Sovint quan assistim a les xerrades que es realitzen a Sant Cugat sobre emprenedoria, consells per muntar una empresa o motivació de grups sempre ens posen els mateixos exemples, fundadors o directius de grans multinacionals que mouen xifres de tants zeros que és difícil passar-ho a pessetes en qualsevol calculadora. Apple, GM, Nike o Facebook són exemples recurrents.
I d’aquets, entre 6.000 milions de tios n'hi hauran un centenar tirant llarg... Està molt bé saber quins han estat els encerts d'aquests gurús però tanmateix és complicat aplicar-ho a les microempreses o pimes, que són el teixit d'un país com el nostre. A mi m'agraden més els casos d'èxit a petita escala, l'èxit del tio que se la juga i munta un petit comerç i que és capaç en temps d'una crisi descomunal salvar-se, i no perquè hagi estudiat a Standford o Cambrige, no perquè el seu pare tingui contactes a gran escala que li tornen favors prestats en el passat, sinó perquè ha aplicat el sentit comú, ha sabut entendre el que demanava la seva clientela i els hi ha facilitat, tan senzill com això.
Parlo d'una pizzeria del centre de Sant Cugat, petita, acollidora i portada d'una manera familiar. Vaig anar-hi un divendres i hi havia cua, sí, sí: cua! Vaig haver d'esperar una estona per poder menjar-hi. Estrany oi? Doncs no us penseu pas que posaven bitllets de 50€ dins de la lasanya, que sortegessin un cap de setmana a Port Aventura o que haguessin contractat un boy o una streapper per amenitzar la jornada, no. Havien aplicat el sentit comú i s'havien adaptat a les difícils circumstàncies actuals amb intel·ligència i rapidesa.
Deurien veure que menjar un menú contundent cada dia no és la millor opció per conservar els pantalons d'una temporada a un altre i que el preu del menú normal multiplicat per 22 dies laborables d'un mes suposava una despesa considerable en aquests temps difícils. Es van posar a plorar per les cantonades del local o van intentar aliances impossibles abocades al fracàs? No. Van elaborar diferents tipus de menú més econòmics on podies escollir un segon amb beguda i postre o cafè per un 25-35% menys... Absurd oi? Doncs ple cada dia entre setmana xatos! (A veure quants gurús poden dir el mateix) Perquè van veure que el difícil era mantenir la clientela de dilluns a divendres, el cap de setmana no calia perquè ja funcionava bé.
A aquest noi no el veurem en una jornada d'emprenedoria amb un "power point" explicant com s'ho ha fet mentre un auditori ple pren notes sense parar i espera que acabi l'exposició del seu model de negoci per felicitar-lo, no. A aquest el veiem pencant cada dia, intentant tirar un negoci endavant i buscant la manera de conciliar vida laboral amb familiar.
I jo, si voleu que us digui la veritat, m'agafo més com exemple aquest tipus de tios que als gurús de Silicon Valley. Només així ens en sortirem.. Diuen les estadístiques que el 50% de negocis fracassen abans dels primers 5 anys, ells ja pertanyen a l'altre banda de l'estadística. Enhorabona!
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/02/els-autentics-referents-5689.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada