Miquel del Roig fa xalar Sant Cugat.
Dissabte va ser un dia dur, s'acomiadava al temple el més gran, Pep ho deixava. Des de Sant Cugat vam partir una petita representació per fer-li els honors i després de les emocions viscudes tocava tornar a al poble. Eren quarts de dotze i l'abatiment encara ens durava. Llavors va ser quan el Pep va proposar anar a prendre alguna cosa a la plaça del Rei, era la festa dels diables de Sant Cugat i tocava Miquel del Roig: "Vinga va, que veuràs com t'agrada" va dir.. i vam apropar-nos. Jo no sabia ni qui era ni què feia, em vaig deixar enredar.. i tant si em va agradar!
No se ben bé com definir quin tipus de música fa, ja que no soc cap expert però el que si que puc explicar-vos que entre d'altres coses fa ballar, riure, cantar i saltar només amb un micro i la seva llengua afilada i seva guitarra clàssica "tunnejada".
Toca cançons de diferent gènere i de diferents èpoques afegint-li lletres crítiques, àcides i iròniques tractant l'actualitat política, social, esportiva, territorial..
No va salvar-se quasi bé ningú: el rei, Abertis, el Mundo, Bankia, l'espoli fiscal... I ho fa sense aturar-se, tot de cop, una darrera l'altre. No et dóna temps d'acabar de riure de l'última que n'ha dit de grossa que ja està disparant a un altre banda. Fa participar al públic, el convida a pujar a cantar i es crea un ambient de festa com feia temps que no veia.
M'explicaven que va tancar la Festa Major de l'any passat a Sant Cugat i que va ser espectacular. Si vingues aquest any us recomano que l'aneu a veure, tingueu la franja d'edat que tingueu. Imagineu-vos si és bo que durant una estona em va fer oblidar que Sant Pep deixava de dirigir el millor equip de la història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada