DEL BARCO DE CHANQUETE, NO NOS MOVERÁN!
S'ha acabat la festa. Ja no queda ni whisky, ni ginebra ni gots de tubo. El discjòquei es nega a punxar cap cançó més i les llums giratòries de colors llampans que trencàven la foscor de la sala s'apaguen i la por s'apodera d'un sistema econòmic basat en la confiança.
Tornem a la realitat, la orgia del caler fàcil és història i toca tirar d'ibuprofè per passar la ressaca...
Les vacances no queden al marge de la competició viscuda i la quinzena al sud-est asiàtic es converteix (en el mollor dels casos) en una setmana a la Costa Brava i els deu dies dels 4 de família a Menorca amb allotjament i esmorzar passen a ser deu dies a Torredembarra a l'apartament dels sogres que no soportes, sense aire condicionat i a sobre dormint al sofà-llit..
L'absurda competició que s'havia establert entre alguns santcugatencs ha petat; Que t'has comprat un Volkswagen Touareg 3.0? Doncs jo el V6.. Que la Judith té un V6!? Doncs jo un V12 Miquel! I on poso un Touareg podeu posar un viatge a Nova York, Bali, Orlando o Cancún.
Coneixo gent que no aguantava la seva parella i que marxava a 12.000 kms només per la satisfacció d'arribar a la oficina i passar per la cara a la companya a la que odia i que (pobreta) només ha anat de creuer pel mediterrani a crèdit, que el moreno del Carib dura més i és més intens.. Bravo!
Tota aquesta fantasmada ha petat, i tal com va comentar el conseller Recoder fa uns mesos a la presentació d'un llibre del Tomàs Grau, "no sempre és fàcil anar a menys en segons quines circumstàncies.."
Em va quedar clar que no es referia a aturats, pensionistes o mileuristes. Sutilment, picava més alt..
Jo, defensor a ultrança del "menú paella" de xiringuito a peu de platja que inclou: Amanida catalana, Paella mixta i crema catalana (cremada o sense cremar) per 12,50€ (beguda no inclosa), partidari de la seva inclusió com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, però que quan les circumstàncies ho han permès m'he fotut una caldereta a Menorca o he creuat "el charco" per dur la mítica pulsereta del tot inclòs, puc assegurar que ho important no son els kilòmetres que facis per vacances, sinó en companyia de qui els fas.
Potser per fi descobrirem que tenim un país acollonant: La Cerdanya, la Vall d'Aran, la Garrotxa, el Pallars, l'Empordà, el Penedès.. O que a Sant Cugat s'està de pebrots el mes d'Agost.
Però qui no s'adapti que no pateixi, sempre els hi quedaran els insofribles àlbums de fotos (amagant panxeta), les horteres figuretes del menjador i els records al seu cervell del que va passar en aquella "Junior Suitte" del Bahia Príncipe...
Salut!
P.d. Sempre m'havia vingut de gust posar un títol a l'article que no tingues res a veure amb el text..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada