Bananitytza’t!
Vaig tenir la sort de conèixer l’existència del projecte “Bananity” en primera persona i per boca d’un dels seus socis (avantatges que té la feina d’un servidor..), la idea era molt bona i l’entusiasme amb el que me l’explicava era el d’un adolescent, i no el d’un “jove” que ja comença a deixar lluny aquella època..
He de reconèixer que no em vaig poder treure del cap el projecte durant uns dies (la mestressa en podria donar fe..). Tenia la sensació que m’acabaven d’explicar una idea collonuda i que algun dia, mentre veiés al 3/24 que a aquests nois els intentaven comprar l’empresa per milions de dòlars, recordaria per sempre més aquell trajecte.
Després d’un temps sense sentir-ne gaire més a parlar, a mitjan novembre m’assabento qui són els creadors, qui ho apadrina, quan ho engeguen i on s’ubiquen. Sorpresa (agradable) darrera sorpresa.
Neix “Bananity”, una xarxa social pensada, creada i posada en pràctica des de Catalunya i presentada des de Sant Cugat. Disposats a competir contra els monstres del Silicon Valley des d'aquí, des de la “Banana House” ubicada al ben mig de Sant Cugat.
He de reconèixer que no em vaig poder treure del cap el projecte durant uns dies (la mestressa en podria donar fe..). Tenia la sensació que m’acabaven d’explicar una idea collonuda i que algun dia, mentre veiés al 3/24 que a aquests nois els intentaven comprar l’empresa per milions de dòlars, recordaria per sempre més aquell trajecte.
Després d’un temps sense sentir-ne gaire més a parlar, a mitjan novembre m’assabento qui són els creadors, qui ho apadrina, quan ho engeguen i on s’ubiquen. Sorpresa (agradable) darrera sorpresa.
Neix “Bananity”, una xarxa social pensada, creada i posada en pràctica des de Catalunya i presentada des de Sant Cugat. Disposats a competir contra els monstres del Silicon Valley des d'aquí, des de la “Banana House” ubicada al ben mig de Sant Cugat.
I no és una xarxa social més, agafa el millor de cadascuna, busca les mancances que tenen i les aplica i descarta les coses que no ens agraden de les ja existents. Ho posen tot a la coctelera, molt de gel picat (perquè quedi ben refrescant), aroma d’atreviment i pensament de gosadia; ho remenem ben fort una estona i servim en “copa balon” decorada amb una rodanxa de banana.
D’aquesta crisi hauríem de treure moltes conclusions, i una d’elles és que hem de tenir clar que només ens en sortirem si retenim el talent, el valorem, l’ajudem amb la primera empenta, confiem en ell, ens sentim orgullosos d’ell i en fem bandera.
Però ens hem convertit en una societat que valora més el que es fa a 10.000 quilòmetres que el que es fa al costat de casa, actitud típica de país subdesarrollat i de ments sedades pels imputs de la mediocritat de que en fan bandera en alguns àmbits. Perquè és més fàcil criticar a qui arrisca o innova des del sofà de casa o a la barra d’un bar quinto en mà entre mires de reull el debat sobre qualsevol reallity que escup el televisor.
Què porta a aquest grup de valents emprenedors a instalar-se a casa nostra podent fer-ho a San Francisco? La manca de complexes, n’estic segur. Haurem d’esperar a què els donin un premi internacional, una portada a la revista especialitzada o alguna menció del gurú de torn per valorar el que fan? Llavors sí que es farà cua per fer-se una foto al costat d’ells; càrrecs de confiança, polítics en busca de la popularitat perduda, personalitats diverses..Llavors les abraçades i els somriures de hiena es multiplicaran per deu.
Des d’aquí us animo a participar-hi. És divertida, diferent, eficient i molt interactiva. Una xarxa social “Made in Catalonia”, creada sense els complexes que arrosseguen/em les generacions que els precedim.
Jo els faig confiança i un “LOVE” ben contundent, i tu?
D’aquesta crisi hauríem de treure moltes conclusions, i una d’elles és que hem de tenir clar que només ens en sortirem si retenim el talent, el valorem, l’ajudem amb la primera empenta, confiem en ell, ens sentim orgullosos d’ell i en fem bandera.
Però ens hem convertit en una societat que valora més el que es fa a 10.000 quilòmetres que el que es fa al costat de casa, actitud típica de país subdesarrollat i de ments sedades pels imputs de la mediocritat de que en fan bandera en alguns àmbits. Perquè és més fàcil criticar a qui arrisca o innova des del sofà de casa o a la barra d’un bar quinto en mà entre mires de reull el debat sobre qualsevol reallity que escup el televisor.
Què porta a aquest grup de valents emprenedors a instalar-se a casa nostra podent fer-ho a San Francisco? La manca de complexes, n’estic segur. Haurem d’esperar a què els donin un premi internacional, una portada a la revista especialitzada o alguna menció del gurú de torn per valorar el que fan? Llavors sí que es farà cua per fer-se una foto al costat d’ells; càrrecs de confiança, polítics en busca de la popularitat perduda, personalitats diverses..Llavors les abraçades i els somriures de hiena es multiplicaran per deu.
Des d’aquí us animo a participar-hi. És divertida, diferent, eficient i molt interactiva. Una xarxa social “Made in Catalonia”, creada sense els complexes que arrosseguen/em les generacions que els precedim.
Jo els faig confiança i un “LOVE” ben contundent, i tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada