Feliç, sóc molt feliç!
Vaig poder viure en primera persona la manifestació més bèstia que s'ha fet mai al meu país, acompanyat de la meva familia i d'una paraula que no es va abandonar en tota la tarda i cridada de viva veu per tothom: "INDEPENDÈNCIA!".
Em vaig saludar amb molta gent de Sant Cugat de diferents estatus; metges, estudiants, administratives, periodistes, empresaris, taxistes, aturats, advocats... De diferents edats; joves, adults, ancians i fins i tot nadons.. De diferents ideologies; esquerra, centre, dretes.. L'independentisme és, per fi, totalment transversal.
Som independentistes, i què!?
Els dies previs a Sant Cugat es van esgotar les estelades, els balcons estàven atapaits de banderes catalanes amb més estelades que mai i als cafès el tema de conversa era "aniras a la mani"?
Als ferrocarrils no s'hi podia ni entrar però la gent, lluny d'enfadar-se, esperava tranquilament al següent. Ni un sol incident en una mobilització de 2 milions de persones, pocs països del món poder dir el mateix.
No vam anar emprenyats ni a cridar consignes contra ningú, anavem il.lusionats, en familia, serens i tenint molt clar el que anàvem a fer: una revolta pacífica i un referèndum a cost 0€.
No ens vàrem manifestar senyors, vàrem canviar la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada