Haig de parlar d’algun fet rellevant del 2011? Mmmhh.. Ja està! Un fet original, la crisi! Sorpresos?
És cert que a Sant Cugat la crisis no ha passat de llarg i també està fent mal, però no podem negar que no hem patit un sotrac tan bèstia com als pobles/ciutats que ens envolten.
I les coses no passen per casualitat, des de fa anys es va apostar per un projecte de ciutat determinat on els fruits es recollien a mig termini. I negar-ho seria fer trampes al solitari, amb els seus encerts i les seves coses a millorar, el projecte està fent que la crisi dels pebrots no faci tant mal com a altres llocs.
Fins i tot rescatem valors que hem tingut oblidats:
La solidaritat; a Càritas tenen més ajudes que mai.
L’austeritat i la racionalitat; és necessari cremar 40 litres de gasoil a la setmana per portar els nens a escola que està a 20’ caminant?
L’enginy; quan la feina no va rodada i ja no entra sense fer cap esforç és quan has de trencar-te les banyes per intentar ser la primera opció del consumidor. Primer per sobreviure, i més tard per no desaparèixer. Ja no val només obrir la persiana.
La feina ben feta; S’ha acabat tractar al client de qualsevol manera, se l’ha de cuidar després de massa anys sense fer-ho suficientment.
La conscienciació nacional; fa uns anys era impensable que Sant Cugat s’adherís a la “Xarxa de municipis per la independència” com va fer fa uns dies. Sense crisi no haguéssim reaccionat a l’ofeg premeditat al que estan sotmetent els veïns als ciutadans d’aquest país des de ja fa massa anys.
Fins i tot rescatem valors que hem tingut oblidats:
La solidaritat; a Càritas tenen més ajudes que mai.
L’austeritat i la racionalitat; és necessari cremar 40 litres de gasoil a la setmana per portar els nens a escola que està a 20’ caminant?
L’enginy; quan la feina no va rodada i ja no entra sense fer cap esforç és quan has de trencar-te les banyes per intentar ser la primera opció del consumidor. Primer per sobreviure, i més tard per no desaparèixer. Ja no val només obrir la persiana.
La feina ben feta; S’ha acabat tractar al client de qualsevol manera, se l’ha de cuidar després de massa anys sense fer-ho suficientment.
La conscienciació nacional; fa uns anys era impensable que Sant Cugat s’adherís a la “Xarxa de municipis per la independència” com va fer fa uns dies. Sense crisi no haguéssim reaccionat a l’ofeg premeditat al que estan sotmetent els veïns als ciutadans d’aquest país des de ja fa massa anys.
Els santcugatencs també haurem d’escollir: separar-nos i sortir-nos-en SEGUR o desaparèixer ofegats amb l’estanquera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada