12 de des. 2011

Article publicat al Diari de Sant Cugat 09/12/11



B30, capital Lima.


No se si heu pogut xerrar una estona amb alguna víctima de la banda dels “peruans” que opera a la B30, jo si. Ho vaig fer aquest cap de setmana passat amb una dona de mitjana edat, només 3 hores després d’haver estat escollida com a víctima. I la barreja d’indignació, por, impotència i desconfiança en la justícia impactava.. El seu delicte? Ser dona, rossa, anar sola i amb un cotxe amb matricula estrangera.


Pedrada al vidre del darrera que el rebenta, i un cotxe que es creua al davant obligant-la a disminuir dràsticament la velocitat. L’objectiu evidentment era que s’atures al voral i robar-la. Sort que va tenir el cap fred i ràpidament va agafar el telèfon per trucar als Mossos, acte que va espantar als delincuents que van marxar ràpidament. (encara sort que no la van multar per no fer-ho pel mans lliures..)


Sou conscients del resultat que pot tenir un impacte així al vidre a 120 km/hora!?
Sóc un ferm defensor del projecte de la B30 com a motor econòmic, crec en les posibiltats que té com potenciador del territori i estic convençut que la seva importància anirà a més. Però dit això, si no volem sortir a les revistes econòmiques/guies turistiques/noticiaris com a carretera més pròpia de Ciudad Juárez que com a important via de país desenvolupat ens haurem de posar durs. Perquè no pot ser que dels 20 detinguts a una de les darreres batudes que es van fer, només dos personatges haguessin entrat a la presó.


Jo mateix he presenciat com robaven un Audi A6, com fan els canvis de sentit suicides a l’enllaç del Papiol per evitar la persecució policial o com controlen els cotxes a les arees de servei.

No seria necessari esperar a lamentar víctimes mortals…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada