Va per tu Roger..

Ara mateix rebo la notícia ens has deixat Roger, el puto càncer t'ha guanyat amb només 63 anys. La mare que el va parir.. Perdona però necessito vomitar el que sento.

Et vaig conèixer fa 8 anys, tu aterraves al mateix temps que jo al mateix sector, el del taxi. Eren circumstàcies diferents, tu sorties d'una multinacional en una edat difícil i jo començava a una feina que m'apassionava.

Et vaig aconsellar un lloc on treballar, vas acceptar però el teu orgull i la teva integritat et va fer tirar enrera. Integritat, una paraula detestada i que jo valoro moltíssim.

Vam seguir camins diferents però vam seguir en contacte a través del 2.0, i després d'un parell d'anys sense saber res de tu vas aparèixer com a inesperat client a Sant Cugat degut a la maleida malatia.

Em mossegaré la llengua i mantindré intacte la confidencialitat sobre el que es parla dins del meu taxi (se que a tu t'agradaria que ho fes..), però només puc dir que si fossis un familiar meu estaria molt orgullós de tu.

I ara el puto càncer t'ha guanyat. Tots els projectes de la teva estudiada jubilació trencats, a la merda, ja no existeixen..

Teniem diferències ideològiques i debatíem sobre quin havia de ser el futur del nostre país. Debat enriquidor, la llibertat nacional com a objectiu comú, intercanvi d'opinions des del màxim respecte i un propòsit clar: “El que sigui millor pels nostres descendents..”

Pagaría per seguir debatent sobre tot, fent una cervesa tot escoltant els “Dire Straits” en algun bar d'ambient tranquil que permetés la conversa constructiva.

Descansa en pau tio, una abraçada a la vidua i molta força als fills.

Els taxis de Barcelona haurien de portar un crespó negre en honor teu.

DEP