Volem carril cotxet!
Per fi arriba el bon temps! Centenars de pares comencem a deixar enrere l'època de grips, mocs, bronquitis i/o tos seca que ens ha "segrestat" a casa la meitat de la temprada tardor/hivern i ens llancem a passejar I se'ns veuen unes cares de felicitat.. Semblem nòrdics quan arriben el primer dia a Calella...
Com canvien els temps, 15 anys enrere els dissabtes o diumenges t'aixecaves del llit tot just per dinar destrossat per la festa de la nit anterior i ara a les 08:30 hores (en els millors dels casos) ja tenim els marrecs activats..
Aparquem a la zona de Coll Favà, baixem per Francesc Macià, tombem cap al centre, juguem amb els nens davant del Monestir, es persegueixen uns als altres, juguen a la pilota, fem la cervesseta a les terrasses.. felicitat infinita!
Doncs després de tanta activitat i d'haver-los donat de dinar cauen esgotats i s'adormen plàcidament als cotxets. I llavors és quan decideixes seguir el passeig pel centre de Sant Cugat tot xerrant amb la parella.
Idíl·lic oi? Doncs no xatos.. Deixant clar que sóc un enamorat dels carrers empedrats, la percepció canvia quan vas amb el nen adormit al cotxet pel carrer Santa Maria, és divertidíssim!
Els qui van amb els nens desperts es nota perquè passegen pel centre del carrer sense problemes, i els qui els portem dormits anem pels laterals que són on hi ha un metre per banda de carrer completament llis. Evitem així que amb els sotracs de les llambordes se'ns despertin.
Què passa quan els que anem direcció cap a l'estació ens creuem amb els pares que van en direcció Monestir pel mateix lateral? Tensió, ens aguantem les mirades, actitud desafiant a veure qui és el primer que abandona la zona llisa amb el risc que el marrec es desperti... Sembla la típica escena de les pel·lícules del "Far West". La dona et mira com dient: "Com es desperti em sentiràs", però és que la dona del "rival" li diu el mateix!
Salvat aquest tràngol (no sempre amb èxit) arriba el moment de sortejar les terrasses, testos, o els cotxets pels nanos que els hi poses 1€ i es pensen que son Michael Schumacher a Montmeló... (ahir vaig deixar-me 2€ més).
Si aconseguim arribar des del carrer de Santa Maria amb Francesc Moragues fins a l'entrada de l'estació a la plaça de Lluís Millet ens haurien de premiar un diploma de "pare del mes"!
I si féssim un "carril cotxet"? Sant Cugat és la ciutat amb una natalitat més alta, demandants hi haurien.. Els podríem senyalitzar de manera semblant als "carrils bici" però amb dibuixos del Pocoyó, el Bob Esponja, les Tres Bessones, el Mickey o les princeses. Amb una línia discontinua que permeti els avançaments (hi ha visibilitat suficient) i de doble direcció, on en comptes de viure moments de màxima tensió amb el pare que ve de cara ens podríem saludar relaxats i amb un somriure, i qui sap si acabaríem fent el vermut plegats en comptes de seguir-nos amb la mirada com dient: "Me he quedado con tu cara.."
Penseu-hi quan passegeu el proper cap de setmana i si em voleu desafiar, sóc el del cotxet "Cybex" blau marí..
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/03/volem-carril-cotxet-6288.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada