Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 07/10/2011

A córrer tothom!

A Sant Cugat tot Déu corre, i en plan salvatge! Si no es en plan salvatge, ens quedem al sofà.

Estranys son els matins on no et creues amb 40 persones patejant Can Ganxet o Montserrat Roig, amunt i avall, homes i dones amb cara de patiment, competint desde la matinada.. Si, de matinada!

L’altre dia eren les 03.50h i em vaig creuar amb un senyor que ja corria! I no feia pinta d’acabar de començar, feia pinta d’estar a punt de treure el fetge per la boca! Imagineu com el vaig veure que fins i tot vaig pensar a aturar-me i preguntar-li si necessitava ajuda o fugia d’algú.. 

Això si, la gran majoria de qui corre a Sant Cugat està prim, i mereixen estar-ho eh!? Però em refereixo que veus a poca gent que corri perquè necessita perdre pes. Jo mateix hauria de córrer per aprimar-me, però quan comenci no penso fer-ho pel carrer, em tancaré al gimnàs... No vull ser l’únic gras que corri per Sant Cugat.

I l’equipament? Déu ni do amb l’equipament! Per un esport que existeix en que és barat equipar-se i ens capfiquem en complicar-ho.

Sabatilles? Si clar, però de Gel.. no voldràs córrer amb unes Jhayber oi? No, de 100€ cap amunt! I a sobre anem a què ens agafin la forma de la petjada… Nivellàs!

Samarretes Decathlon!? No! D’aquelles que expulsen la suor, la dessalen i la converteixen en un procés d’osmosis inversa en Evian, pura tecnologia!

I els auriculars! Tinc comprovat que depèn quins auriculars patinen amb la suor i van caient fins que acabes amb ells enredats al pels de les aixelles.

I la cirereta.. Ens emboliquem els mugrons per a que no s’irritin i acabis amb la mamella com la d’una vaca, i al cap dels anys vagis donant cops de genoll als mugrons mentre corres.