Son les 22'26 h del 17 de Maig del 2011, ara fa exactament fa 5 anys que Belletti ens va dur a la gloria... 5 anys clavats de la batalla de Saint Denis, quina nit...
Arribar a una final de champions, el somni que tenim molts malalts de Barça quan comença la temporada. És el títol, per molt que diguin que la lliga és el títol més important perquè premia la regularitat, deixem-nos d'hòsties, tots volem la Champions! I canviaríem les 21 lligues espanyoles per 6 Champions a pèl.
Bé, doncs el 28 de Maig serem a Wembley i com sempre el tema entrades porta cua.
4.104 entrades per les penyes, una manera com un altre d'agrair els serveis prestats durant la campanya i de tenir-les contentes. Van fer una gran tasca a la recollida de signatures, i mentre per molta gent son els guardians de les essències del barcelonisme, per uns altres son el càncer del club. En mimar les penyes s'ha de reconèixer que el president Nuñez va ser un mestre... bé en altres coses també, però deixem que els jutges facin la seva feina.
3.621 per compromisos. De ben segur que amb aquestes entrades aniran representants institucionals i gent influent de l'estat veí, un estat que ens roba entre 15 i 20.000.000.000 d'€/any, que ens menysprea i ens insulta cada cop que vol. En aquest lot també entren les dels jugadors, res a dir, els nostres herois es mereixen les entrades que calguin i que ningú obri la boca.
220 per socis amb minusvalia, res a dir, perfecte.
La resta, 16.415, es sortegen entre socis que s'han apuntat prèviament a una llista. Un sorteig? Va home va! Haurien de ser per als primers que estiguin a la porta de les guixetes el dia establert. M'explico: al sorteig entra tot tipus de soci amb les seves peculiaritats i diferents caràcters. Però qui és capaç de fer 2 dies de cua, de demanar dies de festa per dormir al ras en mig del carrer i de provocar un conflicte matrimonial per seguir al seu club a una final? Un malalt, un puto malalt!
I que passa quan els aficionats que donen suport a un equip a una final son majoritàriament malalts? Doncs el que va passar a Paris al 2006, que als temuts aficionats anglesos no se'ls sentia! No us ho creieu?
Vaig entrar al camp 2 hores abans i quan van sortir els jugadors ja no tenia veu, els gunners encara al.lucinen amb com cantàvem. Saint Denis no semblava el Liceu, semblava un concert dels ACDC!
Vaig estar una setmana sense poder empassar saliva del mal de coll que tenia i la reacció que vàrem tenir els malalts al marcar el segon, el de Belletti, és el més semblant a l'apocalipsi que he vist mai: gent per terra, plorant, cridant com animals a la cara de gent que ni coneixia, mirant al cel plorant i parlant amb difunts...
Evidentment s'haurien de guardar unes quantes per la gent gran que, sempre amb justificant metge, demostri que el seu estat l'impedeix fer aquest tipus d'animalades. Pero la resta que pringui! I si han de venir de Tokio, Los Angeles, Camberra, Brasilia o Bankog que vinguin! O es que no ho fan per anar a sopar amb el genial Ferran Adrià a cala Montjoi!?
Salutacions desde Catalunya, un país que, si fos normal, hauria d'obligar als pares a posar Pep, Leo, Xavi, Víctor o Gerard al primer fill mascle de cada parella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada