencia Catalana de Noticies, i des de fa 2 anys llargs porta la secció de política i economia al Diari de Sant Cugat i al TOT Sant Cugat. Viu en pecat i de lloguer, del què és un ferm defensor.
Avui presenta el seu primer llibre "La cicatriu de la mare" a les 20h al claustre del Monestir de Sant Cugat, amb entrada lliure.
"La cicatriu de la mare" crec que enganxarà, té una mica de misteri, sang, amor i sexe.
Primer de tot, quina part de la frase "no em va bé quedar aquí per què em costa molt aparcar el taxi" no vas entendre tio?
És veritat! Ha, ha.. No ho recordava. Es que és el lloc on quedo amb molta gent per què és cèntric, prop de l'ajuntament, del Diari i de casa meva.
Cap problema, després et passo el tiquet del Mercadona, què és son he hagut d'aparcar..
Si fa un parell d'anys t'haguessin dit que la primera entrevistaria te la faria un taxista què haguessis pensat?
Ha, ha.. No ho hauria dit mai, la veritat. Això demostra que el món del periodisme està ple d'intrusisme.. Tot i que per poc se t'ha avançat la Cinta Caballé, que me'n va fer la primera fa tan sols uns dies pel TOT Sant Cugat al claustre del Monestir
Periodista i advocat, quina és la vocacional?
Crec que periodisme, no em penedeixo d'haver fer dret. De fet, vaig treballar durant un temps en un despatx d'advocats a Irlanda.
Has calculat quantes entrevistes has fet?
Ostres, no ho he calculat mai..
Intenta-ho...
Aviam, calculat així per sobre només a Sant Cugat i en format entrevista unes 200.
.JPG)
Alguna que recordis amb un afecte especial?
La de la Mònica Terribas, va ser professora meva i un referent. Amb un tracte humà excepcional, sempre ha estat allà quan l'he necessitat.
Jordi Pujol, tota una figura comparteixis o no la seva ideologia. És petit però impressiona. Té un "background" impressionant.
I la de Juan Antonio Samaranch, el vaig entrevistar a la Xina abans dels Jocs de Pekin. Una figura que agradarà més o menys però és l'artífex de portar els els Jocs a Barcelona i a Pekín. Al barri on vivia de Pekin tenia una escultura del Samarach només sortir del portal, això dóna una idea de l'importància del personatge. Tot i que entenc perfectament que tingui els seus detractors..
I alguna de tensa?
Cap en concret, com a col.lectiu les entrevistes a polítics sempre tendeixen a ser tenses. Ja que tu com a periodista has d'anar a treure coses que ells no volen que siguin tretes, tot i que som vasos comunicants i ens necessitem mútuament. Ells volen explicar les seves idees i nosaltres fer la nostra feina. Fins i tot pot ser més tensa una amb un polític sense representació que amb l'alcaldessa.
Una que et faria especial il.lusió fer?
Entrevistar l'Albert Pla, és un repte i estic acollonit.. Em fa por per què he vist alguna entrevista que li han fet i l'entrevistador queda fet caldo. Un repte professional. M'agrada la seva irreverència.
I al Quim Monzó, un català universal i un referent, exemple a seguir ara que començo al món literari.
.JPG)
Un personatge mort que t'hauria agradat entrevistar?
Com a periodista polític Companys o Macià, personatges clau per entendre aquells anys tan convulsos i que van ser tant importants per Catalunya i per Espanya. Anys que van canviar-ho tot. Tot i què m'hauria de documentar molt..
Que valores més de treballar en un mitjà de comunicació, la llibertat que et donen o la repercussió que té la teva feina?
Valoro molt més la llibertat. De moment en cap lloc he tingut la mà invisible que em dirigeixi.. I si em passés em putejaria per què ho consideraria una mancança al dret d'informació de la gent. Tot i que la repercussió d'un mitjà de comunicació local de vegades es menysprea, es major al que sovint la gent s'imagina. No només es fa bon periodisme als mitjans grans, als petits hi ha molta qualitat.
Qui accepta pitjor una crítica, els polítics o els periodistes?
Uff.. aquesta és difícil.. Els polítics els costa acceptar-les però als periodistes tenim molt ego..
Mulla't..
Diria que els periodistes. De vegades intentem buscar excuses per no reconèixer que ens hem pogut equivocar.. Tot i que d'altres vegades tenim un as a la màniga, la gravació.
Com us ho feu per treure tanta informació d'entre tan sols 85.000 habitants?
Tenir moltes fonts. En el meu cas que faig política l'Ajuntament els polit-ics son molt importants. Ells mateixos et venen a buscar sovint per dir-te coses i la meva feina es suavitzar una mica el missatge i que no siguem un altaveu de propaganda. De vegades es piquen entre ells a traves nostre.
I també fa molt ser de Sant Cugat, el coneixement del territori és bàsic.
I ara la pregunta de moda: quin futur veus a la premsa escrita amb la revolució tecnològica que estem vivint?
El periodisme de paper no morirà com no va morir la ràdio quan va sortir la TV, ni el cine quan va sortir el vídeo. El periodisme de paper està vivint un canvi que li ha vingut molt de cop, amb Internet i les xarxes socials. Han desaparegut moltes publicacions i, per desgràcia, encara en desapareixeran moltes més..
Aquest sector, lamentablement, es redimensionarà a la baixa i el periodisme de paper serà Premium. Un producte per gent que vol anar més enllà de la "noticieta" que trobis a la xarxa. Li hauran de donar una volta més i tornar una mica al periodisme d'abans. Anar més a la reflexió, a rascar. Però no morirà.
Com utilitzes les xarxes socials a la teva feina diària?
Estic més a Twitter que a Facebook. Twitter l'utilitzo com a font i per comunicar el que crec que pot interessar als meus seguidors.
I com que sóc optimista també faig una mica d'humor, que amb ho cardat que està tot ens fa molta falta.
.JPG)
Has vist la sèrie "Lou Grant"?
Com? "Lou Grant"? No tinc ni idea de què és això..
Un país per fer de corresponsal?
Xina
Si no haguessis sigut periodista que t'hauria agradat ser?
Advocat
Com et veus d'aquí 10 anys?
Escrivint
I d'aquí a 20?
Escrivint amb més canes..
Què pensaries de mi si et digués que no he vist cap pel.licula d'Star Treck?
Star Treck encara t'ho perdonaria, però d'Stars Wars no t'ho perdonaria mai..
Ostres! No son el mateix!?
No tio!
Ha, ha.. No en tenia ni idea, creia que eren el mateix!?
Ara si que me'n vaig..
Tornarem a vèncer?
Si, s'ha de ser optimista
Messi és Déu?
Si no ho és, deu ser la seva mà dreta..
Un esport.
Bàsquet
Un color.
Negre
Un número.
El 7
Un cotxe.
El Twingo
Un llibre.
Ostres un només impossible..
Has de dir un..
Què cabró..
Aquí mano jo xato..
Ha, ha.. Doncs el "Per què de tot plegat" del Quim Monzó
Una emissora de ràdio.
Catalunya Ràdio
Un canal de TV.
TV3
Una beguda.
Cigaló de Bayleis amb gel
Un menjar.
Macarrons de la mama
Última vegada que has plorat?
Durant l'últim any
Últim cop que has dit "t'estimo"?
Fa hores.
Quants amics tens?
De 10 a 20
Un fracàs personal?
Hòstia, no m'ho havia plantejat mai.. Potser no haver dit prou vegades a la gent que realment t'importa que t'importa. Ho diem poc i ho hauríem de dir més. Potser morim al dia següent i te'n vas sense haver-ho dit.
Un fet que hagis aconseguit que et faci sentir orgullós?
Publicar el meu primer llibre
Arribarem a Ítaca?
Amb il.lusió!
El que més t'agrada de viure a Sant Cugat.
La relació que tinc amb la gent
El que menys t'agrada de Sant Cugat.
Que no hi hagi tanta gent implicada amb Sant Cugat com a mi m'agradaria
Un barri per viure-hi
Valldoreix
Un bar
El Baobab
Un restaurant
El Chong Hua
Un racó.
El claustre del Monestir
Estil Laporta o estil Rosell?
Laporta
Legalitzaries les drogues?
Si
I la prostitució?
També
El viatge que no et vols morir sense fer?
Japó
.JPG)
Ven-me el teu llibre en 1 minut..
