Fa uns anys, cap al 2006, vaig portar de client al professor d'una important escola de negocis catalana.
Tot xerrant em va explicar que per a ell sempre explica a les classes que el sector del taxi és un sector termòmetre; perquè és dels primers que pateix les crisis i el primer que nota la recuperació. Bé, per ser sincer em va dir "els taxis i les putes", però com que jo entenc més de taxis que de putes ho deixarem així...
Quan el conviden a donar xerrades o a reunions per diferents països els organitzadors els hi posen un xofer per a que els reculli a l'aeroport i el porti a l'hotel o a la reunió, però ell sempre els rebutja i agafa taxis.
Intenta agafar-ne 3 o 4 i parla amb els taxistes sobre la situació general, li serveix per a saber l'estat econòmic de cadascuna de les ciutats on es troba i diu que les seves opinions son un complement imprescindible i, de vegades, més fiables que que algunes dades que pugui tenir amb anterioritat.
Ho he anat comprovant durant els últims anys i tenia tota la raó del mon, els meus ingresos i volum de feina és directament proporcional i amb un efecte immediat a l'estat econòmic i anímic de la societat; per això deu ser professor, és clar...
Generalment, quan toca retallar despeses, el taxi moltes vegades es considera prescindible: o es camina més, o es busquen alternatives en transport públic o bé es deixen de fer sortides d'oci (teatre, sopars, discoteques, copes..) on el taxi va molt lligat. Va haver-hi una baixada brutal al Setembre del 2008 i cap a la primavera-estiu 2009 es va recuperar una miqueta, no gaire, i així ens hem anat mantenint, anar trampejant sense més, fins fa més o menys un mes i mig.
Desde setmana santa 2011 s'ha tornat a baixar un esglaó més, i aquest es el més preocupant ja que si ha baixat a l'Abril, ( quan l'època "bona" del sector és Març-Octubre ) no em vull ni imaginar la tardor-hivern i propers anys que ens espera...
Deixeu-me que us digui, desde la més absoluta modèstia, que crec que ens està venint un merder a sobre que serà important, molt important.
Dades científiques? no en tinc cap ni una; coneixements econòmics? els mínims; percepcions? les tinc totes.
Dins d'un taxi entra gent que treballa en tots els sectors posibles: tèxtil, producció, mèdic, financer, periodístic, enginyeria, comercial, automobilístic... i encara és l'hora que algú em digui que veu llum al final del túnel, més aviat el contrari, cap perspectiva positiva.
I si a les percepcions li afegeixo les noticies que m'arriben dels articles del meu referent econòmic: Santiago Niño Becerra, apunts de Marc Vidal, filtracions d'eleccions anticipades de El Mundo i el País, actituds de la caixa amb la que treballo, comentaris sobre el comportament dels "mercats" de Germà Bel i alguna cosa més tinc claríssim que anem directament a pendre pel cul.
Bon viatge senyors i com deia el gran Llach: "Que tinguem sort"...
Us deixo un parell d'enllaços d'imprescindible lectura: http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/diga_ud._lo_que_quiera_pero_haga_lo_que_le_digo i http://marcvidal.cat/2011/06/cortocircuito-social.html
Salutacions desde Catalunya, un país que si fos normal, Miquel Calzada i Olivella presentaria el TN a la televisió pública.
Brillant!
ResponElimina