Entrevista a Joan Ramon Armadàs

Quedem al Noops, just davant de l'ajuntament. El lloc i l'hora l'ha escollit ell, deformació professional.. Quan arribo ja està assegut a la terrassa fent un cafè amb llet, son les 12h d'un dissabte, dia esplèndid. Sec i demano un tallat.

Conversa agradable, distesa, se'l veu còmode. Jo, al principi preocupat per què tot quedi ben enregistrat.  Durant l'entrevista es para força gent a saludar-lo, entre ells el fotògraf que el retrata a la contraportada del seu llibre. Fins i tot li compren un parell que els dedica il.lusionat. Acabem l'entrevista i a la taula on estàvem tots dos ja som 5 persones.

La pregunta que més li costa respondre és la de explicar algun "fracàs personal" i se'l veu a gust parlant del seu ofici i el seu poble. L'haig de frenar, sinó encara estaria transcrivint l'entrevista. En total 37 minuts de gravació, que porten una feina considerable si ho has de fer a estones com és el meu cas.. Bona gent el Joan Ramon.

En Joan Ramon Armadàs té 28 anys, va néixer a Barcelona i als 5 anys va venir a viure a Sant Cugat. És llicenciat en dret i periodista. Va començar fent de cuiner en un bar, productor de Bloomberg TV a Londres, corresponsal a la Xina per l'Agencia Catalana de Noticies, i des de fa 2 anys llargs porta la secció de política i economia al Diari de Sant Cugat i al TOT Sant Cugat. Viu en pecat i de lloguer, del què és un ferm defensor.


Avui presenta el seu primer llibre "La cicatriu de la mare" a les 20h al claustre del Monestir de Sant Cugat, amb entrada lliure.


"La cicatriu de la mare" crec que enganxarà, té una mica de misteri, sang, amor i sexe.

Primer de tot, quina part de la frase "no em va bé quedar aquí per què em costa molt aparcar el taxi" no vas entendre tio?

És veritat! Ha, ha.. No ho recordava. Es que és el lloc on quedo amb molta gent per què és cèntric, prop de l'ajuntament, del Diari i de casa meva.

Cap problema, després et passo el tiquet del Mercadona, què és son he hagut d'aparcar..

Si fa un parell d'anys t'haguessin dit que la primera entrevistaria te la faria un taxista què haguessis pensat?

Ha, ha.. No ho hauria dit mai, la veritat. Això demostra que el món del periodisme està ple d'intrusisme.. Tot i que per poc se t'ha avançat la Cinta Caballé, que me'n va fer la primera fa tan sols uns dies pel TOT Sant Cugat al claustre del Monestir

Periodista i advocat, quina és la vocacional?

Crec que periodisme, no em penedeixo d'haver fer dret. De fet, vaig treballar durant un temps en un despatx d'advocats a Irlanda.

Has calculat quantes entrevistes has fet?

Ostres, no ho he calculat mai..

Intenta-ho...

Aviam, calculat així per sobre només a Sant Cugat i en format entrevista unes 200. 

Alguna que recordis amb un afecte especial?

La de la Mònica Terribas, va ser professora meva i un referent. Amb un tracte humà excepcional, sempre ha estat allà quan l'he necessitat.

Jordi Pujol, tota una figura comparteixis o no la seva ideologia. És petit però impressiona. Té un "background" impressionant.

I la de Juan Antonio Samaranch, el vaig entrevistar a la Xina abans dels Jocs de Pekin. Una figura que agradarà més o menys però és l'artífex de portar els els Jocs a Barcelona i a Pekín. Al barri on vivia de Pekin tenia una escultura del Samarach només sortir del portal, això dóna una idea de l'importància del personatge. Tot i que entenc perfectament que tingui els seus detractors..

I alguna de tensa?

Cap en concret, com a col.lectiu les entrevistes a polítics sempre tendeixen a ser tenses. Ja que tu com a periodista has d'anar a treure coses que ells no volen que siguin tretes, tot i que som vasos comunicants i ens necessitem mútuament. Ells volen explicar les seves idees i nosaltres fer la nostra feina. Fins i tot pot ser més tensa una amb un polític sense representació que amb l'alcaldessa.

Una que et faria especial il.lusió fer?

Entrevistar l'Albert Pla, és un repte i estic acollonit.. Em fa por per què he vist alguna entrevista que li han fet i l'entrevistador queda fet caldo. Un repte professional. M'agrada la seva irreverència.

I al Quim Monzó, un català universal i un referent, exemple a seguir ara que començo al món literari. 

Un personatge mort que t'hauria agradat entrevistar?

Com a periodista polític Companys o Macià, personatges clau per entendre aquells anys tan convulsos i que van ser tant importants per Catalunya i per Espanya. Anys que van canviar-ho tot. Tot i què m'hauria de documentar molt..

Que valores més de treballar en un mitjà de comunicació, la llibertat que et donen o la repercussió que té la teva feina?

Valoro molt més la llibertat. De moment en cap lloc he tingut la mà invisible que em dirigeixi.. I si em passés em putejaria per què ho consideraria una mancança al dret d'informació de la gent. Tot i que la repercussió d'un mitjà de comunicació local de vegades es menysprea, es major al que sovint la gent s'imagina. No només es fa bon periodisme als mitjans grans, als petits hi ha molta qualitat.
Qui accepta pitjor una crítica, els polítics o els periodistes?

Uff.. aquesta és difícil.. Els polítics els costa acceptar-les però als periodistes tenim molt ego..

Mulla't..

Diria que els periodistes. De vegades intentem buscar excuses per no reconèixer que ens hem pogut equivocar.. Tot i que d'altres vegades tenim un as a la màniga, la gravació.

Com us ho feu per treure tanta informació d'entre tan sols 85.000 habitants?

Tenir moltes fonts. En el meu cas que faig política l'Ajuntament els polit-ics son molt importants. Ells mateixos et venen a buscar sovint per dir-te coses i la meva feina es suavitzar una mica el missatge i que no siguem un altaveu de propaganda. De vegades es piquen entre ells a traves nostre.

I també fa molt ser de Sant Cugat, el coneixement del territori és bàsic.

I ara la pregunta de moda: quin futur veus a la premsa escrita amb la revolució tecnològica que estem vivint?

El periodisme de paper no morirà com no va morir la ràdio quan va sortir la TV, ni el cine quan va sortir el vídeo. El periodisme de paper està vivint un canvi que li ha vingut molt de cop, amb Internet i les xarxes socials. Han desaparegut moltes publicacions i, per desgràcia, encara en desapareixeran moltes més..

Aquest sector, lamentablement, es redimensionarà a la baixa i el periodisme de paper serà Premium. Un producte per gent que vol anar més enllà de la "noticieta" que trobis a la xarxa. Li hauran de donar una volta més i tornar una mica al periodisme d'abans. Anar més a la reflexió, a rascar. Però no morirà. 


Com utilitzes les xarxes socials a la teva feina diària?

Estic més a Twitter que a Facebook. Twitter l'utilitzo com a font i per comunicar el que crec que pot interessar als meus seguidors.

I com que sóc optimista també faig una mica d'humor, que amb ho cardat que està tot ens fa molta falta. 

Has vist la sèrie "Lou Grant"?

Com? "Lou Grant"? No tinc ni idea de què és això..

Un país per fer de corresponsal?

Xina

Si no haguessis sigut periodista que t'hauria agradat ser?

Advocat

Com et veus d'aquí 10 anys?

Escrivint

I d'aquí a 20?

Escrivint amb més canes..

Què pensaries de mi si et digués que no he vist cap pel.licula d'Star Treck?

Star Treck encara t'ho perdonaria, però d'Stars Wars no t'ho perdonaria mai..

Ostres! No son el mateix!?

No tio!

Ha, ha.. No en tenia ni idea, creia que eren el mateix!?

Ara si que me'n vaig..

Tornarem a vèncer?

Si, s'ha de ser optimista

Messi és Déu?

Si no ho és, deu ser la seva mà dreta..

Un esport.

Bàsquet

Un color.

Negre

Un número.

El 7

Un cotxe.

El Twingo

Un llibre.

Ostres un només impossible..

Has de dir un..

Què cabró..

Aquí mano jo xato..

Ha, ha.. Doncs el "Per què de tot plegat" del Quim Monzó

Una emissora de ràdio.

Catalunya Ràdio

Un canal de TV.

TV3

Una beguda.

Cigaló de Bayleis amb gel

Un menjar.

Macarrons de la mama

Última vegada que has plorat?

Durant l'últim any

Últim cop que has dit "t'estimo"?

Fa hores.

Quants amics tens?

De 10 a 20

Un fracàs personal?

Hòstia, no m'ho havia plantejat mai.. Potser no haver dit prou vegades a la gent que realment t'importa que t'importa. Ho diem poc i ho hauríem de dir més. Potser morim al dia següent i te'n vas sense haver-ho dit.

Un fet que hagis aconseguit que et faci sentir orgullós?

Publicar el meu primer llibre

Arribarem a Ítaca?

Amb il.lusió!

El que més t'agrada de viure a Sant Cugat.

La relació que tinc amb la gent

El que menys t'agrada de Sant Cugat.

Que no hi hagi tanta gent implicada amb Sant Cugat com a mi m'agradaria

Un barri per viure-hi

Valldoreix

Un bar

El Baobab

Un restaurant

El Chong Hua

Un racó.

El claustre del Monestir

Estil Laporta o estil Rosell?

Laporta

Legalitzaries les drogues?

Si

I la prostitució?

També

El viatge que no et vols morir sense fer?

Japó

Ven-me el teu llibre en 1 minut..

La cicatriu de la mare és una novel.la doblement negra, per què és negra però amb punts d'humor també negre. Vol ser entretingut, és fàcil i sense pretensions literàries enrevessades. I fos una pel.licula seria una road movie per diferents llocs de Catalunya. Té una mica de misteri, sang, amor i sexe. Crec que enganxarà per que toca molts sectors i fins al final no acabes traient l'entrellat..

Quina opinió tens del món del taxi?

A Catalunya no n'he tingut gaire relació. Amb els que més m'he relacionat és amb els xinesos i no va ser bona.. Però considero que és un servei molt útil i que té mala fama, com la dels periodistes. I segurament no ens la mereixem ni uns ni els altres. Considero que és un servei molt útil

I dels taxistes?

Com a tots els sectors suposo que deu haver-hi de tot...