La cicatriu de la mare és una novel.la doblement negra, per què és negra però amb punts d'humor també negre. Vol ser entretingut, és fàcil i sense pretensions literàries enrevessades. I fos una pel.licula seria una road movie per diferents llocs de Catalunya. Té una mica de misteri, sang, amor i sexe. Crec que enganxarà per que toca molts sectors i fins al final no acabes traient l'entrellat..
Quina opinió tens del món del taxi?
A Catalunya no n'he tingut gaire relació. Amb els que més m'he relacionat és amb els xinesos i no va ser bona.. Però considero que és un servei molt útil i que té mala fama, com la dels periodistes. I segurament no ens la mereixem ni uns ni els altres. Considero que és un servei molt útil
I dels taxistes?
Com a tots els sectors suposo que deu haver-hi de tot...
Conversa agradable, distesa, se'l veu còmode. Jo, al principi preocupat per què tot quedi ben enregistrat. Durant l'entrevista es para força gent a saludar-lo, entre ells el fotògraf que el retrata a la contraportada del seu llibre. Fins i tot li compren un parell que els dedica il.lusionat. Acabem l'entrevista i a la taula on estàvem tots dos ja som 5 persones.
La pregunta que més li costa respondre és la de explicar algun "fracàs personal" i se'l veu a gust parlant del seu ofici i el seu poble. L'haig de frenar, sinó encara estaria transcrivint l'entrevista. En total 37 minuts de gravació, que porten una feina considerable si ho has de fer a estones com és el meu cas.. Bona gent el Joan Ramon.
En Joan Ramon Armadàs té 28 anys, va néixer a Barcelona i als 5 anys va venir a viure a Sant Cugat. És llicenciat en dret i periodista. Va començar fent de cuiner en un bar, productor de Bloomberg TV a Londres, corresponsal a la Xina per l'Agencia Catalana de Noticies, i des de fa 2 anys llargs porta la secció de política i economia al Diari de Sant Cugat i al TOT Sant Cugat. Viu en pecat i de lloguer, del què és un ferm defensor.
Avui presenta el seu primer llibre "La cicatriu de la mare" a les 20h al claustre del Monestir de Sant Cugat, amb entrada lliure.
"La cicatriu de la mare" crec que enganxarà, té una mica de misteri, sang, amor i sexe.
Primer de tot, quina part de la frase "no em va bé quedar aquí per què em costa molt aparcar el taxi" no vas entendre tio?
És veritat! Ha, ha.. No ho recordava. Es que és el lloc on quedo amb molta gent per què és cèntric, prop de l'ajuntament, del Diari i de casa meva.
Cap problema, després et passo el tiquet del Mercadona, què és son he hagut d'aparcar..
Si fa un parell d'anys t'haguessin dit que la primera entrevistaria te la faria un taxista què haguessis pensat?
Ha, ha.. No ho hauria dit mai, la veritat. Això demostra que el món del periodisme està ple d'intrusisme.. Tot i que per poc se t'ha avançat la Cinta Caballé, que me'n va fer la primera fa tan sols uns dies pel TOT Sant Cugat al claustre del Monestir
Periodista i advocat, quina és la vocacional?
Crec que periodisme, no em penedeixo d'haver fer dret. De fet, vaig treballar durant un temps en un despatx d'advocats a Irlanda.
Has calculat quantes entrevistes has fet?
Ostres, no ho he calculat mai..
Intenta-ho...
Aviam, calculat així per sobre només a Sant Cugat i en format entrevista unes 200.
.JPG)
Alguna que recordis amb un afecte especial?
La de la Mònica Terribas, va ser professora meva i un referent. Amb un tracte humà excepcional, sempre ha estat allà quan l'he necessitat.
Jordi Pujol, tota una figura comparteixis o no la seva ideologia. És petit però impressiona. Té un "background" impressionant.
I la de Juan Antonio Samaranch, el vaig entrevistar a la Xina abans dels Jocs de Pekin. Una figura que agradarà més o menys però és l'artífex de portar els els Jocs a Barcelona i a Pekín. Al barri on vivia de Pekin tenia una escultura del Samarach només sortir del portal, això dóna una idea de l'importància del personatge. Tot i que entenc perfectament que tingui els seus detractors..
I alguna de tensa?
Cap en concret, com a col.lectiu les entrevistes a polítics sempre tendeixen a ser tenses. Ja que tu com a periodista has d'anar a treure coses que ells no volen que siguin tretes, tot i que som vasos comunicants i ens necessitem mútuament. Ells volen explicar les seves idees i nosaltres fer la nostra feina. Fins i tot pot ser més tensa una amb un polític sense representació que amb l'alcaldessa.
Una que et faria especial il.lusió fer?
Entrevistar l'Albert Pla, és un repte i estic acollonit.. Em fa por per què he vist alguna entrevista que li han fet i l'entrevistador queda fet caldo. Un repte professional. M'agrada la seva irreverència.
I al Quim Monzó, un català universal i un referent, exemple a seguir ara que començo al món literari.
.JPG)
Un personatge mort que t'hauria agradat entrevistar?
Com a periodista polític Companys o Macià, personatges clau per entendre aquells anys tan convulsos i que van ser tant importants per Catalunya i per Espanya. Anys que van canviar-ho tot. Tot i què m'hauria de documentar molt..
Que valores més de treballar en un mitjà de comunicació, la llibertat que et donen o la repercussió que té la teva feina?
Valoro molt més la llibertat. De moment en cap lloc he tingut la mà invisible que em dirigeixi.. I si em passés em putejaria per què ho consideraria una mancança al dret d'informació de la gent. Tot i que la repercussió d'un mitjà de comunicació local de vegades es menysprea, es major al que sovint la gent s'imagina. No només es fa bon periodisme als mitjans grans, als petits hi ha molta qualitat.
Qui accepta pitjor una crítica, els polítics o els periodistes?
Uff.. aquesta és difícil.. Els polítics els costa acceptar-les però als periodistes tenim molt ego..
Mulla't..
Diria que els periodistes. De vegades intentem buscar excuses per no reconèixer que ens hem pogut equivocar.. Tot i que d'altres vegades tenim un as a la màniga, la gravació.
Com us ho feu per treure tanta informació d'entre tan sols 85.000 habitants?
Tenir moltes fonts. En el meu cas que faig política l'Ajuntament els polit-ics son molt importants. Ells mateixos et venen a buscar sovint per dir-te coses i la meva feina es suavitzar una mica el missatge i que no siguem un altaveu de propaganda. De vegades es piquen entre ells a traves nostre.
I també fa molt ser de Sant Cugat, el coneixement del territori és bàsic.
I ara la pregunta de moda: quin futur veus a la premsa escrita amb la revolució tecnològica que estem vivint?
El periodisme de paper no morirà com no va morir la ràdio quan va sortir la TV, ni el cine quan va sortir el vídeo. El periodisme de paper està vivint un canvi que li ha vingut molt de cop, amb Internet i les xarxes socials. Han desaparegut moltes publicacions i, per desgràcia, encara en desapareixeran moltes més..
Aquest sector, lamentablement, es redimensionarà a la baixa i el periodisme de paper serà Premium. Un producte per gent que vol anar més enllà de la "noticieta" que trobis a la xarxa. Li hauran de donar una volta més i tornar una mica al periodisme d'abans. Anar més a la reflexió, a rascar. Però no morirà.
Com utilitzes les xarxes socials a la teva feina diària?
Estic més a Twitter que a Facebook. Twitter l'utilitzo com a font i per comunicar el que crec que pot interessar als meus seguidors.
I com que sóc optimista també faig una mica d'humor, que amb ho cardat que està tot ens fa molta falta.
.JPG)
Has vist la sèrie "Lou Grant"?
Com? "Lou Grant"? No tinc ni idea de què és això..
Un país per fer de corresponsal?
Xina
Si no haguessis sigut periodista que t'hauria agradat ser?
Advocat
Com et veus d'aquí 10 anys?
Escrivint
I d'aquí a 20?
Escrivint amb més canes..
Què pensaries de mi si et digués que no he vist cap pel.licula d'Star Treck?
Star Treck encara t'ho perdonaria, però d'Stars Wars no t'ho perdonaria mai..
Ostres! No son el mateix!?
No tio!
Ha, ha.. No en tenia ni idea, creia que eren el mateix!?
Ara si que me'n vaig..
Tornarem a vèncer?
Si, s'ha de ser optimista
Messi és Déu?
Si no ho és, deu ser la seva mà dreta..
Un esport.
Bàsquet
Un color.
Negre
Un número.
El 7
Un cotxe.
El Twingo
Un llibre.
Ostres un només impossible..
Has de dir un..
Què cabró..
Aquí mano jo xato..
Ha, ha.. Doncs el "Per què de tot plegat" del Quim Monzó
Una emissora de ràdio.
Catalunya Ràdio
Un canal de TV.
TV3
Una beguda.
Cigaló de Bayleis amb gel
Un menjar.
Macarrons de la mama
Última vegada que has plorat?
Durant l'últim any
Últim cop que has dit "t'estimo"?
Fa hores.
Quants amics tens?
De 10 a 20
Un fracàs personal?
Hòstia, no m'ho havia plantejat mai.. Potser no haver dit prou vegades a la gent que realment t'importa que t'importa. Ho diem poc i ho hauríem de dir més. Potser morim al dia següent i te'n vas sense haver-ho dit.
Un fet que hagis aconseguit que et faci sentir orgullós?
Publicar el meu primer llibre
Arribarem a Ítaca?
Amb il.lusió!
El que més t'agrada de viure a Sant Cugat.
La relació que tinc amb la gent
El que menys t'agrada de Sant Cugat.
Que no hi hagi tanta gent implicada amb Sant Cugat com a mi m'agradaria
Un barri per viure-hi
Valldoreix
Un bar
El Baobab
Un restaurant
El Chong Hua
Un racó.
El claustre del Monestir
Estil Laporta o estil Rosell?
Laporta
Legalitzaries les drogues?
Si
I la prostitució?
També
El viatge que no et vols morir sense fer?
Japó
.JPG)
Ven-me el teu llibre en 1 minut..
La cicatriu de la mare és una novel.la doblement negra, per què és negra però amb punts d'humor també negre. Vol ser entretingut, és fàcil i sense pretensions literàries enrevessades. I fos una pel.licula seria una road movie per diferents llocs de Catalunya. Té una mica de misteri, sang, amor i sexe. Crec que enganxarà per que toca molts sectors i fins al final no acabes traient l'entrellat..
Quina opinió tens del món del taxi?
A Catalunya no n'he tingut gaire relació. Amb els que més m'he relacionat és amb els xinesos i no va ser bona.. Però considero que és un servei molt útil i que té mala fama, com la dels periodistes. I segurament no ens la mereixem ni uns ni els altres. Considero que és un servei molt útil
I dels taxistes?
Com a tots els sectors suposo que deu haver-hi de tot...
18 d’abr. 2012
Depèn del Trivial
Aquest és el primer article que em publica una revista de tirada estatal, "El Ciervo", www.elciervo.es.
El tema NO era lliure, tenia de tractar sobre la "Cultura general".
Aviam què us sembla...
Depèn del Trivial
Cadascú interpreta de diferent manera el què és la cultura general; el què per un estudiant d’economia és saber qui és George Soros i on és Davos per un informàtic és conèixer on es va graduar Steve Jobs o per una “choni de Castefa” (Pujol dixit) és saber quin any es va emetre la primera edició de “Gran Hermano”. Impossible unificar criteris..
El que està clar és que el concepte evoluciona, i si no em creieu, feu una partida al Trivial.. que fa quatre dies havies de saber les preposicions d’una tirada i conèixer 3 obres de la generació del 27 i ara has de saber quin any es va llençar el primer Iphone o quina energia consumeixen els motors híbrids.
I la rematada ve quan treballes en un sector on es parla amb l’estudiant d’economia, l’endemà l’informàtic i l’altre la de “Castefa”, llavors si que has de tenir paciència i uns mínims coneixements per no acabar afirmant convençut que George Soros va participar a “Gran Hermano” o que Steve Jobs es va graduar a Davos.
No estaria de més que alguna ment privilegiada inventés un mecanisme que et deixes escollir el tema de conversa quan puges a un taxi. M’explico: Que el client un cop acomodat a l’interior pogués pulsar uns botons que portarien al capçal i escollir si vol que el tema de conversa sigui un o l’altre, i en funció del grau de dificultat que tingues pel conductor seguir el tema escollit, poguéssim demanar ajut que ens arribaria a traves d’un auricular.
Seria un negoci rodó, el passatger sortiria content perquè ha pogut tenir una conversa sobre el que ell considerava que era cultura general i el conductor feliç perquè s’ha enriquit amb uns coneixements que no tenia abans de què el passatger premés el citat botó. Tot i que no descartaria un seient que sortís propulsat (estil al dels avions F16) per quan la pressió sigui inaguantable..
Podríem diferenciar entre cinc grans blocs: Tecnologia, Teatre/Cinema, Esports, Geografia, Actualitat. Quin dels blocs escolliríeu vosaltres? Jo, si voleu que us doni el meu pronòstic, crec que els botons que abans es gastarien serien els d’actualitat i esports.. Però això si, sempre i quan quedes exclòs el tema “crisi”, perquè avui en dia si de veritat vols demostrar que tens cultura general has de saber què és la prima de risc, l’objectiu de dèficit i el canvi dólar/euro.
El tema NO era lliure, tenia de tractar sobre la "Cultura general".
Aviam què us sembla...
Depèn del Trivial
Cadascú interpreta de diferent manera el què és la cultura general; el què per un estudiant d’economia és saber qui és George Soros i on és Davos per un informàtic és conèixer on es va graduar Steve Jobs o per una “choni de Castefa” (Pujol dixit) és saber quin any es va emetre la primera edició de “Gran Hermano”. Impossible unificar criteris..
El que està clar és que el concepte evoluciona, i si no em creieu, feu una partida al Trivial.. que fa quatre dies havies de saber les preposicions d’una tirada i conèixer 3 obres de la generació del 27 i ara has de saber quin any es va llençar el primer Iphone o quina energia consumeixen els motors híbrids.
I la rematada ve quan treballes en un sector on es parla amb l’estudiant d’economia, l’endemà l’informàtic i l’altre la de “Castefa”, llavors si que has de tenir paciència i uns mínims coneixements per no acabar afirmant convençut que George Soros va participar a “Gran Hermano” o que Steve Jobs es va graduar a Davos.
No estaria de més que alguna ment privilegiada inventés un mecanisme que et deixes escollir el tema de conversa quan puges a un taxi. M’explico: Que el client un cop acomodat a l’interior pogués pulsar uns botons que portarien al capçal i escollir si vol que el tema de conversa sigui un o l’altre, i en funció del grau de dificultat que tingues pel conductor seguir el tema escollit, poguéssim demanar ajut que ens arribaria a traves d’un auricular.
Seria un negoci rodó, el passatger sortiria content perquè ha pogut tenir una conversa sobre el que ell considerava que era cultura general i el conductor feliç perquè s’ha enriquit amb uns coneixements que no tenia abans de què el passatger premés el citat botó. Tot i que no descartaria un seient que sortís propulsat (estil al dels avions F16) per quan la pressió sigui inaguantable..
Podríem diferenciar entre cinc grans blocs: Tecnologia, Teatre/Cinema, Esports, Geografia, Actualitat. Quin dels blocs escolliríeu vosaltres? Jo, si voleu que us doni el meu pronòstic, crec que els botons que abans es gastarien serien els d’actualitat i esports.. Però això si, sempre i quan quedes exclòs el tema “crisi”, perquè avui en dia si de veritat vols demostrar que tens cultura general has de saber què és la prima de risc, l’objectiu de dèficit i el canvi dólar/euro.
Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 23/03/12
Volem carril cotxet!
Per fi arriba el bon temps! Centenars de pares comencem a deixar enrere l'època de grips, mocs, bronquitis i/o tos seca que ens ha "segrestat" a casa la meitat de la temprada tardor/hivern i ens llancem a passejar I se'ns veuen unes cares de felicitat.. Semblem nòrdics quan arriben el primer dia a Calella...
Com canvien els temps, 15 anys enrere els dissabtes o diumenges t'aixecaves del llit tot just per dinar destrossat per la festa de la nit anterior i ara a les 08:30 hores (en els millors dels casos) ja tenim els marrecs activats..
Aparquem a la zona de Coll Favà, baixem per Francesc Macià, tombem cap al centre, juguem amb els nens davant del Monestir, es persegueixen uns als altres, juguen a la pilota, fem la cervesseta a les terrasses.. felicitat infinita!
Doncs després de tanta activitat i d'haver-los donat de dinar cauen esgotats i s'adormen plàcidament als cotxets. I llavors és quan decideixes seguir el passeig pel centre de Sant Cugat tot xerrant amb la parella.
Idíl·lic oi? Doncs no xatos.. Deixant clar que sóc un enamorat dels carrers empedrats, la percepció canvia quan vas amb el nen adormit al cotxet pel carrer Santa Maria, és divertidíssim!
Els qui van amb els nens desperts es nota perquè passegen pel centre del carrer sense problemes, i els qui els portem dormits anem pels laterals que són on hi ha un metre per banda de carrer completament llis. Evitem així que amb els sotracs de les llambordes se'ns despertin.
Què passa quan els que anem direcció cap a l'estació ens creuem amb els pares que van en direcció Monestir pel mateix lateral? Tensió, ens aguantem les mirades, actitud desafiant a veure qui és el primer que abandona la zona llisa amb el risc que el marrec es desperti... Sembla la típica escena de les pel·lícules del "Far West". La dona et mira com dient: "Com es desperti em sentiràs", però és que la dona del "rival" li diu el mateix!
Salvat aquest tràngol (no sempre amb èxit) arriba el moment de sortejar les terrasses, testos, o els cotxets pels nanos que els hi poses 1€ i es pensen que son Michael Schumacher a Montmeló... (ahir vaig deixar-me 2€ més).
Si aconseguim arribar des del carrer de Santa Maria amb Francesc Moragues fins a l'entrada de l'estació a la plaça de Lluís Millet ens haurien de premiar un diploma de "pare del mes"!
I si féssim un "carril cotxet"? Sant Cugat és la ciutat amb una natalitat més alta, demandants hi haurien.. Els podríem senyalitzar de manera semblant als "carrils bici" però amb dibuixos del Pocoyó, el Bob Esponja, les Tres Bessones, el Mickey o les princeses. Amb una línia discontinua que permeti els avançaments (hi ha visibilitat suficient) i de doble direcció, on en comptes de viure moments de màxima tensió amb el pare que ve de cara ens podríem saludar relaxats i amb un somriure, i qui sap si acabaríem fent el vermut plegats en comptes de seguir-nos amb la mirada com dient: "Me he quedado con tu cara.."
Penseu-hi quan passegeu el proper cap de setmana i si em voleu desafiar, sóc el del cotxet "Cybex" blau marí..
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/03/volem-carril-cotxet-6288.php
Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 06/03/12
Sovint quan assistim a les xerrades que es realitzen a Sant Cugat sobre emprenedoria, consells per muntar una empresa o motivació de grups sempre ens posen els mateixos exemples, fundadors o directius de grans multinacionals que mouen xifres de tants zeros que és difícil passar-ho a pessetes en qualsevol calculadora. Apple, GM, Nike o Facebook són exemples recurrents.
I d’aquets, entre 6.000 milions de tios n'hi hauran un centenar tirant llarg... Està molt bé saber quins han estat els encerts d'aquests gurús però tanmateix és complicat aplicar-ho a les microempreses o pimes, que són el teixit d'un país com el nostre. A mi m'agraden més els casos d'èxit a petita escala, l'èxit del tio que se la juga i munta un petit comerç i que és capaç en temps d'una crisi descomunal salvar-se, i no perquè hagi estudiat a Standford o Cambrige, no perquè el seu pare tingui contactes a gran escala que li tornen favors prestats en el passat, sinó perquè ha aplicat el sentit comú, ha sabut entendre el que demanava la seva clientela i els hi ha facilitat, tan senzill com això.
Parlo d'una pizzeria del centre de Sant Cugat, petita, acollidora i portada d'una manera familiar. Vaig anar-hi un divendres i hi havia cua, sí, sí: cua! Vaig haver d'esperar una estona per poder menjar-hi. Estrany oi? Doncs no us penseu pas que posaven bitllets de 50€ dins de la lasanya, que sortegessin un cap de setmana a Port Aventura o que haguessin contractat un boy o una streapper per amenitzar la jornada, no. Havien aplicat el sentit comú i s'havien adaptat a les difícils circumstàncies actuals amb intel·ligència i rapidesa.
Deurien veure que menjar un menú contundent cada dia no és la millor opció per conservar els pantalons d'una temporada a un altre i que el preu del menú normal multiplicat per 22 dies laborables d'un mes suposava una despesa considerable en aquests temps difícils. Es van posar a plorar per les cantonades del local o van intentar aliances impossibles abocades al fracàs? No. Van elaborar diferents tipus de menú més econòmics on podies escollir un segon amb beguda i postre o cafè per un 25-35% menys... Absurd oi? Doncs ple cada dia entre setmana xatos! (A veure quants gurús poden dir el mateix) Perquè van veure que el difícil era mantenir la clientela de dilluns a divendres, el cap de setmana no calia perquè ja funcionava bé.
A aquest noi no el veurem en una jornada d'emprenedoria amb un "power point" explicant com s'ho ha fet mentre un auditori ple pren notes sense parar i espera que acabi l'exposició del seu model de negoci per felicitar-lo, no. A aquest el veiem pencant cada dia, intentant tirar un negoci endavant i buscant la manera de conciliar vida laboral amb familiar.
I jo, si voleu que us digui la veritat, m'agafo més com exemple aquest tipus de tios que als gurús de Silicon Valley. Només així ens en sortirem.. Diuen les estadístiques que el 50% de negocis fracassen abans dels primers 5 anys, ells ja pertanyen a l'altre banda de l'estadística. Enhorabona!
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/02/els-autentics-referents-5689.php
16 d’abr. 2012
Article publicat al Diari de Sant Cugat 15/04/12
Poble o ciutat? Aquesta és la qüestió..
Sovint tinc un dubte que encara no tinc resolt, a Sant Cugat què som: un poble gran o una ciutat petita? "Small city" o "Big town"?
Depèn amb qui parlo em diu que som una ciutat i altres que diuen que no hem deixat de ser un poble, més gran que abans, però un poble en definitiva.
Actualment som la tercera població en nombre d'habitants del Vallès Occidental, amb un espectacular creixement en el nombre d'habitants els darrers 12 anys d'un 49%.
Si ens comparem amb Sabadell o Terrassa sembla que siguem un poble. Tant Sabadell com Terrassa es mouen al voltant dels 200.000 habitants cadascuna mentre a Sant Cugat estem actualment en 83.000. I el sentiment majoritari allà és que son una ciutat.
Si ens comparem amb Rubí tenim 10.000 habitants més però allà es consideren majoritàriament un poble, en canvi aquí m'he trobat amb força gent que considera que Sant Cugat és una ciutat. Curiós..
Què fa que es tingui la percepció de ser un poble o una ciutat, el nombre d'habitants o la sensació que tenen les persones que habiten?
Intento resoldre els meu dubte al diccionari d l'Institut d'Estudis Catalans i diu:
Ciutat: Població gran que té més preeminències que una vila. Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp.
Poble: Conjunt dels habitants d'un territori, d'un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament.
Els meus dubtes no tan sols no es resolen sinó que augmenten.. Per una banda considero que som una ciutat però també tenim alguna cosa de poble. Podríem considerar que som una ciutat que encara no ha deixat de ser poble?
Potser seria una bona definició si no fos tan llarga... Què en penseu?
Sovint tinc un dubte que encara no tinc resolt, a Sant Cugat què som: un poble gran o una ciutat petita? "Small city" o "Big town"?
Depèn amb qui parlo em diu que som una ciutat i altres que diuen que no hem deixat de ser un poble, més gran que abans, però un poble en definitiva.
Actualment som la tercera població en nombre d'habitants del Vallès Occidental, amb un espectacular creixement en el nombre d'habitants els darrers 12 anys d'un 49%.
Si ens comparem amb Sabadell o Terrassa sembla que siguem un poble. Tant Sabadell com Terrassa es mouen al voltant dels 200.000 habitants cadascuna mentre a Sant Cugat estem actualment en 83.000. I el sentiment majoritari allà és que son una ciutat.
Si ens comparem amb Rubí tenim 10.000 habitants més però allà es consideren majoritàriament un poble, en canvi aquí m'he trobat amb força gent que considera que Sant Cugat és una ciutat. Curiós..
Què fa que es tingui la percepció de ser un poble o una ciutat, el nombre d'habitants o la sensació que tenen les persones que habiten?
Intento resoldre els meu dubte al diccionari d l'Institut d'Estudis Catalans i diu:
Ciutat: Població gran que té més preeminències que una vila. Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp.
Poble: Conjunt dels habitants d'un territori, d'un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament.
Els meus dubtes no tan sols no es resolen sinó que augmenten.. Per una banda considero que som una ciutat però també tenim alguna cosa de poble. Podríem considerar que som una ciutat que encara no ha deixat de ser poble?
Potser seria una bona definició si no fos tan llarga... Què en penseu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)