Queremos sentirnos españoles, pero no nos sale...

Este manifiesto nace fruto de la desesperación de un grupo de intelectuales y profesionales catalanes que no conseguimos sentirnos españoles por mucho que lo intentamos, un trauma que necesitamos exteriorizar para que la sociedad sepa que existimos.

En este momento en que los medios de comunicación catalanes y los partidos políticos nos embarcan en una aventura secesionista que nadie reclama, que no es ni tema de conversación en sobremesas familiares ni bares. 

Creemos que la mejor manera de explicar lo que nos pasa es a base de ejemplos para que lo entiendan mejor.

Nosotros querriamos poner a nuestros hijos Pelayo, Alfonso, Victoria, Felipe, Federico.. pero cuando llegamos al registro nos trastornamos y les ponemos Nil, Marc, Ona, Aina, Jan o Laia.

Cuando vemos una corrida de toros por TVE y el gran José Tomás hace un pase de pecho nos levantamos con ganas de gritar bien fuerte “OLÉ MAESTRO!” y nos sale un “llàstima de banya..”

Lo que deseariamos que fuera un momento de excitación sublime imaginando a la Infanta Elena desnuda envuelta por una gran rojigualda se convierte en una pesadilla que nos impide conciliar el sueño.

Vemos un coche “tunning”, queremos exclamar “vaya carraco nen!” y nos sale un triste “tros de quillo..”

Llegamos a los restaurantes concienzados en pedir cocido, migas, cochinillo y pestiños pero acabamos pidiendo xató, peus de porc, crema catalana y brindando con cava o ratafia, joder que pesadilla! Si hasta en San Esteban nos conjuramos para comer cordero de Ávila y mazapanes pero al final nos hinchamos de canelones y neulas!

Cuando juega la roja nos proponemos querer que ganen, nos sentamos delante de la televisión y celebramos los goles en contra sea cual sea la selección que se los marque! Y deseriamos con todas nuestras fuerzas cantar los goles españoles con más impetu que Camacho! Pero no nos sale.. Queremos que nos guste la furia y nos pone el “tiqui-taca”.

Nuestro problema llega al punto que incluso viendo el gran festival de Eurovisión nos descojonamos cuando España hace el ridículo y solo Portugal le da los deseados “ten points”, y eso que empezamos la tarde tatareando la canción, pero nos desviamos..

Si hasta cuando escuchamos el himno español se nos olvida la letra y ni siquiera podemos cantarlo a pulmón pleno! Queremos cantar el “Yo soy español, español, españoool” y acabamos cantando el “cant de la senyera”, que tortura!

No conseguimos que nos haga ni puñetera gracia ni Los Morancos, ni Lina Morgan, ni Cruz y Raya.. solo nos reimos con los del Polònia, el Clapés o el APM. Porqué demonios no conseguimos ni reirnos con las mismas cosas!?

Cuendo viajamos y nos preguntan “españoles amigos?” hay gente que prefiere decir que son italianos! Yo mismo vi como unos turistas de Cardedeu al preguntarles de que ciudad de Italia eran dijeron que de “Cuatro Estaciones” creyendo que era una ciudad, cuando en el fondo querian decir que eran de Quintanilla de Onésimo!

Tampoco nos sale la expresión “galgos y podencos”, solo sabemos decir “setze jutges d'un penjat..”

Y el detonante fue el pasado 11 de Septiembre, quedamos unos cuantos ciudadanos en el centro de Barcelona para pedir que se retire la prohibición de las corridas de toros en Catalunya y clamar por la libertad, y cuando llegó la hora se nos fue la olla y empezamos a chillar como locos “IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!” Nos mirábamos extrañados, pero no podiamos evitarlo!

Es insoportable, y así llevamos décadas, sufriéndolo en silencio hasta que hemos decido decir basta ya. Queremos darle al ministro Wert la oportunidad de españolizarnos.

Sin más, reciban un fuerte abrazo de los abajo firmantes:

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 26/10/2012

Sant Cugat del Bolet.


De moment no podem dir que estiguem vivint una bona temporada de bolets, més aviat tot el contrari..

Els bolets de primavera van sortir tard i en molt poques quantitats, les pluges de primavera van ser ridícules. Els de la temporada d'estiu que surten en cotes altes (principalment Pirineu i Prepirineu) quasi ni s'han vist ja que els habituals ruixats estiuencs de tarda van decidir no treure el cap i les temperatures van ser sorprenentment altes, quasi bé subsaharianes.

I no ha sigut fins fa un parell de setmanes que s'ha pogut començar a agafar-ne uns quants, tot i que no ha sigut per tirar coets s'ha apaivagat la síndrome d'abstinència que patia el món boletaire.

Sembla ser que si les pluges no desapareixen encara podrem salvar la part final de la temporada, i a Sant Cugat tenim algunes zones que son molt i molt bones per un dels bolets més bons que hi han, el Lactarius sanguifulus, conegut popular com el rovelló Vinader. El més saborós de tots els rovellons que es fan.

Aquí, o es fan bolets delicatessen o no se'n fan, anem així de sobrats!

Juntament amb una petita zona compresa entre Castellar, Matadepera i nord de Terrassa, Sant Cugat és l'únic lloc del Vallès on n'hi han, i Novembre i Desembre son els mesos que acostumen a sortir.

Així que ja sabeu, una bona manera d'introduir els més menuts en aquest apassionant món és endinsar-se a Collserola i buscar-ne. Estalviarem la cada cop més cara benzina i guanyarem un parell d'hores de son, tan preuades per grans i petis sobretot els caps de setmana.

I recordeu: el bolet s'arrenca i no es talla, porteu cistella mai bossa de plàstic, no deixar escombraries al bosc, i en cas de dubte: NO s'agafen.

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 07/10/2012

L’enquesta

El titular del Diari de Sant Cugat de la setmana passada era prou aclaridor: "La meitat dels sancugatencs votarien sí en un referèndum per la independència." Pam!

Era el resultat d'una enquesta encarregada pel regidor de participació Francesc Carol i els resultats obtinguts son demolidors, impensables de preveure fa tans sols uns anys enrere..I encara més sorprenent resulta que l'enquesta estigui feta abans (concretament al mes de Juliol) de la històrica Diada que vam viure fa un mes..

Sí, un mes! Sembla mentida oi? Els esdeveniments s'han precipitat i la massiva participació en la manifestació independentista ha fet accelerar un procés que ja és definitiu. Perquè després alguns visionaris diguin que sortir al carrer de forma massiva i pacífica no serveix de res..

Cal recordar que l'enquesta ha estat realitzada a 1.000 dels 85.000 habitants que té Sant Cugat, i això és moltíssima gent. I amb un 95,5% de nivell de confiança. Si passem les xifres al total de Catalunya estaríem parlant d'una enquesta feta a 88.500 persones, quasi el camp del Barça ple de gom a gom!

Els partidaris del NO són el 21% i els que s'abstindrien un altre 21%. I amb això no val fer trampes com va fer el butlletí del PSOE a Catalunya - perdó! m'ha traït el subconscient, em referia a El Periódico - a l'enquesta del dia 11 de Setembre on va sumar les abstencions als partidaris del no, manipulació digne dels nostres amics de la caverna mediàtica unionista.

I quins resultats hi haurien si es fes a dia d'avui la mateixa enquesta? Jo estic convençut que encara serien més demolidors. La gent ha sortit de l'armari i ja diu obertament que és independentista. Sí ho som, i què? I no anem encaputxats ni amb el cóctel molotov a la mà com els agradarien a alguns..

I si els amics Monago, Leguina, Fdez. Vara, Pedro J, Feijoo, Montoro, Losantos, Vidal-Quadras i companyia segueixen així aviat serem la majoria absoluta de la població catalana els que votarem SÍ. 

Ànims nois, no defalliu! L'ambient que hi havia a Sant Cugat dies previs a la Diada ja feien preveure que en faríem una de grossa. 

Mai, mai, mai havia vist tantes estelades penjades als balcons i finestres de Sant Cugat. Que l'independentisme és transversal ho demostra també el fet que les estelades estiguessin tant en cases unifamiliars amb el Tuareg a la porta com en pisos de protecció oficial on els seus membres es mouen en la cara T10 de 2 zones.

El dia de la Diada vaig tenir l'ocasió de parlar amb una persona que ha assistit a la gran majoria d'ofrenes que cada any organitzacions i partits polítics fan a la plaça de Rafael de Casanova i em confessava que mai havia vist tanta gent com aquest any. 

Massiva va ser també l'assistència al discurs institucional de la Diada fet a la flamant plaça de Barcelona i on l'alcaldessa Mercè Conesa va tancar el discurs amb un "Visca Catalunya... Lliure!". Una última curiositat, d'aquestes tres últimes paraules n'hi havia una que no estava al redactat original del discurs, endevineu quina..?

Anem bé companys, molt bé!

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 05/10/2012

Benvolgut Iñaki


Benvolgut Iñaki com que ja és de domini públic que vindreu a viure a Sant Cugat, em permetré donar-vos uns consells.

No seran com els que l'Empar Moliner us va fer al seu article de l'Ara fa unes setmanes.. Jo em centraré en com poder encaixar-te dins del poble.

Fas 2 metres d'alçada, i sembla que tens les esquenes ben amples... Jo et recomano fer-te casteller. Havia pensat recomanar-te les sardanes, però deixar-te al voltant de desenes de bosses de mà amb els moneders dins no crec que sigui una bona idea..

Els castells estan de moda des de fa molt de temps, i a Sant Cugat tenim una colla que està que se surt! Tio, fes-me cas, apunta't!

Al primer assaig que vagis la gent et mirarà extranyada, però tu has de ser valent! És cert que està ple de republicans i secessionistes, però tu no et tallis. Mira, tu pregunta pel Bardaler, li expliques que et passa, treus la cartera (a poder ser que sigui la teva) i pagues una ronda de cerveses a tot Déu. A L'hora del brindis et poses en peus i crides ben fort: "Mori el borbó!!".

A fi de comptes la única diferencia entre el teu sogre i tu és que a tu t'han enganxat i l'altre té impunitat "constitucional".

I a la parenta, un consell de bon rotllo..

Quan surti de casa per anar cap a la seva "feina" a La Caixa res de travessar el poble en hora punta.. Des d'on estareu travessava el golf, puja per Villa, gires per Arnau Cadell, passes per sota de l'estació de Valldoreix, rotonda de Can Cadena, Carretera de Vallvidrera i enganxes el túnels per allà.

Com el Teletac és de la Caixa segur que li fan bon preu (ja se que no el pagueu..).

Quan arribi a Barcelona que baixi per Capità Arenes i la deixin abans de creuar la Diagonal. Així podrà fer-ho ella a peu mentre els fotògrafs immortalitzen l'escena, donant una imatge de "infanta campechana", que és ho que us interessa oi?

I res de portar un Golf de fa 15 anys Iñaki, no cola..

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 14/09/2012

JO VAIG SER-HI.


Feliç, sóc molt feliç!

Vaig poder viure en primera persona la manifestació més bèstia que s'ha fet mai al meu país, acompanyat de la meva familia i d'una paraula que no es va abandonar en tota la tarda i cridada de viva veu per tothom: "INDEPENDÈNCIA!".

Em vaig saludar amb molta gent de Sant Cugat de diferents estatus; metges, estudiants, administratives, periodistes, empresaris, taxistes, aturats, advocats... De diferents edats; joves, adults, ancians i fins i tot nadons.. De diferents ideologies; esquerra, centre, dretes.. L'independentisme és, per fi, totalment transversal.

Som independentistes, i què!?

Els dies previs a Sant Cugat es van esgotar les estelades, els balcons estàven atapaits de banderes catalanes amb més estelades que mai i als cafès el tema de conversa era "aniras a la mani"?

Als ferrocarrils no s'hi podia ni entrar però la gent, lluny d'enfadar-se, esperava tranquilament al següent. Ni un sol incident en una mobilització de 2 milions de persones, pocs països del món poder dir el mateix.

No vam anar emprenyats ni a cridar consignes contra ningú, anavem il.lusionats, en familia, serens i tenint molt clar el que anàvem a fer: una revolta pacífica i un referèndum a cost 0€.

No ens vàrem manifestar senyors, vàrem canviar la història.

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 09/09/2012

SUMAR, NI RESTAR NI ESPANTAR.

Queden unes 48 hores per una de les manifestacions més bèsties que veurem en molt de temps. L'onze de Setembre d'enguany serà un dels actes més impressionants que pot viure un català. Un país que diu prou al robatori, al menyspreu i a l'asfixia premeditada que pateix per part del govern espanyol. 

Catalunya, si així ho volen els seus ciutadans, té el dret a ser un estat. S'ha acabat, ens plantem, no tenim por, tenim una il.lusió col.lectiva i la durem a terme. I punt,

Poques coses em venen al cap més apassionants que lluitar per poder construir un estat propi, ara bé:

No m'agrada que els independentistes juguem a aviam qui pixa més lluny o qui la té més llarga.. L'absurda i ridícula puresa del nostre independentisme ho pot engegar tot a rodar. 

Aquesta competició indirectament exclou una sèrie de gent, i tots som necessaris: gent d'esquerres, de centre, de dretes, lliberals, socialistes, socialdemòcrates, joves, grans, immigrants espanyols, africans i sud-americans, empresaris, treballadors, sindicalistes, castellanoparlants, rics, pobres, classes mitges..TOTS! I s'ha de convèncer a tota aquesta gent que el millor que ens pot passar és seguir el nostre propi camí.

Mirem com està composat el Parlament de Catalunya, la realitat del país no és un concert de Brams a unes barraques de festa major, el nostre TL a Twitter o un aplec sardanista..

I unes preguntes a tots aquests que tenen sempre la paraula "botifler" a punt:

A quanta gent heu no independentista heu convençut?

• Heu passejat per alguns barris de Badalona, Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma, Sant Adrià, Barcelona, Cornella...? Cal que us digui quanta gent hi viu en aquelles zones o feu el recompte vosaltres mateixos?

• Els heu explicat a quant equivalen els més de 16.000.000.000€ robats cada any?

• Els heu dit que a cada persona els foten 2.251€ cada any?

• Heu explicat a Mossos, bombers, metges, professors o administratius de la Generalitat que no tenim diners per pagar-los per què estem sent sistemàticament espoliats?

• Heu parlat amb pensionistes atemorits per si cobraran pensió si tenim un estat propi?

Jo vull construir un estat que al dia següent de ser proclamat es foti a pencar per intentar ser el millor, no vull que la ressaca del dia anterior ens deixi escarxofats al sofà sense poder moure'ns pensant que ja està tot fet.

Ara toca, mentre el poble demana la independència, escenificar una negociació d'un pacte fiscal que crec que NO sortirà. Espanya tal i com és ara és inviable sense els nostres diners i a nosaltres, per sort, ja no ens alimenten molles.. El clam independentista és imparable.

M'agraden més les carreres de fons de 10.000 metres que els esprints de 100 metres. Es saboreja més la victòria, i nosaltres guanyarem.

De vegades em ve una imatge al cap que em fa pensar molt. D'aquí 15 anys, després d'un dinar familiar, que els fill ja adolescents em preguntin: "I tu què vas fer per aconseguir-ho?" Prefereixo contestar que vaig intentar convèncer el màxim de gent possible de les avantatges de ser un estat que no pas que amb les meves proclames vaig atemorir molta gent que potser s'haguessin unit al projecte.

Salut!

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/sumar-ni-restar-ni-espantar-9343.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 12/08/2012

DEL BARCO DE CHANQUETE, NO NOS MOVERÁN!


S'ha acabat la festa. Ja no queda ni whisky, ni ginebra ni gots de tubo. El discjòquei es nega a punxar cap cançó més i les llums giratòries de colors llampans que trencàven la foscor de la sala s'apaguen i la por s'apodera d'un sistema econòmic basat en la confiança.

Tornem a la realitat, la orgia del caler fàcil és història i toca tirar d'ibuprofè per passar la ressaca...

Les vacances no queden al marge de la competició viscuda i la quinzena al sud-est asiàtic es converteix (en el mollor dels casos) en una setmana a la Costa Brava i els deu dies dels 4 de família a Menorca amb allotjament i esmorzar passen a ser deu dies a Torredembarra a l'apartament dels sogres que no soportes, sense aire condicionat i a sobre dormint al sofà-llit..

L'absurda competició que s'havia establert entre alguns santcugatencs ha petat; Que t'has comprat un Volkswagen Touareg 3.0? Doncs jo el V6.. Que la Judith té un V6!? Doncs jo un V12 Miquel! I on poso un Touareg podeu posar un viatge a Nova York, Bali, Orlando o Cancún.

Coneixo gent que no aguantava la seva parella i que marxava a 12.000 kms només per la satisfacció d'arribar a la oficina i passar per la cara a la companya a la que odia i que (pobreta) només ha anat de creuer pel mediterrani a crèdit, que el moreno del Carib dura més i és més intens.. Bravo!

Tota aquesta fantasmada ha petat, i tal com va comentar el conseller Recoder fa uns mesos a la presentació d'un llibre del Tomàs Grau, "no sempre és fàcil anar a menys en segons quines circumstàncies.."

Em va quedar clar que no es referia a aturats, pensionistes o mileuristes. Sutilment, picava més alt..

Jo, defensor a ultrança del "menú paella" de xiringuito a peu de platja que inclou: Amanida catalana, Paella mixta i crema catalana (cremada o sense cremar) per 12,50€ (beguda no inclosa), partidari de la seva inclusió com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, però que quan les circumstàncies ho han permès m'he fotut una caldereta a Menorca o he creuat "el charco" per dur la mítica pulsereta del tot inclòs, puc assegurar que ho important no son els kilòmetres que facis per vacances, sinó en companyia de qui els fas.

Potser per fi descobrirem que tenim un país acollonant: La Cerdanya, la Vall d'Aran, la Garrotxa, el Pallars, l'Empordà, el Penedès.. O que a Sant Cugat s'està de pebrots el mes d'Agost.

Però qui no s'adapti que no pateixi, sempre els hi quedaran els insofribles àlbums de fotos (amagant panxeta), les horteres figuretes del menjador i els records al seu cervell del que va passar en aquella "Junior Suitte" del Bahia Príncipe...

Salut!

P.d. Sempre m'havia vingut de gust posar un títol a l'article que no tingues res a veure amb el text..

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/08/del-barco-de-chanquete-no-nos-moveran-9024.php

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 03/08/2012

Sant Cugat en flames.

Ja han cremat 2,000 hectàrees i l'incendi continua descontrolat. Ja afecta la totalitat del parc de Collserola en una catàstrofe sense precedents al Vallès.

Dijous tarda conductors que baixaven l'Arrabassada van donar l'avís als serveis d'emergència, el vent va fer que les flames s'escampessin sense cap tipus de control pel parc de Collserola, de seguida es va veure la magnitud de l'incendi i es va haver de desallotjar Les Planes i La Floresta. 

Els veïns van haver d'abandonar casa seva mentre ploraven desencaixats veient com cremava casa seva.

Centenars de veïns van passar la nit al PAV-3 on centenars de voluntaris col.laboren amb els sereis d'emergències.

L'incendi ja crema el 50% de la superfície de Valldoreix i la totalitat de la Torre Negra, on les flames s'han escampat cap al terme de Cerdanyola per la zona del camí de Can Borrell. El conseller de Territori i Sostenibilitat, veí de la zona, declarava: "És l'incendi més devastador que es recorda" i el conseller d'Interior es mostra "desolat per la magnitud de l'incendi, és un miracle no haver de lamentar fins al moment víctimes mortals.." 

L'alcaldessa demanarà la declaració de Sant Cugat com a "zona catastròfica".

Per sort és una crònica fictícia, escrita per un taxista sota l'aparell de l'aire condicionat.. Que no passi a ser una realitat redactada pels periodistes locals mig ofegats pel fum i encesos de ràbia al peu del canó només depèn de nosaltres.

El 40% de la superfície de Sant Cugat és zona forestal, i sovint per no embrutar els cendrers dels flamants cotxes es comet la inconsciència de llençar la cigarreta per la finestra.

Que la tragèdia de l'Alt Empordà ens faci reflexionar a tots..

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 13/07/2012

A favor de la flexibilització d'horaris comercials

Segurament alguns de vostès m'hauran maleit els ossos només llegint el titular, anem a veure si aconsegueixo argumentar-ho.

Alguns detractors de la possible mesura argumenten que aquesta decisió seria la mort del petit comerç tradicional.. Jo, en canvi, crec que la mort del petit comerç serà el no adaptar-se als nous hàbits de consum o a les exigències dels seus clients.

Hauria de quedar clar que permetre la flexibilització no vol dir que et posin una pistola al pit per que obris les 24h del dia ininterrompudament, sinó que et permet fer i desfer com més interessi al teu negoci.

L'altre dia ho parlava amb una farmacèutica que des de fa un parell d'anys obre fins a les 21h i es planteja per l'any que ve obrir fins a les 21,30h. Es que a aquesta senyora, mare de tres fills no li agradaria poder plegar a les 19h? Clar que sí! Però ha detectat unes puntes importants de vendes en aquesta franja horària i vol aprofitar per a fer calaix, el calaix que no fa de 9,30h a 12,30h entre setmana. Per cert, la farmàcia no li ve de família..

Oposar-s´hi considero que es una postura egoista, ja que si a tu t'agrada estar diumenge a la tarda jugant a la WII a casa no tens perquè obligar a qui prefereix treballar a fer el mateix. Ni menjar ni deixar menjar.. L'esport nacional.

Amb la llei actual els centres dels pobles s'estan buidant de comerç tradicional, per què donar les culpes a una possible llei que encara no està en marxa!?

Els hàbits de les famílies han canviat molt i no adaptar-se als nous temps per part d'alguns sectors els portaran al fracàs absolut. No es pot viure al 2012 amb normatives del segle passat..

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 21/06/2012

3,97€ = 660,55 pessetes.

Aquesta "morterada" és el que val el peatge del túnel de Vallvidrera (2.517 metres de longitud) els dies laborables de 07,30h a 10,30h i de 17h a 21h. Fins aquest any si passaves més d'un número determinat de vegades al mes en aquesta franja horària i pagaves amb el via T et feien un 20% de descompte.

Aquest 2012 l'han suprimit i n'han posat uns altres que incentiven l'alta ocupació (descompte només aplicable de dilluns a divendres) i els vehicles menys contaminants, però per gaudir de qualsevol d'aquests descomptes s'ha de tenir el Via T de Tabasa, que val 34€ per un període de 5 anys i té un manteniment de 12€/any. Uns 18,80€ l'any.

El concepte "manteniment" aplicat a un petit dispositiu com el via T és collonut, ja que ni se li ha de canviar l'oli, ni fer una revisió completa cada 10,000 quilòmetres, ni tan sols canviar la pila.. 12€/any!

Em poso en contacte amb Tabasa i no em volen dir la quantitat de Via T de Tabasa que tenen donats d'alta, normal...

Crec que la majoria de catalans estaríem d'acord en que les coses no son gratuïtes i que s'ha de pagar un preu per elles, d'acord. Però hem de ser els més idiotes d'entre 47 milions de tios? I els 85.000 habitants de Sant Cugat no haurien de tenir algun descompte per utilitzar aquesta via?

Anar cada dia en cotxe pels túnels fins a Barcelona a treballar en cotxe particular costa a cada santcugatenc 166,74€ multiplicat per 11 mesos 1,834,14€ més els 18,80/any del Via T dóna un total de 1.852,94€ ( 308.303 pessetes ).

Em pregunto si els cotxes camuflats dels mossos que es posen al Km.12 direcció Barcelona o a la sortida del túnel llarg direcció Sant Cugat paguen peatge.. segur que si oi?

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 17/06/2012

#StCugatPower

Assegut en una terrassa de Coll Favà tot fent un cafè escolto com un senyor d'uns 60 anys li explica a la seva dona com en una regió de la llunyana Xina un alcalde ha decidit fer fill predilecte un ciutadà que va projectar una presa perquè els seus habitants tinguessin reserves hídriques per afrontar possibles sequeres. Ho explicava com orgullós i amb un interès admirable! La dona se l'escoltava, però per la cara que feia crec que li importava ben poc... En canvi ell semblava un assessor de l'alcalde xinès.

Casualment dues taules més enllà prenia una Voll Damm un escriptor d'èxit, molt admirat, que fa conferències arreu del món i fincat a Sant Cugat. Deu minuts més tard em sona el mòbil i és un emprenedor entrat a la quarantena, referent dels àmbits econòmics i ponent de molts actes relacionats amb l'emprenedoria. Un cervell privilegiat que, casualment, també viu a Sant Cugat.

Al cap d'una hora em creuo amb el cotxe amb el manager del pilot amb més futur del paddock del campionat del món de motociclisme i admirat per tot el món del motor per la seva senzillesa i professionalitat, també afincat a Sant Cugat... I per acabar el dia comparteixo mitja hora amb un professor universitari d'història contemporània, articulista de referència, que no pot complir amb tots els actes a què el conviden i que també viu a Sant Cugat.

I camí de casa me'n recordo de l'alcalde xinès i el fill predilecte que tenia meravellat al senyor que al matí posava el cap com un timbal a la seva senyora i que si parlés mandarí podria passar perfectament pel seu cap de premsa.

Som conscients que a Sant Cugat tenim veïns que fan coses excepcionals? Professionals de diferents àmbits admirats arreu del món, empresaris d'èxit en temps difícils, escriptors, periodistes, esportistes, professors, mecànics, emprenedors, pintors, enginyers, científics, arquitectes, biòlegs, estudiants.. els tenim al costat i ni ho sabem!

Per això són tant importants els mitjans locals, periodisme de proximitat no vol dir periodisme de segona. Per què al.lucinem amb la sortida del Huffington Post o els titulars del New York Times i oblidem la gran tasca que han fet modernitzant el web del "TOT Sant Cugat", l'excels diari local Diari de Sant Cugat o que la gent de Cugat.cat celebra el seu 30 aniversari fent una gran tasca com a mitjà local multimèdia?

Son temps difícils, veurem molts canvis i l'economia no millorarà a curt termini, es així.. Però no podem deixar-nos arrossegar pel pessimisme i l'autoodi. Senyors, la mitjana d'edat dels 85.000 habitants de Sant Cugat és de 36 anys, tenim uns dels índex de natalitats més elevats i un tant per cent espectacular de llicenciats. Tenim empenta, tenim empreses potents, tenim coneixements, tenim futur!

No pretenc ni molt menys que li treguin el títol de fill predilecte a l'enginyer xinés d'una regió que soc incapaç de pronunciar el seu nom sense entrebancar-me, el que sí m'agradaria és que ens preocupéssim una mica més del que es fa aquí i dels santcugatencs i santcugatenques que fan coses excepcionals.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/06/referents-de-proximitat-o-stcugatpower-7946.php

Entrevista a "El Economista"

Trabajador, crítico, optimista, culé y padre. Así se define Jordi Musoy, taxista de Sant Cugat, que ha apostado por diferenciarse de la competencia y ofrecer un valor añadido en su trabajo. Ofrece wifi gratis en su taxi y acaba de comprarse un Ipad3 para dejárselo a sus clientes cuando suban en su coche.



¿Por qué ofrece "wifi" gratis?

Me he fijado que los clientes aprovechan un trayecto de 30 minutos para encender el ordenador y revisar el correo, cada vez la gente va más con smartphones... Viendo estas conductas pensé en ofrecer wifi gratis.

¿Qué otros servicios encontramos en su taxi?

Llevo cargadores de smart phones, toma de corriente para cargar por ejemplo el portátil, el reposa cabezas del acompañante es un dvd, ofrezco wifi gratis, un iPad3, diarios, revistas, libros y conexión de audio para que los clientes puedan escuchar su música del mp3 con los altavoces del taxi. Lo he acondicionado para que los clientes se sientan más cómodos al entrar.

¿Cómo se le ocurrió esta idea?

A raíz de una conversación que tuve con una persona de una escuela de negocios me paré a pensar qué le gustaría a mis clientes encontrar en un taxi. Me puse en su piel y desde hace un año y medio ofrezco estos servicios.

Ha optado por diferenciarse...

Diferenciarte es dar un valor añadido y se puede hacer en cualquier actividad que hagas. Es importante ofrecer este valor para trabajar más a gusto, el objetivo no es tener más clientes sino el hecho de hacer la faena de la mejor manera posible.

También está presente en las redes sociales.

Sí, estoy en todas, es clave hoy en día y eso que yo era de los que al principio no quería tener ni móvil porque pensaba que era una chorrada. Y ahora tengo uno con Internet, ordenador, portátil...

¿Y cómo se ha dado cuenta de que no son una "chorrada"?

He ido descubriendo las ventajas que ofrecen. Por ejemplo yo tengo una aplicación en el móvil queme permite ver todas las cámaras de tráfico de Barcelona en tiempo real y puedo saber si las carreteras están cortadas, si hay atascos... Un día fui a una conferencia de un chico que se llama Albert Riba y dijo: "Las redes sociales son las alas que tienen los autónomos para darse a conocer", buena frase. Los pequeños establecimientos no tienen un gran presupuesto para promocionarse y las redes sociales te permiten esto.

¿Ha notado un incremento de pasajeros desde que está en las redes y ofrece estos servicios?

Me conoce más gente, eso sí.

Una frase que escribe en su Twitter es: "Hoy,o eres diferente o eres barato".

Es de una conferencia de Dídac Lee, directivo del área tecnológica del Barça y creador de empresas. Una de las cosas interesantes que dijo fue esta afirmación. Y es cierto, hoy en día, con la competencia que hay, o eres Apple y te diferencias del resto por calidad o fabricas en China porque es más barato.

¿Ahora es el momento de innovar y reinventarse?

Sí. Cuando estamos bien nos acomodamos, por ejemplo si la faena entra sola, ¿por qué te tienes que preocupar por ir a buscarla y gastar energía, dinero y tiempo?

¿Cree que los trabajadores y empresarios se ponen en la piel de los clientes?

Creo que cada vez más y el que no lo haga se equivoca o está abocado al fracaso.

¿Es caro ir en taxi?

Ir una persona no es barato pero ir cuatro sí. Depende de la capacidad, si haces un trayecto de 50 euros, para una persona es caro, pero si van cuatro es barato. Una vez un chico me comentó: me ha salido más caro el taxi que el vuelo a Londres.

¿Y su respuesta?

Yo le contesté: ¿cuánto te hubiera costado el billete si vas tu solo en el avión? Sale barato ir en avión porque en un trayecto van muchas personas.

Aparte de la subida del precio del combustible, ¿qué otras preocupaciones tiene a nivel laboral?

El incremento de los gastos y la bajada de la demanda. Se tienen que buscar fórmulas para que aumente la demanda. Tiene que ser una combinación entre la iniciativa propia con las medidas que impulsa la Administración.

Algún ejemplo...

Si ha bajado la demanda, reducir la oferta; adecuarse a las circunstancias actuales. Tiene que ser un sector en el que en época de bonanza, a la gente no le falte el taxi y en época de crisis los taxistas no se mueran de hambre.

¿Ahora sobran taxis?

Sí. En Barcelona ciudad hay 10.500 licencias, las mismas que hace 25 años cuando había la mitad de transporte público. Es una de las ratios más elevadas de Europa, tenemos 3,6 taxis por cada 1.000 habitantes.

http://www.eleconomista.es/gestion-empresarial/noticias/3896909/04/12/O-te-pones-en-la-piel-del-cliente-o-fracasaras.html

Article publicat el 01/06/2012 al Diari de Sant Cugat

Dels Louis Vuittons al pit i collons.

Sovint, des de fora i per enfotre-se'n, s'utilitza el tòpic de que Sant Cugat és "pijolandia". Ignorants que pensen que aquí anem tots conduint un Porsche, amb un Tagheuer al canell, vestint americanes Prada i portant bosses Louis Vuitton.

Negar que existeixen seria mentir, però fer creure que la majoria és així és viure fora de la realitat. El teixit associatiu és molt ampli, i tot i que encara hi ha molt recorregut per fer i cal implicar encara més gent a les associacions existents, quedar-se amb la brometa fàcil és d'una ignorància supina..

Aquí tenim uns sonats que vesteixen camises verdes gruixudes, espardenyes com les d'abans, faixes negres i mocadors vermells, i que la setmana passada van fer la millor actuació de la seva història: els Gausacs de Sant Cugat. Va ser a Reus i setze anys després de la fundació de la colla castellera santcugatenca.

Un dos de set, un quatre de vuit, un tres de set aixecat per sota i dos pilars de cinc. I aquesta exhibició tan sols 9 dies després d'una actuació a Noruega!

Exemple de constància, de fer les coses a foc lent, construint sobre bases sòlides, de compromís, de companyonia i d'esperit de superació amb un punt de bogeria. Perquè acabar la jornada laboral i robar temps a la família per posar-se a entrenar 3 hores al "Muntanyenc" és passió, pura passió.

El mes que ve fan l'actuació de Festa Major, serà el diumenge 1 de Juliol i en un marc incomparable. Per que mentre altres colles actuen en places de braus o places d'ajuntament aquí ho fan en el millor lloc possible, la plaça del Monestir.

I veure carregar un castell a la plaça del Monestir creieu-me que paga la pena..

Pit, collons i amunt Gausacs!

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 20/05/2012

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/05/la-minyona-7388.php

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 11/05/2012

Miquel del Roig fa xalar Sant Cugat.


Dissabte va ser un dia dur, s'acomiadava al temple el més gran, Pep ho deixava. Des de Sant Cugat vam partir una petita representació per fer-li els honors i després de les emocions viscudes tocava tornar a al poble. Eren quarts de dotze i l'abatiment encara ens durava. Llavors va ser quan el Pep va proposar anar a prendre alguna cosa a la plaça del Rei, era la festa dels diables de Sant Cugat i tocava Miquel del Roig: "Vinga va, que veuràs com t'agrada" va dir.. i vam apropar-nos. Jo no sabia ni qui era ni què feia, em vaig deixar enredar.. i tant si em va agradar!

No se ben bé com definir quin tipus de música fa, ja que no soc cap expert però el que si que puc explicar-vos que entre d'altres coses fa ballar, riure, cantar i saltar només amb un micro i la seva llengua afilada i seva guitarra clàssica "tunnejada".

Toca cançons de diferent gènere i de diferents èpoques afegint-li lletres crítiques, àcides i iròniques tractant l'actualitat política, social, esportiva, territorial..

No va salvar-se quasi bé ningú: el rei, Abertis, el Mundo, Bankia, l'espoli fiscal... I ho fa sense aturar-se, tot de cop, una darrera l'altre. No et dóna temps d'acabar de riure de l'última que n'ha dit de grossa que ja està disparant a un altre banda. Fa participar al públic, el convida a pujar a cantar i es crea un ambient de festa com feia temps que no veia.

M'explicaven que va tancar la Festa Major de l'any passat a Sant Cugat i que va ser espectacular. Si vingues aquest any us recomano que l'aneu a veure, tingueu la franja d'edat que tingueu. Imagineu-vos si és bo que durant una estona em va fer oblidar que Sant Pep deixava de dirigir el millor equip de la història...

Article publicat al Diari de Sant Cugat el 20/04/2012

Sis hores de ple municipal.


Eren quarts d'onze de la nit, el ple a l'ajuntament de Sant Cugat havia començat a les 19h, no es sabia encara que no acabaria fins a la 01h de la matinada tot i que els pronòstics dels "experts" apuntaven als voltants de les 00h.

 Va ser llavors quan l'alcaldessa va esclatar i var dir prou, i amb contundència (a mi em va espavilar de cop) va exclamar: "Ja està bé de portar temes al ple que no tinguin la temàtica de Sant Cugat!!" i d'entre el silenci que es va apoderar de la sala van sorgir una majoria d'aplaudiments espontanis.

 I els aplaudiments dels periodistes què cobrien l'acte van ser els més entusiastes..

No seré jo qui jutgi quins temes son importants i quins no, o quins afecten més la vida diària dels més de 85.000 habitants de Sant Cugat, ho poden jutjar vostès mateixos.

Els informo d'alguns dels temes tractats aquest últim ple i així tindran més arguments per fer-ho:

- Major regulació del tràfic internacional d'armes
- Defensa del català a les Illes Balears
- Rebuig a la persecució de les minories per motius religiosos (casos de Pakistan i Iran)

 Significa posar en dubte si el ple municipal és el lloc idoni per tractar aquests temes estar-hi en contra? Jo crec que no..

 És més, personalment, amb els tres enunciats estic absolutament d'acord. Però havent-hi altres llocs on poder tractar-los i creyente que hi han temes amb molta més incidència en la vida diària dels santcugatencs no se jo si al ciutadà li faci molta gràcia que els seus 25 representants discuteixin aquests temes..

La percepció que jo tinc quan trepitjo/rodo carrer i xerro amb la gent és un altre ben diferent a la d’ells. I és curiós perquè suposo que seran els mateixos carrers oi..?

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 22/04/12

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/04/el-vi-es..-social-6789.php

Entrevista a Joan Ramon Armadàs

Quedem al Noops, just davant de l'ajuntament. El lloc i l'hora l'ha escollit ell, deformació professional.. Quan arribo ja està assegut a la terrassa fent un cafè amb llet, son les 12h d'un dissabte, dia esplèndid. Sec i demano un tallat.

Conversa agradable, distesa, se'l veu còmode. Jo, al principi preocupat per què tot quedi ben enregistrat.  Durant l'entrevista es para força gent a saludar-lo, entre ells el fotògraf que el retrata a la contraportada del seu llibre. Fins i tot li compren un parell que els dedica il.lusionat. Acabem l'entrevista i a la taula on estàvem tots dos ja som 5 persones.

La pregunta que més li costa respondre és la de explicar algun "fracàs personal" i se'l veu a gust parlant del seu ofici i el seu poble. L'haig de frenar, sinó encara estaria transcrivint l'entrevista. En total 37 minuts de gravació, que porten una feina considerable si ho has de fer a estones com és el meu cas.. Bona gent el Joan Ramon.

En Joan Ramon Armadàs té 28 anys, va néixer a Barcelona i als 5 anys va venir a viure a Sant Cugat. És llicenciat en dret i periodista. Va començar fent de cuiner en un bar, productor de Bloomberg TV a Londres, corresponsal a la Xina per l'Agencia Catalana de Noticies, i des de fa 2 anys llargs porta la secció de política i economia al Diari de Sant Cugat i al TOT Sant Cugat. Viu en pecat i de lloguer, del què és un ferm defensor.


Avui presenta el seu primer llibre "La cicatriu de la mare" a les 20h al claustre del Monestir de Sant Cugat, amb entrada lliure.


"La cicatriu de la mare" crec que enganxarà, té una mica de misteri, sang, amor i sexe.

Primer de tot, quina part de la frase "no em va bé quedar aquí per què em costa molt aparcar el taxi" no vas entendre tio?

És veritat! Ha, ha.. No ho recordava. Es que és el lloc on quedo amb molta gent per què és cèntric, prop de l'ajuntament, del Diari i de casa meva.

Cap problema, després et passo el tiquet del Mercadona, què és son he hagut d'aparcar..

Si fa un parell d'anys t'haguessin dit que la primera entrevistaria te la faria un taxista què haguessis pensat?

Ha, ha.. No ho hauria dit mai, la veritat. Això demostra que el món del periodisme està ple d'intrusisme.. Tot i que per poc se t'ha avançat la Cinta Caballé, que me'n va fer la primera fa tan sols uns dies pel TOT Sant Cugat al claustre del Monestir

Periodista i advocat, quina és la vocacional?

Crec que periodisme, no em penedeixo d'haver fer dret. De fet, vaig treballar durant un temps en un despatx d'advocats a Irlanda.

Has calculat quantes entrevistes has fet?

Ostres, no ho he calculat mai..

Intenta-ho...

Aviam, calculat així per sobre només a Sant Cugat i en format entrevista unes 200. 

Alguna que recordis amb un afecte especial?

La de la Mònica Terribas, va ser professora meva i un referent. Amb un tracte humà excepcional, sempre ha estat allà quan l'he necessitat.

Jordi Pujol, tota una figura comparteixis o no la seva ideologia. És petit però impressiona. Té un "background" impressionant.

I la de Juan Antonio Samaranch, el vaig entrevistar a la Xina abans dels Jocs de Pekin. Una figura que agradarà més o menys però és l'artífex de portar els els Jocs a Barcelona i a Pekín. Al barri on vivia de Pekin tenia una escultura del Samarach només sortir del portal, això dóna una idea de l'importància del personatge. Tot i que entenc perfectament que tingui els seus detractors..

I alguna de tensa?

Cap en concret, com a col.lectiu les entrevistes a polítics sempre tendeixen a ser tenses. Ja que tu com a periodista has d'anar a treure coses que ells no volen que siguin tretes, tot i que som vasos comunicants i ens necessitem mútuament. Ells volen explicar les seves idees i nosaltres fer la nostra feina. Fins i tot pot ser més tensa una amb un polític sense representació que amb l'alcaldessa.

Una que et faria especial il.lusió fer?

Entrevistar l'Albert Pla, és un repte i estic acollonit.. Em fa por per què he vist alguna entrevista que li han fet i l'entrevistador queda fet caldo. Un repte professional. M'agrada la seva irreverència.

I al Quim Monzó, un català universal i un referent, exemple a seguir ara que començo al món literari. 

Un personatge mort que t'hauria agradat entrevistar?

Com a periodista polític Companys o Macià, personatges clau per entendre aquells anys tan convulsos i que van ser tant importants per Catalunya i per Espanya. Anys que van canviar-ho tot. Tot i què m'hauria de documentar molt..

Que valores més de treballar en un mitjà de comunicació, la llibertat que et donen o la repercussió que té la teva feina?

Valoro molt més la llibertat. De moment en cap lloc he tingut la mà invisible que em dirigeixi.. I si em passés em putejaria per què ho consideraria una mancança al dret d'informació de la gent. Tot i que la repercussió d'un mitjà de comunicació local de vegades es menysprea, es major al que sovint la gent s'imagina. No només es fa bon periodisme als mitjans grans, als petits hi ha molta qualitat.
Qui accepta pitjor una crítica, els polítics o els periodistes?

Uff.. aquesta és difícil.. Els polítics els costa acceptar-les però als periodistes tenim molt ego..

Mulla't..

Diria que els periodistes. De vegades intentem buscar excuses per no reconèixer que ens hem pogut equivocar.. Tot i que d'altres vegades tenim un as a la màniga, la gravació.

Com us ho feu per treure tanta informació d'entre tan sols 85.000 habitants?

Tenir moltes fonts. En el meu cas que faig política l'Ajuntament els polit-ics son molt importants. Ells mateixos et venen a buscar sovint per dir-te coses i la meva feina es suavitzar una mica el missatge i que no siguem un altaveu de propaganda. De vegades es piquen entre ells a traves nostre.

I també fa molt ser de Sant Cugat, el coneixement del territori és bàsic.

I ara la pregunta de moda: quin futur veus a la premsa escrita amb la revolució tecnològica que estem vivint?

El periodisme de paper no morirà com no va morir la ràdio quan va sortir la TV, ni el cine quan va sortir el vídeo. El periodisme de paper està vivint un canvi que li ha vingut molt de cop, amb Internet i les xarxes socials. Han desaparegut moltes publicacions i, per desgràcia, encara en desapareixeran moltes més..

Aquest sector, lamentablement, es redimensionarà a la baixa i el periodisme de paper serà Premium. Un producte per gent que vol anar més enllà de la "noticieta" que trobis a la xarxa. Li hauran de donar una volta més i tornar una mica al periodisme d'abans. Anar més a la reflexió, a rascar. Però no morirà. 


Com utilitzes les xarxes socials a la teva feina diària?

Estic més a Twitter que a Facebook. Twitter l'utilitzo com a font i per comunicar el que crec que pot interessar als meus seguidors.

I com que sóc optimista també faig una mica d'humor, que amb ho cardat que està tot ens fa molta falta. 

Has vist la sèrie "Lou Grant"?

Com? "Lou Grant"? No tinc ni idea de què és això..

Un país per fer de corresponsal?

Xina

Si no haguessis sigut periodista que t'hauria agradat ser?

Advocat

Com et veus d'aquí 10 anys?

Escrivint

I d'aquí a 20?

Escrivint amb més canes..

Què pensaries de mi si et digués que no he vist cap pel.licula d'Star Treck?

Star Treck encara t'ho perdonaria, però d'Stars Wars no t'ho perdonaria mai..

Ostres! No son el mateix!?

No tio!

Ha, ha.. No en tenia ni idea, creia que eren el mateix!?

Ara si que me'n vaig..

Tornarem a vèncer?

Si, s'ha de ser optimista

Messi és Déu?

Si no ho és, deu ser la seva mà dreta..

Un esport.

Bàsquet

Un color.

Negre

Un número.

El 7

Un cotxe.

El Twingo

Un llibre.

Ostres un només impossible..

Has de dir un..

Què cabró..

Aquí mano jo xato..

Ha, ha.. Doncs el "Per què de tot plegat" del Quim Monzó

Una emissora de ràdio.

Catalunya Ràdio

Un canal de TV.

TV3

Una beguda.

Cigaló de Bayleis amb gel

Un menjar.

Macarrons de la mama

Última vegada que has plorat?

Durant l'últim any

Últim cop que has dit "t'estimo"?

Fa hores.

Quants amics tens?

De 10 a 20

Un fracàs personal?

Hòstia, no m'ho havia plantejat mai.. Potser no haver dit prou vegades a la gent que realment t'importa que t'importa. Ho diem poc i ho hauríem de dir més. Potser morim al dia següent i te'n vas sense haver-ho dit.

Un fet que hagis aconseguit que et faci sentir orgullós?

Publicar el meu primer llibre

Arribarem a Ítaca?

Amb il.lusió!

El que més t'agrada de viure a Sant Cugat.

La relació que tinc amb la gent

El que menys t'agrada de Sant Cugat.

Que no hi hagi tanta gent implicada amb Sant Cugat com a mi m'agradaria

Un barri per viure-hi

Valldoreix

Un bar

El Baobab

Un restaurant

El Chong Hua

Un racó.

El claustre del Monestir

Estil Laporta o estil Rosell?

Laporta

Legalitzaries les drogues?

Si

I la prostitució?

També

El viatge que no et vols morir sense fer?

Japó

Ven-me el teu llibre en 1 minut..

La cicatriu de la mare és una novel.la doblement negra, per què és negra però amb punts d'humor també negre. Vol ser entretingut, és fàcil i sense pretensions literàries enrevessades. I fos una pel.licula seria una road movie per diferents llocs de Catalunya. Té una mica de misteri, sang, amor i sexe. Crec que enganxarà per que toca molts sectors i fins al final no acabes traient l'entrellat..

Quina opinió tens del món del taxi?

A Catalunya no n'he tingut gaire relació. Amb els que més m'he relacionat és amb els xinesos i no va ser bona.. Però considero que és un servei molt útil i que té mala fama, com la dels periodistes. I segurament no ens la mereixem ni uns ni els altres. Considero que és un servei molt útil

I dels taxistes?

Com a tots els sectors suposo que deu haver-hi de tot...

Depèn del Trivial

Aquest és el primer article que em publica una revista de tirada estatal, "El Ciervo", www.elciervo.es.

El tema NO era lliure, tenia de tractar sobre la "Cultura general".

Aviam què us sembla...



Depèn del Trivial



Cadascú interpreta de diferent manera el què és la cultura general; el què per un estudiant d’economia és saber qui és George Soros i on és Davos per un informàtic és conèixer on es va graduar Steve Jobs o per una “choni de Castefa” (Pujol dixit) és saber quin any es va emetre la primera edició de “Gran Hermano”. Impossible unificar criteris..


El que està clar és que el concepte evoluciona, i si no em creieu, feu una partida al Trivial.. que fa quatre dies havies de saber les preposicions d’una tirada i conèixer 3 obres de la generació del 27 i ara has de saber quin any es va llençar el primer Iphone o quina energia consumeixen els motors híbrids.


I la rematada ve quan treballes en un sector on es parla amb l’estudiant d’economia, l’endemà l’informàtic i l’altre la de “Castefa”, llavors si que has de tenir paciència i uns mínims coneixements per no acabar afirmant convençut que George Soros va participar a “Gran Hermano” o que Steve Jobs es va graduar a Davos.


No estaria de més que alguna ment privilegiada inventés un mecanisme que et deixes escollir el tema de conversa quan puges a un taxi. M’explico: Que el client un cop acomodat a l’interior pogués pulsar uns botons que portarien al capçal i escollir si vol que el tema de conversa sigui un o l’altre, i en funció del grau de dificultat que tingues pel conductor seguir el tema escollit, poguéssim demanar ajut que ens arribaria a traves d’un auricular.


Seria un negoci rodó, el passatger sortiria content perquè ha pogut tenir una conversa sobre el que ell considerava que era cultura general i el conductor feliç perquè s’ha enriquit amb uns coneixements que no tenia abans de què el passatger premés el citat botó. Tot i que no descartaria un seient que sortís propulsat (estil al dels avions F16) per quan la pressió sigui inaguantable..


Podríem diferenciar entre cinc grans blocs: Tecnologia, Teatre/Cinema, Esports, Geografia, Actualitat. Quin dels blocs escolliríeu vosaltres? Jo, si voleu que us doni el meu pronòstic, crec que els botons que abans es gastarien serien els d’actualitat i esports.. Però això si, sempre i quan quedes exclòs el tema “crisi”, perquè avui en dia si de veritat vols demostrar que tens cultura general has de saber què és la prima de risc, l’objectiu de dèficit i el canvi dólar/euro.

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 23/03/12

Volem carril cotxet!


Per fi arriba el bon temps! Centenars de pares comencem a deixar enrere l'època de grips, mocs, bronquitis i/o tos seca que ens ha "segrestat" a casa la meitat de la temprada tardor/hivern i ens llancem a passejar I se'ns veuen unes cares de felicitat.. Semblem nòrdics quan arriben el primer dia a Calella...

Com canvien els temps, 15 anys enrere els dissabtes o diumenges t'aixecaves del llit tot just per dinar destrossat per la festa de la nit anterior i ara a les 08:30 hores (en els millors dels casos) ja tenim els marrecs activats..

Aparquem a la zona de Coll Favà, baixem per Francesc Macià, tombem cap al centre, juguem amb els nens davant del Monestir, es persegueixen uns als altres, juguen a la pilota, fem la cervesseta a les terrasses.. felicitat infinita!

Doncs després de tanta activitat i d'haver-los donat de dinar cauen esgotats i s'adormen plàcidament als cotxets. I llavors és quan decideixes seguir el passeig pel centre de Sant Cugat tot xerrant amb la parella.

Idíl·lic oi? Doncs no xatos.. Deixant clar que sóc un enamorat dels carrers empedrats, la percepció canvia quan vas amb el nen adormit al cotxet pel carrer Santa Maria, és divertidíssim!

Els qui van amb els nens desperts es nota perquè passegen pel centre del carrer sense problemes, i els qui els portem dormits anem pels laterals que són on hi ha un metre per banda de carrer completament llis. Evitem així que amb els sotracs de les llambordes se'ns despertin.

Què passa quan els que anem direcció cap a l'estació ens creuem amb els pares que van en direcció Monestir pel mateix lateral? Tensió, ens aguantem les mirades, actitud desafiant a veure qui és el primer que abandona la zona llisa amb el risc que el marrec es desperti... Sembla la típica escena de les pel·lícules del "Far West". La dona et mira com dient: "Com es desperti em sentiràs", però és que la dona del "rival" li diu el mateix!

Salvat aquest tràngol (no sempre amb èxit) arriba el moment de sortejar les terrasses, testos, o els cotxets pels nanos que els hi poses 1€ i es pensen que son Michael Schumacher a Montmeló... (ahir vaig deixar-me 2€ més).

Si aconseguim arribar des del carrer de Santa Maria amb Francesc Moragues fins a l'entrada de l'estació a la plaça de Lluís Millet ens haurien de premiar un diploma de "pare del mes"!

I si féssim un "carril cotxet"? Sant Cugat és la ciutat amb una natalitat més alta, demandants hi haurien.. Els podríem senyalitzar de manera semblant als "carrils bici" però amb dibuixos del Pocoyó, el Bob Esponja, les Tres Bessones, el Mickey o les princeses. Amb una línia discontinua que permeti els avançaments (hi ha visibilitat suficient) i de doble direcció, on en comptes de viure moments de màxima tensió amb el pare que ve de cara ens podríem saludar relaxats i amb un somriure, i qui sap si acabaríem fent el vermut plegats en comptes de seguir-nos amb la mirada com dient: "Me he quedado con tu cara.."

Penseu-hi quan passegeu el proper cap de setmana i si em voleu desafiar, sóc el del cotxet "Cybex" blau marí..

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/03/volem-carril-cotxet-6288.php

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat el 06/03/12

 Els autèntics referents.


Sovint quan assistim a les xerrades que es realitzen a Sant Cugat sobre emprenedoria, consells per muntar una empresa o motivació de grups sempre ens posen els mateixos exemples, fundadors o directius de grans multinacionals que mouen xifres de tants zeros que és difícil passar-ho a pessetes en qualsevol calculadora. Apple, GM, Nike o Facebook són exemples recurrents.

I d’aquets, entre 6.000 milions de tios n'hi hauran un centenar tirant llarg... Està molt bé saber quins han estat els encerts d'aquests gurús però tanmateix és complicat aplicar-ho a les microempreses o pimes, que són el teixit d'un país com el nostre. A mi m'agraden més els casos d'èxit a petita escala, l'èxit del tio que se la juga i munta un petit comerç i que és capaç en temps d'una crisi descomunal salvar-se, i no perquè hagi estudiat a Standford o Cambrige, no perquè el seu pare tingui contactes a gran escala que li tornen favors prestats en el passat, sinó perquè ha aplicat el sentit comú, ha sabut entendre el que demanava la seva clientela i els hi ha facilitat, tan senzill com això.

Parlo d'una pizzeria del centre de Sant Cugat, petita, acollidora i portada d'una manera familiar. Vaig anar-hi un divendres i hi havia cua, sí, sí: cua! Vaig haver d'esperar una estona per poder menjar-hi. Estrany oi? Doncs no us penseu pas que posaven bitllets de 50€ dins de la lasanya, que sortegessin un cap de setmana a Port Aventura o que haguessin contractat un boy o una streapper per amenitzar la jornada, no. Havien aplicat el sentit comú i s'havien adaptat a les difícils circumstàncies actuals amb intel·ligència i rapidesa.

Deurien veure que menjar un menú contundent cada dia no és la millor opció per conservar els pantalons d'una temporada a un altre i que el preu del menú normal multiplicat per 22 dies laborables d'un mes suposava una despesa considerable en aquests temps difícils. Es van posar a plorar per les cantonades del local o van intentar aliances impossibles abocades al fracàs? No. Van elaborar diferents tipus de menú més econòmics on podies escollir un segon amb beguda i postre o cafè per un 25-35% menys... Absurd oi? Doncs ple cada dia entre setmana xatos! (A veure quants gurús poden dir el mateix) Perquè van veure que el difícil era mantenir la clientela de dilluns a divendres, el cap de setmana no calia perquè ja funcionava bé.

A aquest noi no el veurem en una jornada d'emprenedoria amb un "power point" explicant com s'ho ha fet mentre un auditori ple pren notes sense parar i espera que acabi l'exposició del seu model de negoci per felicitar-lo, no. A aquest el veiem pencant cada dia, intentant tirar un negoci endavant i buscant la manera de conciliar vida laboral amb familiar.

I jo, si voleu que us digui la veritat, m'agafo més com exemple aquest tipus de tios que als gurús de Silicon Valley. Només així ens en sortirem.. Diuen les estadístiques que el 50% de negocis fracassen abans dels primers 5 anys, ells ja pertanyen a l'altre banda de l'estadística. Enhorabona!

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/02/els-autentics-referents-5689.php

Article publicat al Diari de Sant Cugat 15/04/12

Poble o ciutat? Aquesta és la qüestió..

Sovint tinc un dubte que encara no tinc resolt, a Sant Cugat què som: un poble gran o una ciutat petita? "Small city" o "Big town"?

Depèn amb qui parlo em diu que som una ciutat i altres que diuen que no hem deixat de ser un poble, més gran que abans, però un poble en definitiva.

Actualment som la tercera població en nombre d'habitants del Vallès Occidental, amb un espectacular creixement en el nombre d'habitants els darrers 12 anys d'un 49%.

Si ens comparem amb Sabadell o Terrassa sembla que siguem un poble. Tant Sabadell com Terrassa es mouen al voltant dels 200.000 habitants cadascuna mentre a Sant Cugat estem actualment en 83.000. I el sentiment majoritari allà és que son una ciutat.

Si ens comparem amb Rubí tenim 10.000 habitants més però allà es consideren majoritàriament un poble, en canvi aquí m'he trobat amb força gent que considera que Sant Cugat és una ciutat. Curiós..

Què fa que es tingui la percepció de ser un poble o una ciutat, el nombre d'habitants o la sensació que tenen les persones que habiten?

Intento resoldre els meu dubte al diccionari d l'Institut d'Estudis Catalans i diu:

Ciutat: Població gran que té més preeminències que una vila. Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp.

Poble: Conjunt dels habitants d'un territori, d'un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament.

Els meus dubtes no tan sols no es resolen sinó que augmenten.. Per una banda considero que som una ciutat però també tenim alguna cosa de poble. Podríem considerar que som una ciutat que encara no ha deixat de ser poble?

Potser seria una bona definició si no fos tan llarga... Què en penseu?

Article publicat al Diari de Sant Cugat 16/03/12

Benvolguts espoliats santcugatencs.

El conseller Mas-Colell ens dóna la dada: 2.251€. Aquests son els diners que a cada català ens foten cada any. I tant se val que siguis de dretes, d'esquerres, de centre o apolític. Tant se val que portis un Range Rover V6 o un Citroen Saxo del 93. Tan t se val que diumenge vagis a missa de 12 o escolleixis enfilar-te amb la bicicleta Collserola amunt. Tant se val que siguis mestressa de casa o executiu d'una multinacional. Son uns diners a fons perdut; els treballes, els guanyes i te´ls foten, així de simple...

A Sant Cugat hi viuen 83.337 habitants, fent una simple mutiplicació ens surt que des d'aquí surten 187.591.587€ cada any que no veiem mai més.. Recordar que el pressupost de l'ajuntament de Sant Cugat per l'any 2012 és de 92,1 milions d'euros. Resumint, al conjunt de santcugatencs els foten més del doble del pressupost municipal anual!

I l'espoli és transversal; als 3.759 votants del PP de Sant Cugat els hi foten 8.461.609€/any, als 2.773 del PSOE 6.242.023€/any, als 681 de Ciudadanos 1.532.931€/any... Per citar tres partits "a l'atzar.."

Més dades, amb una mitjana de 2 fills per parella significaria que de cada llar marxen 9.004€/any, 750€ cada mes! 25€ cada dia! Plogui, nevi, faci sol o estigui núvol..Us heu parat a pensar què podria fer una família de 4 membres amb 750€ més cada mes? O de quins serveis, que ara no pot permetre's, en podria gaudir?

Permetríem això si ho fessin albano-kosovars encaputxats, de nit i en furgonetes? Doncs perquè ho permetem que ens ho facin encorbatats, amb cotxe oficial i des de la Carrera de San Jerónimo a 650 quilòmetres? Per què al què uns fan ho consideren un delicte i al que fan els altres solidaritat interterritorial?

Article publicat al Diari de Sant Cugat 03/02/12

Sant Cugat del Bebè.

Una de les situacions límit que viu un matrimoni és la de comprar tot el que necessitem per donar la benvinguda al nadó, sempre i quan haguem superat amb èxit la fase pre-boda. El mareig de mirar mobles, electrodomèstics, vestits o restaurants es substitueix per mirar cotxets, bressols, robeta o la cadireta pel cotxe.

I per donar-vos un cop de mà us donaré un petit consell: oblideu-vos d’anar a fires o exposicions on ens convertim en un €uro amb potes recollint mostres inútils, passegeu per Sant Cugat!

A partir de Març/Abril Sant Cugat es converteix en la capital mundial dels complements de nadons, l’equivalent al Mobile World Congress però a nivell bebè.

Passejant un cap de setmana pels voltants del Monestir, Coll Favà, parc Central o Quatre Cantons podem veure tots els models possibles de cotxets. El que es plega com un paraigues, el que necessites tenir una furgoneta perquè hi càpiga, el “vintage” d’inoxidable i rodes grans, el suec que es plega tant que el pots fotre a la butxaca interior de l’americana…

Està ple de botigues de nadó (on el diminutiu “eta” o “et” és converteix per art de màgia en 25/30€. JaquetETA, jerseiET.. ), escoles bressol, monovolums o parcs infantils (que es converteixen en el Serengueti on només els més forts aconsegueixen pujar al gronxador).

I a l’hora del vermut quan seiem a qualsevol de les terrasses aprofitant l’hora del sol i els donem de dinar, aquell moment es converteix en una classe magistral sobre: la bossa del menjar, el tupper, cullera de metall o de silicona, tipus de pitet, iogurt o fruita, quantitat de xumets aconsellables, amb gluten o sense, lactosa si lactosa no, rovell o clara, dalsy o apiretal..

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 29/01/2012

Reinventant el ple municipal.


Fa uns dies vaig assistir per primer cop al ple de l’Ajuntament de Sant Cugat, i va haver una sèrie de coses que em van sorprendre. Unes més i d’altres menys, si us sembla bé us faig uns petita relació i una llista de coses que milloraria. Redactades, com sempre, amb el meu particular punt de vista que espero que molesti força a alguns i arrenqui un somriure a d’altres:

- Mitjana d’edat: Digne de viatge de l’Inserso, sorprenent i alhora preocupant l’elevada mitja d’edat. No vull dir que sobri gent gran, però si en falta de jove. I em comentava un conegut que el fet que ara hi sigui la CUP l’ha fet baixar força… No vindria malament disposar d’un desfibril·lador a mà.

- Intervenir assegut: Tots els regidors intervenen asseguts, desconec si és normativa o voluntat pròpia. Però a més com alguns només es dediquen a llegir, intervenen amb el cap cot, com si es dirigissin al bolígraf que tenen al costat dels papers en comptes que a les persones que els envolten.

- Discurs poc natural i poca flexibilitat o massa rigidesa en els torns de paraula: El vocabulari emprat sovint és llunyà a la ciutadania. Jo quan vaig al forn no escolto la gent que demani: “Una barra de quart que segons la llei 4 article 5.3 ha de pesar 204 grams pesats en una balança equilibrada amb la mesura de quilo exposada al museu egipci de Londres”, la gent diu “bon dia, una barra de quart Sisplau”. Tant costa parlar perquè la gent normal t’entengui? I la dependenta no aixeca la mà per preguntar-te si vols alguna cosa més o si la vols més o menys cuita. Ho pregunta directament i prou no?

- Valoracio tipus 1x1: Trobo a faltar fer com a les retransmissions esportives un 1x1 un cop acaba el ple. Igual que fa el mestre Ricard Torquemada a Catalunya Ràdio però aplicat als polítics. Per exemple: Regidor A: Tens, semblava que li tirava la sisa de l'americana, no es mostrava còmode, angoixat de pensar que tornaria a sopar bledes quan arribes a casa. Regidora B: Adormida, amb dificultats per aguantar el cap dret durant les intervencions, semblava mancada de cafeina, necessita canviar hàbits i descansar més. Regidor C: Apàtic, més preocupat en llegir en català sense patir un ictus que en entendre el que li han escrit. Necessita transfusió aviam si agafa empenta. I així amb cadascun dels regidors..

- Smartphones: Costa imaginar com serien els plens abans de l’arribada d’aquesta tecnologia, tot i que també costa entendre que abans llegíssim els components del gel de dutxa mentre anàvem al wàter.. Addicció generalitzada de molts assistents. Risc de suicïdis massius si és prohibís utilitzar-los.

- Aigua: Rutinària ampolla d’aigua per cada regidor. Si un cop acaba el ple molts van a fer uns vinets o una cervesa perquè no els hi servim ja al ple acompanyat d’uns fruits secs o unes galetes salades. Així potser es deixarien anar, ja sabeu, es perd una mica la vergonya… Fins i tot podríem veure com el regidor B li tira la canya a la regidora F del partit contrari encoratjat pel parell de txacolins que s’ha fotut..


http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/01/reinventant-el-ple-municipal-5090.php

Article publicat al Diari de Sant Cugat 05/01/12

Gràcies crisi!

Haig de parlar d’algun fet rellevant del 2011? Mmmhh.. Ja està! Un fet original, la crisi! Sorpresos?

És cert que a Sant Cugat la crisis no ha passat de llarg i també està fent mal, però no podem negar que no hem patit un sotrac tan bèstia com als pobles/ciutats que ens envolten. 

I les coses no passen per casualitat, des de fa anys es va apostar per un projecte de ciutat determinat on els fruits es recollien a mig termini. I negar-ho seria fer trampes al solitari, amb els seus encerts i les seves coses a millorar, el projecte està fent que la crisi dels pebrots no faci tant mal com a altres llocs.

Fins i tot rescatem valors que hem tingut oblidats:

La solidaritat; a Càritas tenen més ajudes que mai.
L’austeritat i la racionalitat; és necessari cremar 40 litres de gasoil a la setmana per portar els nens a escola que està a 20’ caminant?

L’enginy; quan la feina no va rodada i ja no entra sense fer cap esforç és quan has de trencar-te les banyes per intentar ser la primera opció del consumidor. Primer per sobreviure, i més tard per no desaparèixer. Ja no val només obrir la persiana.

La feina ben feta; S’ha acabat tractar al client de qualsevol manera, se l’ha de cuidar després de massa anys sense fer-ho suficientment.

La conscienciació nacional; fa uns anys era impensable que Sant Cugat s’adherís a la “Xarxa de municipis per la independència” com va fer fa uns dies. Sense crisi no haguéssim reaccionat a l’ofeg premeditat al que estan sotmetent els veïns als ciutadans d’aquest país des de ja fa massa anys. 

Els santcugatencs també haurem d’escollir: separar-nos i sortir-nos-en SEGUR o desaparèixer ofegats amb l’estanquera.

Article publicat a la web del TOT Sant Cugat 01/01/2012

Qui perd els orígens perd identitat.



Fa uns dies es va presentar al Monestir de Sant Cugat l’últim llibre de Tomàs Grau 'Mirant enrere, personatges i costums del meu Sant Cugat'

Sovint quan sentim expressions ”enrere, antigament, fa anys..” fugim tot pensant que ara sí que som llestos i sabem el que ens fem, no com abans que eren uns pagesos que no en tenien ni idea de res.

Fals! El llibre és molt interessant i no estaria de més que els nostres fills el dia de demà sabessin que aquí, només fa unes dècades hi havia carboners, matalassers, ferrers o carreters, que es feia la matança del porc, que la roba es rentava a safareigs públics, que als enterraments se separaven homes i dones, que durant la Guerra Civil al Golf de Sant Cugat l’exèrcit va muntar un campament militar, que es feia la sega i la batuda i que la verema del Setembre (el poble va viure molts anys del raïm) era un dels esdeveniments de l’any.

Resulta també curiós conèixer qui són molts dels santcugatencs que donen nom a molts carrers. Degut a la meva feina, volto molt pel poble i no m’havia aturat mai a pensar qui eren o a què es dedicaven aquells que donen nom a carrers; metges, professors, exalcaldes, pastissers, industrials, pintors.. gent respectada i molt activa a nivell associatiu.

Moltes de les associacions que encara avui perduren van néixer o es van recuperar gràcies a l’empenta i esforç d’aquests santcugatencs: La “Penya Regalèssia”, agrupacions teatrals, esbarts, els grallers, el ball de gitanes, el “paga-li Joan”, l’orfeó, els falcons, ball de bastons… Avui en dia tendim a respectar en funció dels cavalls de potència del cotxe que es porta, la quantitat de metres lineals que fa la façana de la casa on es viu o els € que val el rellotge de titani que penja del canell esquerra i crec que abans es feia en funció del llegat que deixaves al poble o a la implicació que hi tenies.

En aquests moments que ens toca viure no estaria de més que ens fixéssim més en aquesta gent i l’agaféssim com exemple de com per poder viure millor no existeixen dreceres i treballar dur dia a dia s’ha d’imposar al l’enriquir-se en el mínim temps possible o amb la llei del mínim esforç.

Pagaria per veure les cares de molts d’ells si sentissin parlar de primes de risc, de comprar futurs, de gastar-se íntegrament el que guanyes durant 10/15 anys en 80 m2 a tocar d’una autopista, d’anar un dia a esquiar cremant 70 litres de gasoil, tenir 2/3 cotxes per casa o que la suma de la roba que porten nens de 13 anys superi el salari mínim professional.

No parlo de tornar a viure com fa 60 anys, però tampoc de menysprear-los o riure de com ho feien ells, perquè segurament avui podem gaudir de moltes coses gràcies a l’esforç i la manera de fer d’aquella gent. Hauríem de buscar el terme mig entre aquella època dura i austera i l'orgia recent, sense deixar de banda quina ciutat volem per d’aquí 10/15 anys. 

Miro les fotgrafies i els somriures de les seves cares supera i és més natural, l’amargament que projecten moltes de les cares actuals.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/12/qui-perd-els-origens-perd-identitat-4522.php