No és la meva intenció fer una crítica teatral perquè ni en se, ni ho he fet mai. Tan sols vull descriure el que em va sembla o vaig sentir veient ahir al vespre l’obra de teatre “Pedra i Sang” al claustre del Monestir de Sant Cugat.
No sabia que res de l’obra fins que una setmana abans la Dolors Vilarasau em va preguntar si havia anat alguna vegada, vaig respondre que no i llavors em va fer cinc cèntims sobre els esdeveniments que van succeir la nit de la missa del gall del 1350 al Monestir, i les seves posteriors conseqüències. Em va semblar fascinant i vaig decidir anar-hi.
Em vaig trobar una obra molt interessant i que es té lloc al ben mig en un lloc privilegiat, una joia arquitectònica. Sabia que estrenàven canvis importants després de tants anys, i que hi havia molta expectació a com ho rebés la gent, però jo no els puc valorar ja que no havia vist l'obra previament.
La sensació que vaig tenir és que estaven actuant només per mi, com si fos al menjador de casa… És una sala petita del claustre amb un aforament limitadíssim. Això fa que tot tingui un encant especial i fins i tot quan canten (que ho fan espectacularment bé!) la sonoritat et transporta 7 segles enrere. Els actors actuen a un pam teu i aquesta situació fa que et sentís part de l’obra, un actor més..
Llavors, amb la meva imaginació habitual, no vaig poder evitar pensar què passaria si les funcions que podrem veure aquests dies de Nadal en comptes de ser fetes per actors santcugatencs la fessin actors mediàtics. Posats a imaginar…
Imaginem que l’obra la patrocines “Porcelanosa” o “Channel”, que hi hagués un “photocall” on no poguessim anar amb texans i americana fos obligatori l’esmòquing, que en comptes de la gent del poble vinguessin la Penélope i el Bardem o que les entrades valguessin 350€ i no els 15€ que valen ara… senyors: Hi hauria hòsties per entrar-hi!
Recomano a la gent, no només de Sant Cugat, que vingui a veure-la. No sigueu babaus i espereu que que aquesta història es converteixi en super producció per anar-hi… Que els de Barcelona esteu només a 20 minutets home! I podreu gaudir del meravellós centre que tenim a Sant Cugat, sense res a envejar al passeig de Gràcia barceloní!
A més, si veniu a les funcions de Nadal o Sant Esteve us ajudarà a oblidar-vos de les 36.800 calories que us heu fotut per dinar i us obligarà a aixecar-vos de la taula abans d’acabar amb l’ampolla d’anis sencera…
24 de des. 2011
14 de des. 2011
Tertúlia Cugat.cat
Us deixo l'enllaç perr si voleu escoltar la tertúlia en la que vaig participar divendres 9 de Desembre de 2011 a Cugat.cat
http://t.co/6b4HSlfM
12 de des. 2011
Article publicat al Diari de Sant Cugat 09/12/11
No se si heu pogut xerrar una estona amb alguna víctima de la banda dels “peruans” que opera a la B30, jo si. Ho vaig fer aquest cap de setmana passat amb una dona de mitjana edat, només 3 hores després d’haver estat escollida com a víctima. I la barreja d’indignació, por, impotència i desconfiança en la justícia impactava.. El seu delicte? Ser dona, rossa, anar sola i amb un cotxe amb matricula estrangera.
Pedrada al vidre del darrera que el rebenta, i un cotxe que es creua al davant obligant-la a disminuir dràsticament la velocitat. L’objectiu evidentment era que s’atures al voral i robar-la. Sort que va tenir el cap fred i ràpidament va agafar el telèfon per trucar als Mossos, acte que va espantar als delincuents que van marxar ràpidament. (encara sort que no la van multar per no fer-ho pel mans lliures..)
Sou conscients del resultat que pot tenir un impacte així al vidre a 120 km/hora!?
Sóc un ferm defensor del projecte de la B30 com a motor econòmic, crec en les posibiltats que té com potenciador del territori i estic convençut que la seva importància anirà a més. Però dit això, si no volem sortir a les revistes econòmiques/guies turistiques/noticiaris com a carretera més pròpia de Ciudad Juárez que com a important via de país desenvolupat ens haurem de posar durs. Perquè no pot ser que dels 20 detinguts a una de les darreres batudes que es van fer, només dos personatges haguessin entrat a la presó.
Jo mateix he presenciat com robaven un Audi A6, com fan els canvis de sentit suicides a l’enllaç del Papiol per evitar la persecució policial o com controlen els cotxes a les arees de servei.
No seria necessari esperar a lamentar víctimes mortals…
5 de des. 2011
Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 04/12/2011
Bananitytza’t!
Vaig tenir la sort de conèixer l’existència del projecte “Bananity” en primera persona i per boca d’un dels seus socis (avantatges que té la feina d’un servidor..), la idea era molt bona i l’entusiasme amb el que me l’explicava era el d’un adolescent, i no el d’un “jove” que ja comença a deixar lluny aquella època..
He de reconèixer que no em vaig poder treure del cap el projecte durant uns dies (la mestressa en podria donar fe..). Tenia la sensació que m’acabaven d’explicar una idea collonuda i que algun dia, mentre veiés al 3/24 que a aquests nois els intentaven comprar l’empresa per milions de dòlars, recordaria per sempre més aquell trajecte.
Després d’un temps sense sentir-ne gaire més a parlar, a mitjan novembre m’assabento qui són els creadors, qui ho apadrina, quan ho engeguen i on s’ubiquen. Sorpresa (agradable) darrera sorpresa.
Neix “Bananity”, una xarxa social pensada, creada i posada en pràctica des de Catalunya i presentada des de Sant Cugat. Disposats a competir contra els monstres del Silicon Valley des d'aquí, des de la “Banana House” ubicada al ben mig de Sant Cugat.
He de reconèixer que no em vaig poder treure del cap el projecte durant uns dies (la mestressa en podria donar fe..). Tenia la sensació que m’acabaven d’explicar una idea collonuda i que algun dia, mentre veiés al 3/24 que a aquests nois els intentaven comprar l’empresa per milions de dòlars, recordaria per sempre més aquell trajecte.
Després d’un temps sense sentir-ne gaire més a parlar, a mitjan novembre m’assabento qui són els creadors, qui ho apadrina, quan ho engeguen i on s’ubiquen. Sorpresa (agradable) darrera sorpresa.
Neix “Bananity”, una xarxa social pensada, creada i posada en pràctica des de Catalunya i presentada des de Sant Cugat. Disposats a competir contra els monstres del Silicon Valley des d'aquí, des de la “Banana House” ubicada al ben mig de Sant Cugat.
I no és una xarxa social més, agafa el millor de cadascuna, busca les mancances que tenen i les aplica i descarta les coses que no ens agraden de les ja existents. Ho posen tot a la coctelera, molt de gel picat (perquè quedi ben refrescant), aroma d’atreviment i pensament de gosadia; ho remenem ben fort una estona i servim en “copa balon” decorada amb una rodanxa de banana.
D’aquesta crisi hauríem de treure moltes conclusions, i una d’elles és que hem de tenir clar que només ens en sortirem si retenim el talent, el valorem, l’ajudem amb la primera empenta, confiem en ell, ens sentim orgullosos d’ell i en fem bandera.
Però ens hem convertit en una societat que valora més el que es fa a 10.000 quilòmetres que el que es fa al costat de casa, actitud típica de país subdesarrollat i de ments sedades pels imputs de la mediocritat de que en fan bandera en alguns àmbits. Perquè és més fàcil criticar a qui arrisca o innova des del sofà de casa o a la barra d’un bar quinto en mà entre mires de reull el debat sobre qualsevol reallity que escup el televisor.
Què porta a aquest grup de valents emprenedors a instalar-se a casa nostra podent fer-ho a San Francisco? La manca de complexes, n’estic segur. Haurem d’esperar a què els donin un premi internacional, una portada a la revista especialitzada o alguna menció del gurú de torn per valorar el que fan? Llavors sí que es farà cua per fer-se una foto al costat d’ells; càrrecs de confiança, polítics en busca de la popularitat perduda, personalitats diverses..Llavors les abraçades i els somriures de hiena es multiplicaran per deu.
Des d’aquí us animo a participar-hi. És divertida, diferent, eficient i molt interactiva. Una xarxa social “Made in Catalonia”, creada sense els complexes que arrosseguen/em les generacions que els precedim.
Jo els faig confiança i un “LOVE” ben contundent, i tu?
D’aquesta crisi hauríem de treure moltes conclusions, i una d’elles és que hem de tenir clar que només ens en sortirem si retenim el talent, el valorem, l’ajudem amb la primera empenta, confiem en ell, ens sentim orgullosos d’ell i en fem bandera.
Però ens hem convertit en una societat que valora més el que es fa a 10.000 quilòmetres que el que es fa al costat de casa, actitud típica de país subdesarrollat i de ments sedades pels imputs de la mediocritat de que en fan bandera en alguns àmbits. Perquè és més fàcil criticar a qui arrisca o innova des del sofà de casa o a la barra d’un bar quinto en mà entre mires de reull el debat sobre qualsevol reallity que escup el televisor.
Què porta a aquest grup de valents emprenedors a instalar-se a casa nostra podent fer-ho a San Francisco? La manca de complexes, n’estic segur. Haurem d’esperar a què els donin un premi internacional, una portada a la revista especialitzada o alguna menció del gurú de torn per valorar el que fan? Llavors sí que es farà cua per fer-se una foto al costat d’ells; càrrecs de confiança, polítics en busca de la popularitat perduda, personalitats diverses..Llavors les abraçades i els somriures de hiena es multiplicaran per deu.
Des d’aquí us animo a participar-hi. És divertida, diferent, eficient i molt interactiva. Una xarxa social “Made in Catalonia”, creada sense els complexes que arrosseguen/em les generacions que els precedim.
Jo els faig confiança i un “LOVE” ben contundent, i tu?
26 de nov. 2011
La campanya #Quèvoldriestrobaralmeutaxi? també a BarcelonaTV
Fa unes setmanes la gent de BTV em va fer una petita entrevista parlant sobre la campanya #Quèvoldriestrobaralmeutaxi?
Us deixo l'enllaç: http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/11/14/piular-per-millorar-el-servei/
Salut!
22 de nov. 2011
Tertúlia Cugat.cat
Hola! Us deixo l'enllaç a la tertúlia que vaig participar el divendres 18 a l'emisora de Sant Cugat: Cugat.cat
http://www.cugat.cat/noticies/sons/69154.htm/_el_gall_del_monestir__tracta_el_futur_d_europa%2C_la_situacio_economica_i_les_eleccions
Era el meu debut.. Aviam que us sembla.
Salut!
20 de nov. 2011
Columna publicada al Diari de Sant Cugat 18/11/2011
Quina finalitat pot tenir posar un radar a les 8,00h del matí d’un dia laborable just al final de la pronunciada baixada que hi ha en una recta de 1.000 metres de llargada que conecta el parc empresarial de Sant Cugat amb el nucli urbà, amb dos carrils per sentit i amb un disc de límit 50 km/hora?
Passar a 81 km/hora suposa multa de 400€ i pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.
Quins criteris (a part dels evidentment recaptatoris) es segueixen per posar segons quins ridículs límits de velocitat?
Perquè massa vegades es posa el radar just al darrere d'inexplicables senyals de 30 km/h!!?? Casualitat oi?
Ronda Nord amb la benzinera BP, Avda. Europa a mitja alçada, Rius i Taulet amb Santiago Rossinyol, Avda. La Clota amb Roc Codó, Rius i Taulet amb Mercantic, Avda. La Clota amb Josep Serrabogunyà, Can Ganxet amb Can Picanyol, Avda. Mossen Cinto Verdaguer amb Cirerer, Pla del Vinyet amb Pau Casals, Ronda Nord al túnel de Coll Favà, Francesc Macià amb Salvador Espriu, Francesc Macià amb el CAP, Carretera de Roquetes amb Victor Hugo, Ronda Nord amb Verge del Roser, Avda. Monteserrart Roig passat el tanatori, Llaceres amb Sta. Teresa, Avda. de Gràcia amb Llaceres, Rius i Taulet amb Reus, Olabarria amb Mozart, Avda. Gràcia amb Mariné, Ramon Muntaner amb Joan Reglà, Avda. Roquetes amb Torrent de Ferrussons, Enllaç amb Carme…
Aquestes son algunes de les localitzacions escollides per posar el radar en dies laborables. Com podreu comprovar, zones molt perilloses.
Zones on passen els treballadors que encara queden i els pares/mares de família que porten els nens a escola. On son els que es queixàven dels radars recaptatoris als accesos a Barcelona? País…
14 de nov. 2011
Entrevista als Matins de TV3 14/11/11
Avui m'han entrevistat als Matins de TV3, experiència molt positiva.
M'ho he passat molt bé!
Aquí ho teniu:
http://www.tv3.cat/videos/3804370/La-promocio-de-les-xarxes
Salut!
11 de nov. 2011
8 de nov. 2011
3 de nov. 2011
#Quèvoldriestrobaralmeutaxi?
És una pregunta ben senzilla que faig sovint als meus clients, considero que és la manera més directa, fàcil i econòmica de saber quins gustos tenen i què podria fer perquè el seu trajecte sigui el més confortable possible.
Però pensant en com podia saber l’opinió d'encara més gent, de seguida en va venir al cap una paraula: Twitter.
Així que sense donar-hi més voltes engego #Quèvoldriestrobaralmeutaxi?
Vull saber l'opinió de quanta més gent possible, de diferents edats, sexes, posicions econòmiques, procedència, tipus d’usuaris: habituals, puntuals…
Us demano que em responeu via Twitter utilitzant el hashtag #Quèvoldriestrobaralmeutaxi? i jo a canvi em comprometo a aplicar les propostes més innovadores, originals o curioses al meu treball diari al taxi.
D’entre totes les propostes rebudes n’hi haurà una que serà la guanyadora i que podrà escollir entre:
- Un tast de vins
- Un trajecte gratuït al meu taxi valorat en 30€
- Menú per 2 persones
Participeu! Totes les propostes seran ben rebudes!
Salut!
Jordi Musoy
28 d’oct. 2011
Article publicat al Diari de Sant Cugat 28/10/11
Dimecres vaig assistir a l’exitosa jornada d’emprenedoria al teatre auditori de Sant Cugat i ho vaig fer perquè sóc emprenedor, perquè m’interessen els temes relacionats amb l’emprenedoria, perquè m’agrada escoltar la gent que sap més que jo i perquè venia Emilio Duró.
La jornada va estar molt i molt bé, enhorabona a qui aconseguís portar-la a Sant Cugat i aviam si podem organitzar actes com aquest més sovint. Però hi han coses amb les que no estic d’acord.
A Catalunya no tots qui emprenem ho fem al sector tecnològic, ni posem noms extranys als nostres oficis. Qui detecta que manca algun servei a un lloc determinat arrisca el seu petit patrimoni perquè la seva familia no disposa de capital, o creu que un “Bussiness Angel” és el nou model de Harley Davidson també és un emprenedor.
I no cal que es faci dir “Mechanical Assistent Manager Bussines Developer”, pot fer-se dir mecànic a seques i ser un exemple d’emprenedoria.
Com m’hagués agradat veure com a ponent a un mecànic amb el seu mono blau i botes de seguretat excusant-se abans de començar la conferència perque ha de marxar aviat que té a mitges el canvi del catalitzador d’un Opel Vectra..
I l’altra cosa que vaig trobar exagerat és la mitificació de Steve Jobs, que de ben segur ha sigut un gran tipus i un emprenedor amb una visió privilegiada. Però a mi que em perdonin, no és un exemple vàlid.
A la decisió més important de la seva vida va fer una errada impressionant, una errada que a qualsevol empresa li hagués valgut un acomiadament fulminant, una errada que si se l’hagués estalviat a dia d’avui encara seria un dels tipus vius més admirat i influent del planeta, i no un mite que, massa jove, descansa en pau.
19 d’oct. 2011
Article Quim Monzó a La Vanguardia 19/10/2011
Avui el gran Quim Monzó em cita al seu article a La Vanguardia...
Us deixo l'enllaç per si voleu donar-hi un cop d'ull.
ARTICLE QUIM MONZÓ
Us deixo l'enllaç per si voleu donar-hi un cop d'ull.
ARTICLE QUIM MONZÓ
9 d’oct. 2011
7 d’oct. 2011
Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 07/10/2011
A córrer tothom!
A Sant Cugat tot Déu corre, i en plan salvatge! Si no es en plan salvatge, ens quedem al sofà.
Estranys son els matins on no et creues amb 40 persones patejant Can Ganxet o Montserrat Roig, amunt i avall, homes i dones amb cara de patiment, competint desde la matinada.. Si, de matinada!
L’altre dia eren les 03.50h i em vaig creuar amb un senyor que ja corria! I no feia pinta d’acabar de començar, feia pinta d’estar a punt de treure el fetge per la boca! Imagineu com el vaig veure que fins i tot vaig pensar a aturar-me i preguntar-li si necessitava ajuda o fugia d’algú..
Això si, la gran majoria de qui corre a Sant Cugat està prim, i mereixen estar-ho eh!? Però em refereixo que veus a poca gent que corri perquè necessita perdre pes. Jo mateix hauria de córrer per aprimar-me, però quan comenci no penso fer-ho pel carrer, em tancaré al gimnàs... No vull ser l’únic gras que corri per Sant Cugat.
I l’equipament? Déu ni do amb l’equipament! Per un esport que existeix en que és barat equipar-se i ens capfiquem en complicar-ho.
Sabatilles? Si clar, però de Gel.. no voldràs córrer amb unes Jhayber oi? No, de 100€ cap amunt! I a sobre anem a què ens agafin la forma de la petjada… Nivellàs!
Samarretes Decathlon!? No! D’aquelles que expulsen la suor, la dessalen i la converteixen en un procés d’osmosis inversa en Evian, pura tecnologia!
I els auriculars! Tinc comprovat que depèn quins auriculars patinen amb la suor i van caient fins que acabes amb ells enredats al pels de les aixelles.
I la cirereta.. Ens emboliquem els mugrons per a que no s’irritin i acabis amb la mamella com la d’una vaca, i al cap dels anys vagis donant cops de genoll als mugrons mentre corres.
A Sant Cugat tot Déu corre, i en plan salvatge! Si no es en plan salvatge, ens quedem al sofà.
Estranys son els matins on no et creues amb 40 persones patejant Can Ganxet o Montserrat Roig, amunt i avall, homes i dones amb cara de patiment, competint desde la matinada.. Si, de matinada!
L’altre dia eren les 03.50h i em vaig creuar amb un senyor que ja corria! I no feia pinta d’acabar de començar, feia pinta d’estar a punt de treure el fetge per la boca! Imagineu com el vaig veure que fins i tot vaig pensar a aturar-me i preguntar-li si necessitava ajuda o fugia d’algú..
Això si, la gran majoria de qui corre a Sant Cugat està prim, i mereixen estar-ho eh!? Però em refereixo que veus a poca gent que corri perquè necessita perdre pes. Jo mateix hauria de córrer per aprimar-me, però quan comenci no penso fer-ho pel carrer, em tancaré al gimnàs... No vull ser l’únic gras que corri per Sant Cugat.
I l’equipament? Déu ni do amb l’equipament! Per un esport que existeix en que és barat equipar-se i ens capfiquem en complicar-ho.
Sabatilles? Si clar, però de Gel.. no voldràs córrer amb unes Jhayber oi? No, de 100€ cap amunt! I a sobre anem a què ens agafin la forma de la petjada… Nivellàs!
Samarretes Decathlon!? No! D’aquelles que expulsen la suor, la dessalen i la converteixen en un procés d’osmosis inversa en Evian, pura tecnologia!
I els auriculars! Tinc comprovat que depèn quins auriculars patinen amb la suor i van caient fins que acabes amb ells enredats al pels de les aixelles.
I la cirereta.. Ens emboliquem els mugrons per a que no s’irritin i acabis amb la mamella com la d’una vaca, i al cap dels anys vagis donant cops de genoll als mugrons mentre corres.
30 de set. 2011
El meu taxi participa en un anunci d'EasyJet
Fa unes setmanes em van proposar que el meu taxi participés a un anunci d'EasyJet, i avui la Marta m'ha passat l'enllaç. Si voleu fer-hi un cop d'ull ja sabeu: Anunci d'EasyJet
Començaré a preparar el discurs d'agraïments que faré quan ens donin el lleó d'or a millor anunci del Festival de Cannes!
Salut!
Començaré a preparar el discurs d'agraïments que faré quan ens donin el lleó d'or a millor anunci del Festival de Cannes!
Salut!
24 de set. 2011
Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 22/09//2011
El repòs dels guerrers.
Mentre els seguia pel retrovisor, vaig veure que començaven a aparcar darrera meu, i de les màquines sortien els nostres herois, els soldats d’un país sense exèrcit, homes que seran recordats com els esportistes més excepcionals mai vistos, peces de precisió úniques que amb el seu esforç i talent fan possible que el nostre equip hagi convertit en art el que abans anomenàvem futbol.
No és el primer cop que el Pep Team visita Sant Cugat, son coneguts els dinars de germanor que han celebrat en diversos restaurants d’aquí. Aquest cop però va ser en un domicili particular que mantindré en l’anonimat, no sigui que xerrar més del compte pugui afectar negativament les seves visites al poble.
Haurem de començar a pensar que les grans conjures del millor equip de la història s’han celebrat a Sant Cugat, i quan aquest període passi i s’omplin pàgines, hores de ràdio o minuts de documentals, Sant Cugat hauria de tenir un paper destacat.
Després d’anys conduint per Sant Cugat creia que ja havia vist de tot; guineus, esquirols, senglars.. Però la setmana passada em vaig adonar que estava equivocat. Mentre em dirigia cap al centre del poble, tornant d’una zona residencial vaig creuar-me amb un impressionant Maserati, fins aquí res excepcional en segons quines zones de Sant Cugat. Però en aquesta ocasió el seguien diversos cotxes de gama alta, un darrera l’altre, en el que semblava una processó.
Mentre els seguia pel retrovisor, vaig veure que començaven a aparcar darrera meu, i de les màquines sortien els nostres herois, els soldats d’un país sense exèrcit, homes que seran recordats com els esportistes més excepcionals mai vistos, peces de precisió úniques que amb el seu esforç i talent fan possible que el nostre equip hagi convertit en art el que abans anomenàvem futbol.
No és el primer cop que el Pep Team visita Sant Cugat, son coneguts els dinars de germanor que han celebrat en diversos restaurants d’aquí. Aquest cop però va ser en un domicili particular que mantindré en l’anonimat, no sigui que xerrar més del compte pugui afectar negativament les seves visites al poble.
Haurem de començar a pensar que les grans conjures del millor equip de la història s’han celebrat a Sant Cugat, i quan aquest període passi i s’omplin pàgines, hores de ràdio o minuts de documentals, Sant Cugat hauria de tenir un paper destacat.
11 de set. 2011
9 de set. 2011
Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 9/09//2011
Txupinazo escolar.
Sempre he cregut que la natura es sabia, m’explico:
Tornem de vacances i ens dona uns dies per anar aterrant suaument, sense ensurts considerables i de mica en mica la gent es va incorporant a les feines (qui té la sort de mantenir-la) però el 12 de Setembre la natura ens oferirà un dels espectacles més bèsties que existeixen; una barreja de tsunami, terratrèmol i tornado que tindrà lloc a St. Cugat dilluns: la tornada a l’escola.
Aquelles estones en què les retencions de la Rbla. Ribatallada ens transporten a les retencions del peatge de la Roca, on la rotonda de la Ctra. De Rubí amb l’E-9 sembla la sortida de Blanes després dels focs artificials de Sta. Anna o que intentar estacionar 2 minuts per deixar els marrecs a l’escola és més difícil que aparcar a Sa Tuna.
Sempre he pensat que si publicitéssim i intercionalitzessim aquest esdeveniment tindríem un reclam turístic impressionant! Ens visitaria un turisme de qualitat! I tothom a les aceres desde la Rbla. Ribatallada fins a la rotonda del Rotary.
Podríem posar tanques, com als sanfermines, i els veins podria fer calaix llogant els seus balcons a americans adinerats que vindrien a viure-ho en directe, i que ens ho retransmeti la TV3.. o la CNN! Reactivem l’economia al Setembre i impulsem el sector serveis.
Només falta treballar-se un bon merchandising i que kukuxumusu ens faci unes samarretes originals.
Sempre he cregut que la natura es sabia, m’explico:
Tornem de vacances i ens dona uns dies per anar aterrant suaument, sense ensurts considerables i de mica en mica la gent es va incorporant a les feines (qui té la sort de mantenir-la) però el 12 de Setembre la natura ens oferirà un dels espectacles més bèsties que existeixen; una barreja de tsunami, terratrèmol i tornado que tindrà lloc a St. Cugat dilluns: la tornada a l’escola.
Aquelles estones en què les retencions de la Rbla. Ribatallada ens transporten a les retencions del peatge de la Roca, on la rotonda de la Ctra. De Rubí amb l’E-9 sembla la sortida de Blanes després dels focs artificials de Sta. Anna o que intentar estacionar 2 minuts per deixar els marrecs a l’escola és més difícil que aparcar a Sa Tuna.
Sempre he pensat que si publicitéssim i intercionalitzessim aquest esdeveniment tindríem un reclam turístic impressionant! Ens visitaria un turisme de qualitat! I tothom a les aceres desde la Rbla. Ribatallada fins a la rotonda del Rotary.
Podríem posar tanques, com als sanfermines, i els veins podria fer calaix llogant els seus balcons a americans adinerats que vindrien a viure-ho en directe, i que ens ho retransmeti la TV3.. o la CNN! Reactivem l’economia al Setembre i impulsem el sector serveis.
Només falta treballar-se un bon merchandising i que kukuxumusu ens faci unes samarretes originals.
I no oblidem mai: som escola!
20 d’ag. 2011
Bernat Soler, para de queixar-te d'una punyetera vegada!
Cada cop que sento remugar Bernat Soler em poso negre. Bernat Soler és periodista esportiu i actualment retransmet els partits del barça a TV3. Es veu que l’acumulació de clàssics que hem viscut els últims mesos l’ha afectat. És habitual sentir-lo queixar-se en plena retransmissió, en prèvies o en post-partits sobre aquesta qüestió.
Que si ja està bé de tants clàssics, que si la tensió és insuportable, que si per favor que passin ja, que si és esgotador… No entraré a valorar el tipus de periodisme que ha fet en Bernat a la SER o a Catradio, que tinc una opinió molt clara i que m'estalviaré…
Però aquest tio té la feina que milers de persones hem somiat de petits, retransmetre els partits del nostre club a la televisió del nostre país i en la nostre llengua.
Jo mateix hagués pagat el que no tindré mai per a tenir aquest privilegi, mentre els meus companys de pupitre volien ser mecànics, bombers, astronautes o futbolistes jo volia ser el Puyal o l’Eduard Boet i mentre veia partits de nano al Camp Nou amb el meu avi anava narrant les jugades en veu baixa.
També haig de dir que si m’haguessin donat l’oportunitat de retransmetre un clàssic el meu contracte hagués durat fins a marcar el Barça a l'enemic el primer gol… L’estat en què hagués quedat la cabina de retransmissió i el que hagués sortit per la meva boca en plena orgia futbolística no ho haguessin permès mai els meus caps, a no ser que fos Joan Gaspart…
Enfrontar-se 7 vegades en 3 mesos al màxim rival, en l’època més gloriosa de la història del nostre club i que els fruits siguin 3 títols per nosaltres i 1 per a ells hauria de ser motiu d’orgasme continuat. Qui es pot queixar de matxacar contínuament al màxim rival i humiliar-lo amb un joc sublim mentre ells donen una imatge d’impotència, agressivitat i mal perdre!?
Que jo sàpiga ningú l’ha obligat a posar-se davant del micro i suposo que no està obligat a correr 90 minuts, ni fer 2.000 abdominals, ni pujar a Montserrat en bici mentre els nostres herois es deixen la pell per fer-nos feliços.
Així que Bernat, si tan cansat estàs de retransmetre clàssics el millor que podries fer és deixar pas a centenars de joves sortits de la facultat, periodistes a l’atur o periodistes que treballen en mitjans amb menys recursos que TV3 i que estarien disposats a fer la teva feina fins i tot pagant.
Espero que ara, com que fins al Desembre no toca un altre clàssic, tinguis temps suficient per descansar de tantíssima tensió que has viscut i no tornar-te a queixar una bona temporadeta maco.
Que si ja està bé de tants clàssics, que si la tensió és insuportable, que si per favor que passin ja, que si és esgotador… No entraré a valorar el tipus de periodisme que ha fet en Bernat a la SER o a Catradio, que tinc una opinió molt clara i que m'estalviaré…
Però aquest tio té la feina que milers de persones hem somiat de petits, retransmetre els partits del nostre club a la televisió del nostre país i en la nostre llengua.
Jo mateix hagués pagat el que no tindré mai per a tenir aquest privilegi, mentre els meus companys de pupitre volien ser mecànics, bombers, astronautes o futbolistes jo volia ser el Puyal o l’Eduard Boet i mentre veia partits de nano al Camp Nou amb el meu avi anava narrant les jugades en veu baixa.
També haig de dir que si m’haguessin donat l’oportunitat de retransmetre un clàssic el meu contracte hagués durat fins a marcar el Barça a l'enemic el primer gol… L’estat en què hagués quedat la cabina de retransmissió i el que hagués sortit per la meva boca en plena orgia futbolística no ho haguessin permès mai els meus caps, a no ser que fos Joan Gaspart…
Enfrontar-se 7 vegades en 3 mesos al màxim rival, en l’època més gloriosa de la història del nostre club i que els fruits siguin 3 títols per nosaltres i 1 per a ells hauria de ser motiu d’orgasme continuat. Qui es pot queixar de matxacar contínuament al màxim rival i humiliar-lo amb un joc sublim mentre ells donen una imatge d’impotència, agressivitat i mal perdre!?
Que jo sàpiga ningú l’ha obligat a posar-se davant del micro i suposo que no està obligat a correr 90 minuts, ni fer 2.000 abdominals, ni pujar a Montserrat en bici mentre els nostres herois es deixen la pell per fer-nos feliços.
Així que Bernat, si tan cansat estàs de retransmetre clàssics el millor que podries fer és deixar pas a centenars de joves sortits de la facultat, periodistes a l’atur o periodistes que treballen en mitjans amb menys recursos que TV3 i que estarien disposats a fer la teva feina fins i tot pagant.
Espero que ara, com que fins al Desembre no toca un altre clàssic, tinguis temps suficient per descansar de tantíssima tensió que has viscut i no tornar-te a queixar una bona temporadeta maco.
17 d’ag. 2011
16 d’ag. 2011
La farsa de l'examen de català a l'Institut Metropolità del Taxi
Farsa, aquest és el qualificatiu més escaient per a l’examen de llengua que es va treure de la màniga l’Institut Metropolità del Taxi (IMT).
Entre ahir i avui diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò dels resultats de les proves de llengua que han realitzat els aspirants a taxistes. Es sorprenen que casi la meitat dels aspirants hagin suspès la prova de llengua i apunten que els aspirants eren majoritàriament ciutadans paquistanesos i marroquins.
Si la llei diu que les dues llengües són de coneixement obligatori perquè a l’examen es pot escollir fer-lo només en una llengua!?
I en molts casos amb contractes de mitja jornada, en el que és un flagrant cas d’estafa a la Seguretat Social per part dels patrons que s’aprofiten de la desesperació, el desconeixement i l’angoixa per l’atur dels conductors nouvinguts.
Amb el seu encara gerent al capdavant Miguel Ángel Martín López; el mateix militant socialista que va insultar greument via Facebook la directora de TV3 Mònica Terribas mentre entrevistava José Montilla. Llavors era president de l’IMT el també socialista Francisco Narváez Pazos.
Entre ahir i avui diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò dels resultats de les proves de llengua que han realitzat els aspirants a taxistes. Es sorprenen que casi la meitat dels aspirants hagin suspès la prova de llengua i apunten que els aspirants eren majoritàriament ciutadans paquistanesos i marroquins.
Aquesta prova de llengua la va instaurar a correcuita l’IMT quan en diferents mitjans de comunicació van sortir queixes d’usuraris, tertulians i periodistes del poc coneixement de català, i en menor quantia castellà, que tenien els nous taxistes a Barcelona.
L’IMT, i ho tinc comprovat, funciona a cop de titular i només quan els problemes del taxi salten als mitjans de comunicació prenen algunes mesures. I com a bons càrrecs polítics designats a dit pel partit de torn que son, intenten fer trampes.
L’IMT, i ho tinc comprovat, funciona a cop de titular i només quan els problemes del taxi salten als mitjans de comunicació prenen algunes mesures. I com a bons càrrecs polítics designats a dit pel partit de torn que son, intenten fer trampes.
Si la llei diu que les dues llengües són de coneixement obligatori perquè a l’examen es pot escollir fer-lo només en una llengua!?
No acceptar que l’usuari faci us de qualsevol de les dues llengües per les indicacions necessàries està tipificat com a falta lleu a l’article (Infraccions lleus) 54.10.e
I al capítol 10, Article 9.18 es considera un dret de l’usuari expressar-se en les comunicacions amb el conductor en qualsevol de les dues llengües.
I la segona trampa, l’examen és oblitarori per la gent que “provingui de països on la llengua oficil no sigui ni el català ni el castellà”, què vol dir això? Doncs que si venen de Bolívia, Colòmbia, Xile, Argentina, Equador… no han de fer l’examen i poden perfectament treballar de taxistes a Barcelona sense saber un borrall de català, ja que en aquells països el castellà és llengua oficial... Olé trampa!..."Nada por aquí, nada por allá...alehop!".
I la segona trampa, l’examen és oblitarori per la gent que “provingui de països on la llengua oficil no sigui ni el català ni el castellà”, què vol dir això? Doncs que si venen de Bolívia, Colòmbia, Xile, Argentina, Equador… no han de fer l’examen i poden perfectament treballar de taxistes a Barcelona sense saber un borrall de català, ja que en aquells països el castellà és llengua oficial... Olé trampa!..."Nada por aquí, nada por allá...alehop!".
I, és clar, tots els paquistanesos, marroquins, georgians… ciutadans que venen de països on el castellà no és llengua oficial i si han de fer l'examen escolleixen el castellà. Recordem que el nivell de castellà que se'ls exigeix és només el B1 (Bàsic).
Fàcil oi?
A “El Pais” afirmen que el sou d’un assalariat està estre 1.200 i 1.500€, és cert. El que no esmenten és que son necessàries jornades laborals de 12 hores 5/6 dies a la setmana per aconseguir-los.
A “El Pais” afirmen que el sou d’un assalariat està estre 1.200 i 1.500€, és cert. El que no esmenten és que son necessàries jornades laborals de 12 hores 5/6 dies a la setmana per aconseguir-los.
I en molts casos amb contractes de mitja jornada, en el que és un flagrant cas d’estafa a la Seguretat Social per part dels patrons que s’aprofiten de la desesperació, el desconeixement i l’angoixa per l’atur dels conductors nouvinguts.
Màniga ampla pels explotadors del taxi amb el beneplàcit i la inestimable ajuda de l’IMT.
El gerent de l’IMT cobra més de 100.000€/any i la directora de serveis més 90.000€/any.
Amb aquests sous i amb les responsabilitats que tenen, veient com han deixat el sector haurien de poder ser jutjats per deixadesa de funcions.
Porten molts anys fent-ho d’aquesta manera tan barroera, i així ens trobem ara amb un sector on la qualitat del servei cada cop és pitjor i on un client paga exactament el mateix si el porta un taxista brut, maleducat, que no l’entén, que no coneix la ciutat i que porta el taxi fet una merda que un altre que s’esforça i intenta ser un bon professional.
Quina empresa dirigida per persones que es juguen el seu patrimoni contractarien personatges tan incompetents com aquests!?
El gerent de l’IMT cobra més de 100.000€/any i la directora de serveis més 90.000€/any.
Amb aquests sous i amb les responsabilitats que tenen, veient com han deixat el sector haurien de poder ser jutjats per deixadesa de funcions.
Porten molts anys fent-ho d’aquesta manera tan barroera, i així ens trobem ara amb un sector on la qualitat del servei cada cop és pitjor i on un client paga exactament el mateix si el porta un taxista brut, maleducat, que no l’entén, que no coneix la ciutat i que porta el taxi fet una merda que un altre que s’esforça i intenta ser un bon professional.
Quina empresa dirigida per persones que es juguen el seu patrimoni contractarien personatges tan incompetents com aquests!?
12 d’ag. 2011
"Autodescripció"
Avui m'han demanat que fes una petita "autodespripció" , no ho havia fet mai i, tot i que sembla fàcil, si ho proveu amb vosaltres mateixos veureu que no ho és tant. Finalment, això és el que els he enviat:
Taxista, sovint crec que atípic. Boletaire, pencaire, crític, irònic, culer, independentista i pare.
Sovint se m'acudeixen històries impossibles o visc situacions extranyes i/o surrealistes que ara em conviden a plasmar-les en paper.
Fugint constantment d'amargats, son una plaga.
Crec incondicionalment en Sant Pep Guardiola i a les estones lliures col.laboro amb la FRCGP (Fundació de Recerca del Català Genèticament Perfecte).
Aspiro a arribar a un punt a la vida en què tant se me'n foti tot i tothom.
22 de jul. 2011
Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 22/07/2011
El semàfor intel.ligent
Les 9h, aparco, obro el maleter, trec la cadira plegable del Decathlon, em poso gorra, ulleres de sol i agafo un refresc.
M'assec encarat a la cruïlla de Cirerer amb Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer i observo el seu funcionament: ambre intermitent, ambre intermitent, vermell un segon i tornem a l'ambre intermitent… I així dues hores. Potser està espatllat.
Recullo la paradeta i torno 2 dies després però aquest cop a la tarda. Estic preparat per a viure noves emocions, adrenalina a tope! Aquest cop m'assec a la cantonada de la Rambla amb Figuera, màxima concentració. Observo fixament i.. ambre intermitent, ambre intermitent, vermell un segon i tornem a l'ambre intermitent..
No pot ser! El primer i únic semàfor de Valldoreix s'ha quedat penjat!? Però si és intel·ligent ( el semàfor, no jo ), no entenc res.
Diu l'EMD que ha estat posat per les "demandes dels veïns per regular la velocitat en aquesta zona".
Per aquesta regla de tres, començarem a veure semàfors pels llocs on ara ens obsequien amb elements físics reductors de velocitat i #StCugat semblarà Las Vegas amb tantes llumetes de colors, vindran parelles d'arreu a casar-se vestides d'Elvis i els matrimonis es jugaran els diners estalviats per l'universitat dels nens als casinos que muntarem.
Algun dia, agafaré el kit i m'asseuré a la rotonda de Alcalde Ramon Escaiola amb Joan Borràs aviam si entenc la senyalització de la rotonda.
11 de jul. 2011
Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 8/07/2011
Ramon Barnils.
Recentment s'han complert 10 anys de la mort del periodista Ramon Barnils, un dels santcugatencs més il.lustres.
De ben segur que personalitats molt més qualificades i més properes a ell que jo, ja han esgotat tots els qualificatius per descriure un tipus amb un esperit tant crític, una personalitat tant forta i una insubornable passió pel seu país i la seva llibertat, entre d'altres coses.
Personalment el primer que em ve al cap és el programa de radio "Postres de músic"; sovint quan deixava anar un dels seus "missils" recordo que el meu pare picava amb força el volant del Seat Ritmo mentre exclamava: "Aquest tio diu el mateix que jo penso! Sort que hi ha algú que no s'ho calla!"
M'expliquen que mentre el seu país no se li ha fet prou reconeixements, a Sant Cugat fins ara ha sigut diferent i de moment si s'ha reconegut la seva trajectòria, tasca que m'agradaria que seguis fent el nou equip de govern.
El que si hauríem d'intentar entre tots, es que les noves generacions que pugen no es pensin que Ramon Barnils és tan sols el nom d'un parc del poble, sinó que sàpigues que ha sigut un referent per a tota una generació de periodistes catalans.
Haig de confessar que a escola, mentre els meus companys volien ser mecànics, bombers o futbolistes jo volia ser periodista. De ben petit com el Puyal, i ja a quart o cinquè d'EGB somiava a fer periodisme d'investigació... És que n'hi ha d'altre?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)