Article publicat al Diari de Sant Cugat el 26/10/2012

Sant Cugat del Bolet.


De moment no podem dir que estiguem vivint una bona temporada de bolets, més aviat tot el contrari..

Els bolets de primavera van sortir tard i en molt poques quantitats, les pluges de primavera van ser ridícules. Els de la temporada d'estiu que surten en cotes altes (principalment Pirineu i Prepirineu) quasi ni s'han vist ja que els habituals ruixats estiuencs de tarda van decidir no treure el cap i les temperatures van ser sorprenentment altes, quasi bé subsaharianes.

I no ha sigut fins fa un parell de setmanes que s'ha pogut començar a agafar-ne uns quants, tot i que no ha sigut per tirar coets s'ha apaivagat la síndrome d'abstinència que patia el món boletaire.

Sembla ser que si les pluges no desapareixen encara podrem salvar la part final de la temporada, i a Sant Cugat tenim algunes zones que son molt i molt bones per un dels bolets més bons que hi han, el Lactarius sanguifulus, conegut popular com el rovelló Vinader. El més saborós de tots els rovellons que es fan.

Aquí, o es fan bolets delicatessen o no se'n fan, anem així de sobrats!

Juntament amb una petita zona compresa entre Castellar, Matadepera i nord de Terrassa, Sant Cugat és l'únic lloc del Vallès on n'hi han, i Novembre i Desembre son els mesos que acostumen a sortir.

Així que ja sabeu, una bona manera d'introduir els més menuts en aquest apassionant món és endinsar-se a Collserola i buscar-ne. Estalviarem la cada cop més cara benzina i guanyarem un parell d'hores de son, tan preuades per grans i petis sobretot els caps de setmana.

I recordeu: el bolet s'arrenca i no es talla, porteu cistella mai bossa de plàstic, no deixar escombraries al bosc, i en cas de dubte: NO s'agafen.