Busco la definició de titafreda als diferents diccionaris i no hi és, no se com explicar detalladament en què consisteix ser un titafreda o com és comporta un titafreda. Per a que m'entengueu, Sandro Rosell és l'exemple d'un titafreda, és EL titafreda.
Si hi haguéssin els premis titafreda de l'any seria el vencedor cada any per aclamació, seguit de ben a prop per Javier Faus. Evidentment el premi seria una peça de gel en forma de tita i és recolliria al final del sopar, no sigui que als postres tinguússin la tita de gel convertida en un bassal d'aigua al parquet del luxós restaurant on és donessin els premis.
Perquè un titafreda no sopa en una pizzeria envoltat de gentussa, és clar...
Els titafredes venen de família rica, han crescut en els millors col.legis i en companyia de senyores contractades pels pares i que vetllaven pel bon funcionament de la casa.
Han anat a les millors universitats i han fet màsters on els han arrancat els sentiments que poguessin tenir per a convertir-los en autèntiques calculadores humanes que basen l'èxit a la vida únicament en el valor del patrimoni acumulat o el balanç d'un determinat període en qualsevol empresa.
Incapaços de mostrar els seus sentiments i de sortir de casa sense afaitar.
Els titafredes no han jugat a tenis, han anat al club. On les mares juguen al bridge, mirant de reull les cames musculades i peludes del que si va a jugar a tenis perquè li agrada, i els pares fan negocis o s'intercanvien els telèfons de les millors "escorts" de Barcelona mentre fan uns gin-tònics.
Els titafredes s'han beneficiat de la extensa xarxa de contactes dels pares i els han fotut en les millors empreses per a rematar la seva formació, entre els del porró funcionen així..
Els titafredes han començat a conduir els descapotables només complir els 18 anys a les vacances de Llavaneres o S'Agaró, van passar al Volkswagen Golf per anar a la Universitat i d'aquí ja salten al Porsche Carrera i això si.. imprescindible el Tuareg, Range Rover, Q7, Cayenne o similar per anar a la Cerdanya ara que ja ronden els 45.
Un dels problemes dels titafredes és que la majoria han patit al Homo-Golfo. Mereix un capítol apart, però el Homo-Golfo es caracteritza per haver-se passat per la pedra la primera novia formal de cadascun d'ells, sense excepció. Una darrera l'altre.
A l'Up&Down, a Platja d'Aro, al "rompeolas"... Totes rosses, primes i altes. Però que no han pogut ressistit i han acabat a quatre grapes demanant al Homo-Golfo que empenyés cada cop amb més força mentre el miraven als ulls, una diferència important acostumats a fer-ho amb el llum apagat i fent el missioner amb els seus titafredes.
Totes elles, també de bona família i recomanades majoritàriament per les mares dels titafredes, del cercle d'amistats i en molts casos amb interessos econòmics amagats. "Si casem al nen amb la nena dels Sureda ens pot anar bé per l'empresa..."
Aquí va néixer l'odi per l'Homo-Golfo....Però si a més l'Homo-Golfo arriba a ser president del FCB contra tot pronòstic, deixa de banda tota la púrria de "sucietat civil" i el converteix en el millor club del mon amb diferència això ja és massa.
Ells, titafredes tots, eren els escollits per governar el club, desde petits han estat entrenats per això i una cosa es que se'ls follin la primera novia, però l'altre és que els hi prenguin el lloc i arribin a l'excel·lència mundial sense deixar-los ser protagonistes, això no es pot "permitir"...
El que el titafreda encara no sap és que mentre ell només serà recordat per haver portat Ronaldinho, Qatar i ser un cagat l'altre serà recordat per haver fet del FCB el millor equip de l'historia, Unicef i tenir uns pebrots com un toro.
5 anys conspirant desde les trinxeres amb tot el suport del Grupo Godó per arribar a president, i un cop aconseguit s'acollona i no respon a l'atac més bèstia que ha patit el nostre club en molts anys per part del màxim rival i porta la junta sortint a una acció de responsabilitat ( que se li pot girar en contra i acabar fent avalar a mitja junta actual ) on vota en blanc! En un acte de cobardia digne de ser estudiat.
Per no parlar de la vergonyant imatge d'en Johan tornant l'insignia, de que mentre el titafreda estava a la Cerdanya en Pep donava la cara a Pamplona, de la vergonya de les seccions no professionals, de la pèssima comunicació del club, del personatge que tenen de portaveu i de la manca de sensibilitat que mostren governant el Barça, que semblan que oblidin que per a molts és un sentiment i no la divisió a Barcelona d'una multinacional que reparteix dividents a final d'any.
Tingi un feliç primer aniversari com a president del millor club del món Mr. Titafreda, el millor per nosaltres és que ens queda un any menys per suportar-lo..
Salutacions desde Catalunya, un pais que si fos normal, no deixaria vendre canelons congelats als supermercats i hauria d'explicar per llei als escolars la manera de fer-los a casa.
