Avui, casualment he xerrat amb el José, nascut a Granada fa 60 anys, soldador de tubs, 30 anys d'experiència, era autònom fins que un accident laboral de mitja/llarga durada sense seqüeles definitives el va portar a l'atur.
Un cop recuperat s'ha menjat la majoria dels estalvis ( els 500€ nets que cobrava de baixa no donaven per més ) i ens trobem en plena crisis.
Pica totes les portes de coneguts, no hi ha res per ell. Busca feina a l'INEM no hi ha res, i el poc que hi ha es per gent més jove o immigrants disposats a treballar 40 hores setmanals per 800€ i amb una categoria que no es correspon amb la feina a realitzar. Intenta apuntar-se a cursets per aturats però els pocs que hi han estan plens, amb molts immigrants inscrits.
Busca ajuda a l'ajuntament aviam si per les places que es convoquen de manobra, neteja o manteniment l'agafen; però segons ell trien immigrants abans que ell.
El rebenta que tinguin les mateixes oportunitats que ell quan porten pocs anys aquí i ell porta 45, ha tirat endavant una família, ha pagat impostos per tot, ha criat dues filles.. i a més ell creu que la seva immigració va ser diferent ja que era "dentro de un mismo pais, ¡pero es que estos vienen de fuera! ¿¡cuantos han llegado en los últimos años!? ¡seguro que no habria ni la mitad de paro sin ellos!", jo escolto i el deixo xerrar...
Fart de tot això tira pel dret i vota PxC, ell que sempre ha sigut votant de ICV o PSC i mai ha volgut saber res del PP; "solo buscan enfrentar, no hay derecho" diu amb cara d'abatut.
Em pregunto què hauria pensat si PxC hagués existit quan ell va arribar a Catalunya en aquell tren tronat fa 45 anys fugint de la misèria, però no goso, el veig massa tocat... D'altra banda també penso que hi han molts que pensen com ell i no ho diuen amb la seva sinceritat.
Sort José...
Salutacions desde Catalunya, un país que si fos normal, l'elaboració de la ratafia s'hauria d'ensenyar dins l'escolarització obligatòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada