Article publicat al Diari de Sant Cugat el 21/06/2012

3,97€ = 660,55 pessetes.

Aquesta "morterada" és el que val el peatge del túnel de Vallvidrera (2.517 metres de longitud) els dies laborables de 07,30h a 10,30h i de 17h a 21h. Fins aquest any si passaves més d'un número determinat de vegades al mes en aquesta franja horària i pagaves amb el via T et feien un 20% de descompte.

Aquest 2012 l'han suprimit i n'han posat uns altres que incentiven l'alta ocupació (descompte només aplicable de dilluns a divendres) i els vehicles menys contaminants, però per gaudir de qualsevol d'aquests descomptes s'ha de tenir el Via T de Tabasa, que val 34€ per un període de 5 anys i té un manteniment de 12€/any. Uns 18,80€ l'any.

El concepte "manteniment" aplicat a un petit dispositiu com el via T és collonut, ja que ni se li ha de canviar l'oli, ni fer una revisió completa cada 10,000 quilòmetres, ni tan sols canviar la pila.. 12€/any!

Em poso en contacte amb Tabasa i no em volen dir la quantitat de Via T de Tabasa que tenen donats d'alta, normal...

Crec que la majoria de catalans estaríem d'acord en que les coses no son gratuïtes i que s'ha de pagar un preu per elles, d'acord. Però hem de ser els més idiotes d'entre 47 milions de tios? I els 85.000 habitants de Sant Cugat no haurien de tenir algun descompte per utilitzar aquesta via?

Anar cada dia en cotxe pels túnels fins a Barcelona a treballar en cotxe particular costa a cada santcugatenc 166,74€ multiplicat per 11 mesos 1,834,14€ més els 18,80/any del Via T dóna un total de 1.852,94€ ( 308.303 pessetes ).

Em pregunto si els cotxes camuflats dels mossos que es posen al Km.12 direcció Barcelona o a la sortida del túnel llarg direcció Sant Cugat paguen peatge.. segur que si oi?

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 17/06/2012

#StCugatPower

Assegut en una terrassa de Coll Favà tot fent un cafè escolto com un senyor d'uns 60 anys li explica a la seva dona com en una regió de la llunyana Xina un alcalde ha decidit fer fill predilecte un ciutadà que va projectar una presa perquè els seus habitants tinguessin reserves hídriques per afrontar possibles sequeres. Ho explicava com orgullós i amb un interès admirable! La dona se l'escoltava, però per la cara que feia crec que li importava ben poc... En canvi ell semblava un assessor de l'alcalde xinès.

Casualment dues taules més enllà prenia una Voll Damm un escriptor d'èxit, molt admirat, que fa conferències arreu del món i fincat a Sant Cugat. Deu minuts més tard em sona el mòbil i és un emprenedor entrat a la quarantena, referent dels àmbits econòmics i ponent de molts actes relacionats amb l'emprenedoria. Un cervell privilegiat que, casualment, també viu a Sant Cugat.

Al cap d'una hora em creuo amb el cotxe amb el manager del pilot amb més futur del paddock del campionat del món de motociclisme i admirat per tot el món del motor per la seva senzillesa i professionalitat, també afincat a Sant Cugat... I per acabar el dia comparteixo mitja hora amb un professor universitari d'història contemporània, articulista de referència, que no pot complir amb tots els actes a què el conviden i que també viu a Sant Cugat.

I camí de casa me'n recordo de l'alcalde xinès i el fill predilecte que tenia meravellat al senyor que al matí posava el cap com un timbal a la seva senyora i que si parlés mandarí podria passar perfectament pel seu cap de premsa.

Som conscients que a Sant Cugat tenim veïns que fan coses excepcionals? Professionals de diferents àmbits admirats arreu del món, empresaris d'èxit en temps difícils, escriptors, periodistes, esportistes, professors, mecànics, emprenedors, pintors, enginyers, científics, arquitectes, biòlegs, estudiants.. els tenim al costat i ni ho sabem!

Per això són tant importants els mitjans locals, periodisme de proximitat no vol dir periodisme de segona. Per què al.lucinem amb la sortida del Huffington Post o els titulars del New York Times i oblidem la gran tasca que han fet modernitzant el web del "TOT Sant Cugat", l'excels diari local Diari de Sant Cugat o que la gent de Cugat.cat celebra el seu 30 aniversari fent una gran tasca com a mitjà local multimèdia?

Son temps difícils, veurem molts canvis i l'economia no millorarà a curt termini, es així.. Però no podem deixar-nos arrossegar pel pessimisme i l'autoodi. Senyors, la mitjana d'edat dels 85.000 habitants de Sant Cugat és de 36 anys, tenim uns dels índex de natalitats més elevats i un tant per cent espectacular de llicenciats. Tenim empenta, tenim empreses potents, tenim coneixements, tenim futur!

No pretenc ni molt menys que li treguin el títol de fill predilecte a l'enginyer xinés d'una regió que soc incapaç de pronunciar el seu nom sense entrebancar-me, el que sí m'agradaria és que ens preocupéssim una mica més del que es fa aquí i dels santcugatencs i santcugatenques que fan coses excepcionals.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/06/referents-de-proximitat-o-stcugatpower-7946.php

Entrevista a "El Economista"

Trabajador, crítico, optimista, culé y padre. Así se define Jordi Musoy, taxista de Sant Cugat, que ha apostado por diferenciarse de la competencia y ofrecer un valor añadido en su trabajo. Ofrece wifi gratis en su taxi y acaba de comprarse un Ipad3 para dejárselo a sus clientes cuando suban en su coche.



¿Por qué ofrece "wifi" gratis?

Me he fijado que los clientes aprovechan un trayecto de 30 minutos para encender el ordenador y revisar el correo, cada vez la gente va más con smartphones... Viendo estas conductas pensé en ofrecer wifi gratis.

¿Qué otros servicios encontramos en su taxi?

Llevo cargadores de smart phones, toma de corriente para cargar por ejemplo el portátil, el reposa cabezas del acompañante es un dvd, ofrezco wifi gratis, un iPad3, diarios, revistas, libros y conexión de audio para que los clientes puedan escuchar su música del mp3 con los altavoces del taxi. Lo he acondicionado para que los clientes se sientan más cómodos al entrar.

¿Cómo se le ocurrió esta idea?

A raíz de una conversación que tuve con una persona de una escuela de negocios me paré a pensar qué le gustaría a mis clientes encontrar en un taxi. Me puse en su piel y desde hace un año y medio ofrezco estos servicios.

Ha optado por diferenciarse...

Diferenciarte es dar un valor añadido y se puede hacer en cualquier actividad que hagas. Es importante ofrecer este valor para trabajar más a gusto, el objetivo no es tener más clientes sino el hecho de hacer la faena de la mejor manera posible.

También está presente en las redes sociales.

Sí, estoy en todas, es clave hoy en día y eso que yo era de los que al principio no quería tener ni móvil porque pensaba que era una chorrada. Y ahora tengo uno con Internet, ordenador, portátil...

¿Y cómo se ha dado cuenta de que no son una "chorrada"?

He ido descubriendo las ventajas que ofrecen. Por ejemplo yo tengo una aplicación en el móvil queme permite ver todas las cámaras de tráfico de Barcelona en tiempo real y puedo saber si las carreteras están cortadas, si hay atascos... Un día fui a una conferencia de un chico que se llama Albert Riba y dijo: "Las redes sociales son las alas que tienen los autónomos para darse a conocer", buena frase. Los pequeños establecimientos no tienen un gran presupuesto para promocionarse y las redes sociales te permiten esto.

¿Ha notado un incremento de pasajeros desde que está en las redes y ofrece estos servicios?

Me conoce más gente, eso sí.

Una frase que escribe en su Twitter es: "Hoy,o eres diferente o eres barato".

Es de una conferencia de Dídac Lee, directivo del área tecnológica del Barça y creador de empresas. Una de las cosas interesantes que dijo fue esta afirmación. Y es cierto, hoy en día, con la competencia que hay, o eres Apple y te diferencias del resto por calidad o fabricas en China porque es más barato.

¿Ahora es el momento de innovar y reinventarse?

Sí. Cuando estamos bien nos acomodamos, por ejemplo si la faena entra sola, ¿por qué te tienes que preocupar por ir a buscarla y gastar energía, dinero y tiempo?

¿Cree que los trabajadores y empresarios se ponen en la piel de los clientes?

Creo que cada vez más y el que no lo haga se equivoca o está abocado al fracaso.

¿Es caro ir en taxi?

Ir una persona no es barato pero ir cuatro sí. Depende de la capacidad, si haces un trayecto de 50 euros, para una persona es caro, pero si van cuatro es barato. Una vez un chico me comentó: me ha salido más caro el taxi que el vuelo a Londres.

¿Y su respuesta?

Yo le contesté: ¿cuánto te hubiera costado el billete si vas tu solo en el avión? Sale barato ir en avión porque en un trayecto van muchas personas.

Aparte de la subida del precio del combustible, ¿qué otras preocupaciones tiene a nivel laboral?

El incremento de los gastos y la bajada de la demanda. Se tienen que buscar fórmulas para que aumente la demanda. Tiene que ser una combinación entre la iniciativa propia con las medidas que impulsa la Administración.

Algún ejemplo...

Si ha bajado la demanda, reducir la oferta; adecuarse a las circunstancias actuales. Tiene que ser un sector en el que en época de bonanza, a la gente no le falte el taxi y en época de crisis los taxistas no se mueran de hambre.

¿Ahora sobran taxis?

Sí. En Barcelona ciudad hay 10.500 licencias, las mismas que hace 25 años cuando había la mitad de transporte público. Es una de las ratios más elevadas de Europa, tenemos 3,6 taxis por cada 1.000 habitantes.

http://www.eleconomista.es/gestion-empresarial/noticias/3896909/04/12/O-te-pones-en-la-piel-del-cliente-o-fracasaras.html

Article publicat el 01/06/2012 al Diari de Sant Cugat

Dels Louis Vuittons al pit i collons.

Sovint, des de fora i per enfotre-se'n, s'utilitza el tòpic de que Sant Cugat és "pijolandia". Ignorants que pensen que aquí anem tots conduint un Porsche, amb un Tagheuer al canell, vestint americanes Prada i portant bosses Louis Vuitton.

Negar que existeixen seria mentir, però fer creure que la majoria és així és viure fora de la realitat. El teixit associatiu és molt ampli, i tot i que encara hi ha molt recorregut per fer i cal implicar encara més gent a les associacions existents, quedar-se amb la brometa fàcil és d'una ignorància supina..

Aquí tenim uns sonats que vesteixen camises verdes gruixudes, espardenyes com les d'abans, faixes negres i mocadors vermells, i que la setmana passada van fer la millor actuació de la seva història: els Gausacs de Sant Cugat. Va ser a Reus i setze anys després de la fundació de la colla castellera santcugatenca.

Un dos de set, un quatre de vuit, un tres de set aixecat per sota i dos pilars de cinc. I aquesta exhibició tan sols 9 dies després d'una actuació a Noruega!

Exemple de constància, de fer les coses a foc lent, construint sobre bases sòlides, de compromís, de companyonia i d'esperit de superació amb un punt de bogeria. Perquè acabar la jornada laboral i robar temps a la família per posar-se a entrenar 3 hores al "Muntanyenc" és passió, pura passió.

El mes que ve fan l'actuació de Festa Major, serà el diumenge 1 de Juliol i en un marc incomparable. Per que mentre altres colles actuen en places de braus o places d'ajuntament aquí ho fan en el millor lloc possible, la plaça del Monestir.

I veure carregar un castell a la plaça del Monestir creieu-me que paga la pena..

Pit, collons i amunt Gausacs!