Columna publicada al Diari de Sant Cugat, 8/07/2011

Ramon Barnils.

Recentment s'han complert 10 anys de la mort del periodista Ramon Barnils, un dels santcugatencs més il.lustres.

De ben segur que personalitats molt més qualificades i més properes a ell que jo, ja han esgotat tots els qualificatius per descriure un tipus amb un esperit tant crític, una personalitat tant forta i una insubornable passió pel seu país i la seva llibertat, entre d'altres coses.

Personalment el primer que em ve al cap és el programa de radio "Postres de músic"; sovint quan deixava anar un dels seus "missils" recordo que el meu pare picava amb força el volant del Seat Ritmo mentre exclamava: "Aquest tio diu el mateix que jo penso! Sort que hi ha algú que no s'ho calla!"

M'expliquen que mentre el seu país no se li ha fet prou reconeixements, a Sant Cugat fins ara ha sigut diferent i de moment si s'ha reconegut la seva trajectòria, tasca que m'agradaria que seguis fent el nou equip de govern.

El que si hauríem d'intentar entre tots, es que les noves generacions que pugen no es pensin que Ramon Barnils és tan sols el nom d'un parc del poble, sinó que sàpigues que ha sigut un referent per a tota una generació de periodistes catalans.

Haig de confessar que a escola, mentre els meus companys volien ser mecànics, bombers o futbolistes jo volia ser periodista. De ben petit com el Puyal, i ja a quart o cinquè d'EGB somiava a fer periodisme d'investigació... És que n'hi ha d'altre?